Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Llibertat o tranquil·litat

El nudisme ha de tenir uns espais restringits i protegits?

/ Sandra Freijo

Llibertat o tranquil·litat? Aquest és el dilema. Hi ha qui prefereix que les platges naturistes estiguin delimitades, que hi hagi separació entre els usuaris naturistes i aquells que opten per usar banyador, que prefereixen compartir l’espai només amb altres naturistes per evitar situacions incòmodes, per guanyar tranquil·litat, que els espais estiguin degudament senyalitzats per evitar-se problemes, per no haver de donar explicacions, perquè sigui el cartell qui s’expliqui.

Jo també prefereixo compartir l’espai amb altres naturistes, però no pas a canvi de la llibertat, no a canvi de ser encasellat i etiquetat, no a canvi de perdre la capacitat de decidir quin és el lloc i moment oportú per llevar-me la roba i gaudir de la natura, no a canvi que altres pensin i decideixin per mi.

Aquells primers naturistes de finals dels setanta del segle XX cercaven indrets recòndits i aïllats per evitar-se, primer que res, ensurts amb les autoritats, per allunyar-se de les mirades d’una societat que, en general, considerava el nudisme una perversió. Estic segur que en la ment de molts d’aquests antics naturistes hi corria el desig que, amb el temps, la nuesa esdevingués quelcom natural, que arribés el dia de no haver d’amagar-se, que la seva opció fos acceptada per la societat, de poder compartir espais sense que això suposés cap escàndol. I de mica en mica, amb el pas dels anys, aquests indrets allunyats s’han anat apropant. La urbanització del litoral, la facilitat que dona internet per fer recerca d’indrets més tranquils, menys massificats, fan que les dues opcions de bany s’hagin trobat i avui en dia les platges mixtes siguin força freqüents al nostre litoral.

Sempre hi ha persones poc respectuoses i de tant en tant algú es queixa d’haver estat increpat, car encara hi ha qui considera la nuesa una immoralitat

I això genera problemes de convivència? Al meu entendre, en general, no. Poden produir-se friccions puntuals. Sempre hi ha persones poc respectuoses i de tant en tant algú es queixa d’haver estat increpat, car encara hi ha qui considera la nuesa una immoralitat. Sens dubte, encara queda molt per treballar per part de les associacions naturistes i dels usuaris per assolir la normalitat plena, però no tindria cap sentit que ara que, vist en perspectiva de dècades, hi estem més a prop reculéssim i tornéssim a tancar-nos en nosaltres mateixos, que sol·licitéssim la nostra pròpia reclusió.

De fet, són pocs els naturistes que preferirien llocs exclusius, però una bona part sí que reclamen que els espais estiguin degudament senyalitzats, bàsicament per gaudir d’aquella tranquil·litat de què parlàvem. Això, però, també és perillós i fa que les associacions vetllem per evitar les senyalitzacions restrictives d’alguns ajuntaments. Quan s’etiqueten platges com a nudistes, es dona a entendre que les altres no ho són, i això genera confusió i restringeix en certa manera l’ús d’altres espais no senyalitzats, a banda que les platges no són nudistes ni deixen de ser-ho, són platges i prou.

Per evitar això, des de les associacions s’opta per acordar fórmules com “platja de tradició nudista”, fórmula no restrictiva, ja que és més de caràcter informatiu. De totes maneres, penso que el millor cartell som els mateixos naturistes. I a aquells que es queixen que les seves platges sovint esdevenen ocupades pels que anomenen tèxtils, els diria que no abandonin, que no deixin d’anar-hi, que siguin ells el cartell que mostra que allà la nuesa hi és present i que al mateix temps els convidin, sense paraules, a acceptar-ho, a provar-ho, a normalitzar-ho

Article publicat al número 505 publicación número 505 de la Directa

Articles relacionats