Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Llibres que esquiven la trinxadora

Ajustar les tirades, reduir les devolucions i apostar per la impressió a demanda millora la gestió d’estocs editorials i minimitza la destrucció d’exemplars

La superproducció o la dificultat de vendre tota l’edició són problemes endèmics del món editorial / Arxiu

No tots els llibres presents a les llibreries es podran vendre, i una bona part dels que no siguin comprats, en poques setmanes, seran retornats i acabaran en magatzems per deixar espai a les següents novetats, que envelliran massa aviat i seguiran el mateix camí. Mantenir els llibres al magatzem té un cost econòmic per a les editorials i, un cop allà, es vendran més lentament o fins i tot cauran en oblit. Si l’edició no s’esgota en un lent degoteig, arribarà un dia en què l’editorial es plantejarà què fer amb els exemplars no venuts.

Encara que hi ha editorials que no destrueixen cap exemplar o s’hi resisteixen tant com poden, cada any, part dels llibres editats en anys anteriors acaben convertint-se en pasta de paper. Passats dos anys després de la publicació d’un llibre, la llei de protecció intel·lectual permet a les editorials enviar a destruir els exemplars no venuts o també saldar-los, amb la qual cosa tindrien una nova oportunitat al costat dels llibres de segona mà en fires o mercats com el de les Glòries de Barcelona. En ambdós casos, s’ha de donar a l’autora l’opció de quedar-se els exemplars descartats.

El percentatge mitjà de devolució de llibres no venuts a les editorials és del 30,4%, una xifra que baixa al 19,4% en el cas de les petites editorials

Durant la seva carrera, l’escriptor Eduard Márquez ha rebut tres d’aquestes cartes. En un cas, “s’ha procedit a la destrucció al final d’uns contractes que no s’han renovat”, comenta. En canvi, els altres dos, segons les notificacions rebudes, “perquè les vendes del títol de referència no han assolit els resultats desitjats” o perquè el títol en qüestió “ha experimentat una rotació comercial mínima”.

Segons l’experiència de l’agent literària Ella Sher, la destrucció de llibres no venuts “passa amb alguna freqüència, però no és generalitzada”, i “depèn de molts factors i el més freqüent és quan s’han fet tirades molt altes i les vendes, desafortunadament, han sigut baixes”. Aquest cas “passa més sovint amb grups editorials grans”, pel fet que “editorials mitjanes o petites acostumen a ser cautes i prefereixen imprimir tirades baixes, seguides de reimpressions”, però puntualitza, tot seguit, que aquesta política d’ajustar tirades “també la practiquen editorials grans”.

Degut a la manca de dades, no és possible saber quants llibres s’envien a destrucció i en quines circumstàncies ho fan les editorials que hi recorren. Joan Sala, editor de Comanegra, vicepresident d’Editors.cat i membre de la junta del Gremi d’Editors, indica que “en cap de les estadístiques que conec” es pregunta per aquesta pràctica. Per la seva banda, Bernat Ruiz, editor d’Apostroph, ubicada a Muntanyola (Osona), explica que “la llei del llibre només estableix que s’ha d’informar sobre el codi ISBN” i complir amb el reglament de l’Agència Espanyola de l’ISBN informant quan queda descatalogat i exhaurit.

Cicle de vida i devolucions

A l’Estat espanyol, els títols publicats “són bastant estables, amb lleugera tendència a la baixa”, explica Joan Sala, que els xifra en “uns 75.000, dels quals aproximadament 10.000 són en català”. I respecte a les tirades mitjanes, “van baixant, són d’uns 3.900 exemplars en castellà i de 1.700 en català”.

Segons l’informe sobre el Comerç Interior del Llibre del 2018, aquell any les devolucions van ser del 30,4%. En el cas de les petites editorials, van ser del 19,4%. Des de Pol·len Edicions, Aida Iglesias de Prada, Mar Carrera i Jordi Panyella indiquen que aquestes dades demostren que les editorials petites i mitjanes fan “millor la feina d’assegurar les tirades i no s’especula amb els llibres”. En el cas de Pol·len, “el percentatge de devolució és del 5%”. I critiquen que “hi ha editorials no independents que opten per inundar punts de venda amb grans piles de llibres”, i consideren que, “a part de ser un absurd ambiental, és un absurd econòmic al qual les editorials petites no volem entrar”.

El fet que “els llibres passen menys temps a les llibreries suposa un problema per a les editorials petites i mitjanes, que aporten una gran riquesa editorial”, explica Eulàlia Pagès, l’editora de Pagès Editors, de Lleida. Ho atribueix al fet que “els grans grups editorials tenen un ritme de nous títols molt elevat”.

La distribució també contribueix a escurçar el cicle del llibre, ja que “no viu de vendre llibres sinó de col·locar-los”, explica Bernat Ruiz, que ressalta el caràcter financer del negoci de la distribució “perquè necessita vendre més llibres que els que li retornen”. I destaca les semblances amb el negoci dels grans grups, que “també és financer”, donat que “fan centenars de títols i saben que alguns no funcionaran però els beneficis dels títols que aconsegueixen vendre compensen les pèrdues de la resta”.

Alternatives a la destrucció

Tot i ser una alternativa, cada cop se salden menys llibres. Un factor és que “un dels destins era la comercialització a l’Amèrica Llatina, on s’enviaven els excedents de les edicions”, explica Bernat Ruiz, i “actualment l’Amèrica Llatina és un mercat que ha anat madurant, el seu poder adquisitiu ha millorat i ha augmentat la producció pròpia”.

També existeix “la idea subjacent que destruir exemplars en lloc de saldar-los facilita que es produeixin noves edicions o reimpressions”, indica Ignasi Franch, periodista cultural. Tot i això, no tots els títols tornaran a reimprimir-se, ja que “fins i tot en els grans grups editorials on hi ha un doll constant d’aquests tipus de recuperacions, títols de referència en el seu àmbit poden estar dècades descatalogats i esperant una nova oportunitat”.

Llibres que esquiven la trinxadora
Llibres al magatzem de l’editorial Comanegra |Dànae Quiroz

Les donacions poden ser una altra opció. En una de les cartes que va rebre Eduard Márquez, referint-se als exemplars que l’autor decidís no quedar-se, l’editorial especificava que intentarien “donar sortida a les existències que quedin mitjançant donacions a ONG i altres associacions sense ànim de lucre” i que, “en cas contrari, seran destruïts”.

Per últim, la modificació dels criteris de l’administració per atorgar subvencions podria ser una eina per reduir aquesta pràctica. Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, considera que “s’hauria de tenir en compte si una editorial té com a pràctica habitual destruir llibres per penalitzar-la respecte a la que conserva els exemplars no venuts el màxim de temps possible”.

Gestió dels estocs

Les editorials independents desenvolupen les seves pròpies estratègies per reduir les devolucions i no recórrer a la destrucció d’exemplars. Per aconseguir-ho, és necessari ajustar les tirades, objectiu que Pol·len Edicions aconsegueix amb “campanyes de micromecenatge per editar els llibres”, que els permeten “ponderar o calcular millor les tirades”. A més, les xarxes socials “permeten identificar molt més on està el teu públic o la gent que creus que s’interessarà pels teus títols”.

També hi ha l’opció de treballar amb “les distribuïdores per establir descomptes en funció del nivell de vendes i de devolucions”, com explica Eulàlia Pagès, i que ho fa la seva editorial. Destaca que una part de les seves vendes són llibres de fons i “continuem fent presentacions encara que els llibres hagin sigut retirats i fem promocions per celebrar determinades efemèrides”. I, per últim, indica que “l’experiència acumulada ens permet ajustar molt els tiratges, tenint en compte aspectes com la temàtica, l’autor, la llengua o el preu”.

La tecnologia permet superar el model de comercialització basat en la inundació dels punts de venda i ajuda les editorials independents a reduir la petjada ecològica

La impressió digital ha significat un pas important en aquesta direcció. Gràcies a aquesta tecnologia, “és possible mantenir un títol viu amb molt pocs exemplars en estoc”, descriu Bernat Ruiz. Ignasi Moreta explica que “la impressió digital té un preu unitari més elevat que l’edició òfset” i que “li serveix per a les reimpressions, que sovint cal fer amb tiratges curts, però no per a la primera edició”. Aquests equips van evolucionant i permeten aplicar la tècnica a “dimensions més grans, gramatges més elevats, i afegir noves aplicacions, com imprimir sobres o packaging”, comenta Eulàlia Pagès.

Actualment, la tecnologia possibilita superar el model de venda de llibres basat en la inundació dels punts de venda i facilita a les editorials independents ajustar costos, reduir la petjada ecològica i enfortir llaços amb la seva comunitat lectora i les llibreries, assegurant una diversitat editorial imprescindible avui en dia. També cal desenvolupar “polítiques d’autor que no es basin exclusivament en la rendibilitat econòmica a curt termini”, basades en el “compromís ferm i durador” entre editorials i escriptores “per protegir i potenciar les seves respectives trajectòries creatives i professionals”, reivindica Eduard Márquez. Fer-ho amb criteris que “busquin la pervivència a llarg termini dels fons editorials i de les obres que els formen”, a més de permetre reduir el nombre d’exemplars que es destrueixen, evitaria una “cultura sense llibres de fons”.

Article publicat al número 503 publicación número 503 de la Directa