Llet tacada per les marques blanques

Quarts de set del matí del dilluns 2 d’agost de 2021. Una cisterna amb 25.000 litres de llet produïda per la Cooperativa Plana de Vic arriba a la planta envasadora de Làctia Agroalimentària a Vidreres (la Selva), però ha de girar cua sense que la làctia li deixi descarregar. A les onze del matí, una altra cisterna amb la mateixa quantitat que ha recollit la llet de ramaderes de la cooperativa Vaquers d’Osona corre la mateixa sort. La decisió de l’envasadora és la culminació d’un mes de juliol d’estira-i-arronsa entre Làctia i les dues cooperatives osonenques, que venen a l’empresa de Vidreres uns 12 milions de litres anuals. Làctia Agroalimentària és una societat nascuda el 2016, amb un 49 % de capital de la cooperativa Lletera Campllong i un 51 % de Covap, acrònim de la cordovesa Cooperativa Ganadera del Valle de los Pedroches.

Dimecres, 18 de juny de 2003. Set cooperatives catalanes –i la basca Iparlat, que hi aporta el coneixement tecnològic i, durant un temps, una planta envasadora a Urrieta– anuncien a Barcelona que el dissabte següent començaran a comercialitzar la seva pròpia marca de llet. Llet Nostra neix després d’una primavera calenta amb un boicot ciutadà als productes lactis de la marca Pascual, després que l’empresa làctia burgalesa anunciés d’un dia per l’altre que deixava de recollir els 60 milions de litres de llet de les ramaderies catalanes. Ho feia en el marc de l’anomenada “guerra del iogurt” a causa de l’oposició del sector ramader i de la Generalitat catalana al decret del govern espanyol que permetia a Pascual dir iogurt a les seves postres làcties. Entre les principals cooperatives catalanes impulsores de Llet Nostra hi ha Lletera Campllong.

Dimarts, 31 d’octubre de 2017. S’anuncia que dues de les cooperatives fundadores de Llet Nostra, les de Campllong i Mollerussa, deixen el projecte per crear Làctia Agroalimentària. Només Campllong aportava el 40 % de la llet que s’envasava a la planta de Llet Nostra a Vic. Tot i que la decisió agafa Llet Nostra en un moment de lideratge entre les llets de marca a Catalunya, sense el volum de les cooperatives escindides es fa inviable la continuïtat de la factoria vigatana i, a partir del 15 de maig de 2018 s’opta per passar a envasar –caramboles de la vida– a la planta que Pascual té a Gurb, a tocar de Vic. Aquesta fàbrica de Pascual havia obert l’any 2004, en el que l’empresa va presentar com una mostra de bona voluntat cap a la ramaderia catalana, instal·lant al país una de les seves principals envasadores. El processament de Llet Nostra a Pascual es fa a través d’un circuit del tot diferenciat del de la marca castellana.

Els de 2003, 2017 i 2021 són tres capítols d’una llarga història, la de la lluita de les ramaderies catalanes per cobrar un preu digne per la llet que produeixen. I amb uns protagonistes que es van repetint en el temps, com els sindicats o les cooperatives agràries, per una banda, i la indústria lletera –amb Pascual com a estendard durant anys– per l’altra. Però en el penúltim capítol del serial, el de l’estiu de 2021, un protagonista que fins ara s’ha sabut mantenir en l’ombra d’aquesta història és qui acaba movent els fils. Mercadona, el principal grup en quota de mercat en el sector de la distribució tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, és qui ha comprat des de 2017 la pràctica totalitat de la llet de Làctia Agroalimentària. De fet, Lletera Campllong i Covap no van ocultar en el moment de la creació de l’empresa que l’objectiu de la mateixa era poder produir la llet que Mercadona ven a Catalunya amb la seva marca blanca Hacendado.

L’experiència de Llet Nostra

Les polítiques agressives de preus de Mercadona van provocar el 2017 el trencament de Llet Nostra. Una circumstància que la marca catalana es resisteix a reconèixer, però que es confirma vistos els moviments posteriors dels qui la cadena valenciana anomena els seus “totalers”, aquells industrials que els subministren el producte per comercialitzar amb la seva marca blanca. La posició de domini de la distribuïdora en el sector de la llet a través de l’etiqueta Hacendado salta a la vista. Segons dades del Ministeri d’Agricultura espanyol, un 56,3 % de la llet que es ven a l’Estat és de marca blanca. D’aquesta, la meitat és de la marca Hacendado. Si li sumem la resta de marques, resulta que Mercadona ven el 30 % de la llet líquida que es consumeix al mercat espanyol, segons l’Informe de l’any 2021 sobre el sector de la llet de consum que ha publicat la revista especialitzada Alimarket.

Un 56% de la llet que es ven a l’Estat espanyol és de marca blanca i, d’aquesta, la meitat és d’Hacendado

El preu percebut per cada ramadera per la seva llet no ha variat gairebé en els últims vint anys. Ja el 2003, quan va néixer Llet Nostra, més enllà de la rebequeria de Pascual amb el govern català, la guerra de preus entre indústria i la ramaderia era molt present en la decisió de les cooperatives catalanes. Segons l’històric de preus que actualitza mensualment la Comissió Europea, el 2003 el sector ramader espanyol cobrava 28,10 cèntims per litre de llet crua. El juliol de 2021, just abans de l’estiu calent que va portar les productores a manifestar-se davant de supermercats de Mercadona de tot Catalunya, el preu publicat era de 32,23 cèntims per litre: poc més de quatre cèntims de diferència en divuit anys. En el mateix període, a l’Estat francès s’havia passat de 27,94 a 37,42 cèntims, i a Holanda, de 29,14 a 37,50 cèntims. Més del doble d’increment que aquí.

Entre 2003 i 2021, el preu que rep el sector ramader per cada litre de llet crua només ha crescut quatre cèntims

“Mercadona no és el que menys paga, però és qui marca el preu”, opina Marc Xifra, ramader del Mas Gener de Riudellots de la Selva i responsable nacional de boví de llet del sindicat Unió de Pagesos. Vicenç Fabré, president de la Cooperativa Plana de Vic aquell 2 d’agost de 2021, també declarava davant la fàbrica de Làctia de Vidreres: “Hem centrat el problema en Mercadona, però en realitat són totes les que estan jugant a aquest joc de vendre la llet a 58 cèntims, que l’únic que fa és arruïnar al ramader”. 58 cèntims era aleshores el preu de venda al públic d’un litre de llet de la pràctica totalitat de marques blanques disponibles als supermercats que operen a casa nostra.

Marques blanques a preus rebentats

Segons totes les fonts consultades, el preu de 58 cèntims el litre tampoc és rendible per a les grans superfícies, que fan servir la llet de marca blanca com a producte reclam per vendre d’altres articles. Aquest preu tan baix, sense gairebé marge de negoci, fa que, durant anys, indústria lletera i distribuïdores hagin fet mans i mànigues per no haver de pagar un preu digne a les ramaderes. Fins al punt que, segons dades de la Unió de Pagesos, entre 2006 i 2018, només el 2007, 2014 i 2017 els ramaders de la llet catalans van tenir beneficis. Malgrat això, la llei estatal de la cadena alimentària –que es remunta a l’any 2013– ja estableix que el preu que es pagui a una explotació productora no pot estar per sota del preu de cost. La dificultat, però, rau a determinar aquest preu de cost, que durant l’últim cicle de mobilitzacions de l’estiu de 2021, se situava per sobre dels 37 cèntims, i que ara, amb l’increment desmesurat del cost de l’electricitat i els carburants en els últims mesos, alguns ja situen força per sobre dels 42 cèntims, a l’espera de saber com pot afectar la guerra d’Ucraïna en el mercat del cereal.

Entre els anys 2006 i 2018, el sector ramader català només va obtenir beneficis en tres anys

Tornem a l’estiu de 2021, a aquell 2 d’agost en què les cisternes de les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona van haver de girar cua. Després de setmanes de negociacions, les dues cooperatives osonenques s’havien plantat i van anunciar a Làctia que, en la renovació del contracte que havia d’entrar en vigor l’1 de juliol, no acceptarien un preu per sota dels 37 cèntims per litre. La resposta de Làctia Agroalimentària va ser que no els recolliria la llet –uns 12 milions de litres anuals– que representa un terç de la que produeixen la quarantena d’explotacions ramaderes de les dues cooperatives.

Per sota del preu de cost

L’1 de febrer, les dues cooperatives ja havien alertat del “col·lapse del sector” i ho acompanyaven d’una anàlisi de costos i preus d’un bric d’un litre de llet. Segons aquesta anàlisi, les ramaderes tenien una pèrdua d’un 6,3 % sobre el cost de producció; la indústria lletera, una pèrdua de l’1,9 %, i la distribució, una pèrdua del 0,1 %. Ho feien a partir d’un preu mitjà de venda al supermercat de 75,74 euros, dada que obtenien fent la mitjana entre els 88,50 euros de les marques de fàbrica i els 58 euros de les marques blanques. Tot plegat, en un context d’encariment de costos pels preus de l’energia i el carburant, però també les matèries primeres necessàries per a l’alimentació del bestiar. Segons dades del Ministeri d’Agricultura espanyol, l’abril de 2021, el blat de moro es va encarir un 24,19 % i la soja, un 11,16 %.

“Mercadona no és qui menys paga, però és qui marca el preu”, apunta Marc Xifra, del sindicat Unió de Pagesos

Així, es va arribar a la data marcada amb vermell, l’1 de juliol, i Làctia va anunciar que no acceptava els 37 cèntims que li reclamaven les productores, que de seguida van atribuir a Mercadona la immobilitat en la negociació. Era la primera vegada que s’assenyalava tan clarament i en públic la distribuïdora com a causant del preu irrisori que es paga per la llet. Però només l’anunci d’una primera mobilització per al 27 de juliol davant d’un dels dos Mercadona de Vic ja els va fer moure una mica i Làctia va oferir una pujada de dos cèntims, que el sector ramader van continuar qualificant d’insuficient.

 

No va ser fins al 30 de juliol que les ramaderes no van comunicar que acceptaven firmar. Però amb una condició. Que s’inclogués aquest afegitó: “El subministrador signa aquest contracte per necessitat, sent conscient que el preu acordat no cobreix els costos de producció”. Làctia, sospitant que acceptar aquest afegitó era el pas previ a reconèixer un incompliment explícit de la llei de la cadena alimentària, i més des de la seva modificació el desembre de 2020, no va acceptar firmar. El 2 d’agost no va descarregar els 50.000 litres de llet que li van portar les dues cooperatives osonenques. L’endemà mateix, es firmava l’acord, in extremis, per un preu de 35 cèntims, per no haver de llençar més llet.

No colla només Mercadona

Les mobilitzacions no van cessar i el 20 d’agost s’abocava llet, palla, fems i aigua a les portes d’un altre Mercadona de Vic, en una concentració convocada per Unió de Pagesos i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). El 25 d’agost, la cadena distribuïdora anunciava que apujava per sobre dels 60 cèntims el seu bric d’un litre Hacendado, en el que els ramaders van qualificar de “neteja d’imatge”. Una puja del tot insuficient, ja que el sector ramader sempre ha reclamat que la marca blanca no baixi per sota dels 85 cèntims, una quantitat que permetria pagar un preu just a les productores i obtenir un marge suficient a la gran superfície. Qui acabaria pagant més és la consumidora, però fent un càlcul senzill es veu com un increment de vint cèntims multiplicat pels 63 litres de llet de mitjana que es consumeixen per persona i any, segons li consta a la Generalitat de Catalunya, l’increment seria de 12,6 euros anuals per persona. Encara no 13 euros que haurien de permetre salvar el sector sense que ni indústria ni distribuïdor se’n ressentissin.

Els 85 cèntims per litre que reclama el sector suposarien una despesa extra de 12,6 euros anuals per consumidora

Però no només Mercadona colla fort les ramaderes i juga al joc de la marca blanca com a reclam per portar clientela al supermercat. “Estaríem encantats de no vendre llet a 65 cèntims, però tots els productes que posem en el mercat són a un preu competitiu, les tendències de consum influeixen sempre, és el consumidor qui acaba escollint”, s’excusava Joan Sabartés, cap d’operacions del Grup Bon Preu, el 14 de febrer en la presentació de la llet de la línia Terra i Tast. Es tracta de la nova marca comercialitzada per Bon Preu a 99 cèntims el litre després d’un acord de compra a un preu de 41,5 cèntims a les ramaderies de les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona, en aquest cas agrupades sota l’epígraf Vaquers Plana de Vic, que també consta en l’etiqueta de l’ampolla.

Però Bon Preu manté en el lineal dels seus supermercats, just al costat d’aquest envàs vaquer friendly de Terra i Tast a 99 cèntims, el seu bric de marca blanca, que a mitjans de febrer encara es venia a 66 cèntims el litre. Des del 24 de febrer, just l’endemà que la cadena Lidl posés la seva marca blanca a aquest preu, Bon Preu la ven a 69 cèntims, i no s’ha mogut més. De fet, aquesta mateixa llet de marca blanca forma part del principal reclam que es troba en entrar en el web de Bon Preu i Esclat, un “lot estalvi” on, per 6,99 euros, es pot adquirir un litre de llet, un pot de cacau soluble, un de cafè soluble i un paquet de cereals, en aquests tres últims casos, sí, de marca Nestlé. En el cas de la llet, l’omnipresent marca blanca.

El gest de Bon Preu, però, va ser ben valorat. “Si bé això no suposa la resolució del problema real a les nostres cooperatives, que s’aconseguirà si la resta d’industrials i distribuïdores paguen un preu just que cobreixi com a mínim els costos de producció, és un bri d’esperança”, declarava Daniel Bassas, portaveu de Vaquers Plana de Vic en la presentació de Terra i Tast. La intenció és envasar a la planta de Cacaolat –des de juny de 2021 en mans del grup Damm– a Santa Coloma de Gramenet uns 65.000 litres cada dos mesos. Una producció gairebé simbòlica si la comparem amb els 780.000 litres que Vaquers Plana de Vic entrega cada setmana a Pascual, Làctia i Cacaolat a un preu inferior.

A Bon Preu, al costat dels envasos de ‘preu just’ Terra i Tast, s’hi mantenen brics de marca blanca a 66 cèntims

Terra i Tast, però, ja ha tingut rèplica. El 4 de març, en un acte en un supermercat Lidl presidit per Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, s’anunciava l’acord entre aquesta cadena i Lletera Campllong per comercialitzar a 85 cèntims la marca pròpia de la cooperativa gironina, que porta el seu mateix nom. Lidl pagarà quaranta cèntims per litre a Lletera Campllong, que al seu torn continua sent una de les dues sòcies de Làctia Agroalimentària, principal proveïdora de Mercadona a Catalunya.

Pràctiques pròpies de càrtel

“Els diem que són un càrtel i s’enfaden, però deixem-ho en què ens hauríem de plantejar si ho són”, declara Marc Xifra amb relació a les estratègies de preus, sobretot de la marca blanca, i a l’hora de pagar les productores, que practiquen les grans distribuïdores. “Entre ells es controlen”, reitera Abel Peraire, ramader del Soler de n’Hug de Prats de Lluçanès. És un dels cinc ramaders que queden dels més de trenta del Lluçanès Nord que duien la llet conjuntament a l’antiga fàbrica Letel de Vic quan fa 31 anys van començar a munyir a la granja que aleshores portava el seu pare. Peraire lamenta la poca transparència a l’hora de fixar els preus, a diferència d’altres productes agraris i ramaders, que disposen de les seves llotges de preus, on en teoria tothom està representat. D’aquí que l’última paraula sempre l’acaba tenint la distribució, que és qui ara té la paella pel mànec en la taula de negociació.

El president de Bon Preu és conseller delegat de Grupo IFA, que domina les taules de negociació junt amb Mercadona

Unes taules de negociació on Mercadona no és l’única gran distribuïdora que s’hi asseu. Gairebé fent-li ombra –si sumem tots els seus actius– trobem el Grupo IFA. Es tracta d’un grup d’empreses de distribució que l’any 2020 sumava 6.335 establiments i va assolir una facturació de 15.046 milions d’euros. En 17 de les 51 províncies espanyoles ostenta el primer lloc en quota de mercat en superfície, entre elles les de Barcelona i Girona, però també Madrid. Entre les distribuïdores amb pes al grup hi ha Bon Preu. El seu president, Joan Font, és un dels tres consellers delegats d’IFA i el seu cap d’operacions; Joan Sabartés, al seu torn, forma part del Comitè de Compres Centralitzades. I és que un dels puntals, per no dir el principal, de Grupo IFA, és poder fixar unes condicions avantatjoses en la negociació de compra de producte amb les proveïdores, en aquest cas les ramaderes del sector lleter.

Abel Peraire també assenyala un altre factor que, com la marca blanca, va fixar un abans i un després en el sector lleter català i espanyol: la llet esterilitzada o UHT, escalfada a grans temperatures en pocs segons per mitjà d’un procés que no està a l’abast de tothom i que permet allargar la durada en els brics molt més temps que l’anomenada llet pasteuritzada o fresca, que té un recorregut més curt, i sempre dins d’un frigorífic. Pascual va ser qui va popularitzar l’UHT a l’Estat espanyol on, a diferència d’altres països amb més tradició de llet fresca, és majoritari en els lineals dels supermercats.

Llet fresca i de proximitat

La llet fresca, per les seves característiques, permetria escurçar la permanència del producte en mans de la indústria i la distribució i, sobretot, garantir realment la proximitat. És el cas de les llets de petites productores, “amb nom i cognoms”, com li agrada dir-li’n a la veterinària Imma Puigcorbé, de la família que regenta una d’aquestes marques de proximitat, Mas el Lladré, de les Llosses (el Ripollès). Puigcorbé és una de les veus més escoltades en el sector i molt activa a les xarxes socials.

A part de Mas el Lladré, n’hi ha d’altres de proximitat que, amb més o menys fortuna, es defensen en els circuits de comercialització curta, des de Granja Armengol, de Gurb (Osona); Can Robert, de Gavà (el Baix Llobregat), o Cal Serrador, d’Avià (el Berguedà) fins a Ca l’Esteve, de Batet (el Ripollès); La Selvatana, de Campllong (el Gironès) o Mas Eusebi, de Fonteta (el Baix Empordà), passant per Agrofresc, marca nascuda el 2006 fruit de l’acord entre dues granges del Bages, la Torre d’en Roca, a Sallent, i El Canadell, a Santa Maria d’Oló, per citar-ne només alguns noms.

Segons Unió de Pagesos, a Catalunya han plegat 1.200 granges lleteres des de l’any 2000

Es tracta de granges que han optat per línies de producció i comercialització més modestes, però que, en canvi, els ha permès mantenir viva l’explotació. No com les més de 1.200 que, segons dades de la Unió de Pagesos, han tancat des de l’any 2000 a Catalunya, en un degoteig constant que situarà aquest any 2022 el nombre d’explotacions de vaca de llet per primera vegada per sota de les 400, amb una estructura també canviant, en la qual cada vegada més vaques estan en menys mans. I tot plegat, amb el sector pendent que es reguli aviat el sostre per explotació per evitar la proliferació de macrogranges com les que ja han començat a aparèixer en algunes comarques de Ponent.

---

Qui és qui en el negoci lleter