No teníem recursos, sobretot pel que fa al so, que ens permetessin resoldre les necessitats dels col·lectius del poble”. Així resumeix Nil Albà els inicis de Sons Rebels, un col·lectiu dedicat a cuidar i gestionar un equip de so perquè altres puguin disposar de material per desenvolupar les seves activitats. “Es tracta d’un espai militant autogestionat, que cobra un lloguer simbòlic per mantenir el material, arreglar-lo i comprar-ne de nou”, continua Albà.
Acabava el març de 2021, una primavera postpandèmica on encara era vigent el toc de queda. Quatre militants de diversos espais del Baix Maresme abaixaven des de dins la persiana d’un local per acabar de redactar, passades les 10 de la nit, un dossier per a Projecte Lliures que mesos després, resultaria ser un dels escollits per aquest programa d’ajuts impulsat per Coop57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social). La inversió econòmica començava a prendre forma.
Arnau Galí fa èmfasi en la importància de la logística quant a l’aspecte reproductiu: “pensar en allò que ningú pensa permet que els col·lectius puguin fer més del que farien”
La iniciativa, impulsada des d’una lògica militant, comença a créixer: arreglen equipament, en compren de nou i reben donacions. Amb el temps, Sons Rebels ha esdevingut molt més que un magatzem de micros i altaveus; és un espai viu, sostingut per una petita aportació simbòlica d’aquells col·lectius que en fan ús i que permet mantenir, reparar i ampliar el material de forma col·lectiva i sense ànim de lucre. La intenció, tal com expliquen les seves impulsores, no és pas crear un servei de lloguer comercial, sinó facilitar que qualsevol espai pugui accedir a material de qualitat per desenvolupar les seves activitats.
A poc a poc, la logística inicial de Sons Rebels es queda petita. Segons comenten tres membres de l’equip –Nil Albà, Gemma Gelambí i Arnau Galí– en un inici, el so va omplir un buit molt necessari, sobretot a la comarca del Maresme, però més tard el material de cuina també ha esdevingut imprescindible. “Per qualsevol cosa grossa que vulguis fer, et cal una paella enorme, i no sempre la tens. Per això, hem anat ampliant el material d’acord amb allò que hem considerat necessari des de la col·lectivitat”, apunten. D’aquesta manera, fent un pas més enllà del mateix col·lectiu inicial, Sons Rebels ha esdevingut Infraestructures Populars del Baix Maresme.
La importància de la capacitació
“Dedicar hores i mans a poder tenir material, que les coses estiguin ben endreçades i organitzades, a banda dels coneixements tècnics, és el que permet que posteriorment puguis dur a terme les teves apostes”, explica Nil Albà. “Per exemple, si vols fer un concert i no pots perquè el material no està ben cuidat, o llogar un equip de so perquè és molt car o no hi ha militància capacitada que el sàpiga fer funcionar… Si no tens en compte tots aquests aspectes no es poden tirar endavant segons quines activitats”, assenyala. En definitiva, assegura que aquesta aposta decisiva per la logística ha permès dur a terme idees, projectes i actes cada vegada més grans i ambiciosos. Gemma Gelambí afegeix que és molt important guanyar autonomia logística: “sovint en pobles petits tenim més accés a material o equipaments municipals, però en ciutats grans com Mataró és una aventura demanar res a l’administració pública”. Per això considera que, per poder desenvolupar qualsevol mena d’activitat és necessari disposar de recursos propis, “des d’un altaveu a una impremta o estris de cuina”.
Arnau Galí fa èmfasi en la importància de la logística quant a la feina reproductiva: “pensar en allò que ningú pensa és el vessant més reproductiu de l’execució dels actes. Volem creure que genera més estratègia i que permet que els col·lectius puguin fer més del que farien si ningú no hi estigués pensant”. Aquesta autonomia afegeix Albà, no només és molt important per poder fer més coses, sinó perquè, com que no es depèn d’altres agents, hi ha més marge de maniobra i, d’aquesta manera, aquests recursos propis fan els col·lectius menys dependents del capital i els recursos econòmics.
Una altra de les tasques que s’ha dut a terme des de Sons Rebels i, posteriorment, des d’Infraestructures Populars del Baix Maresme, és la capacitació de la militància pel que fa a les qüestions tècniques. “No té sentit adquirir cert material tècnic si ningú no el sap fer servir”, asseguren des de l’equip impulsor. El col·lectiu ha ofert formacions obertes en sonorització, il·luminació i producció d’esdeveniments. “En general, tendim a què els mateixos actes serveixin per formar membres i militants dels espais i col·lectius –comenten–. Algú que en sap coordina l’acte amb algú altre que n’aprèn”. Asseguren que la formació és imprescindible perquè sense certs coneixements o capacitats comença a ser complicat fer ús d’alguns materials tècnics de manera que no poden oferir tot el seu rendiment. I creuen que la suma d’autonomia més formació i capacitació dona com a resultat projectes i actes més ambiciosos, sòlids i d’una molt major qualitat logística.
Ventall de materials, xarxa i usos
Ara mateix, el col·lectiu d’Infraestructures Populars del Baix Maresme disposa d’un ampli ventall de material de so i llum: altaveus, micròfons, taula de so, cablejat, bateries per fer activitats en llocs sense punt d’electricitat, il·luminació de colors, de teatre, projector, pantalla… Aproximadament, material i coneixements per cobrir actes d’unes 500 persones i fins a vuit executants de música. Pel que fa a la cuina, poden oferir material per cuinar fins a 300 plats, a més de diverses tipologies d’olles, altes i baixes, tapes, paelles planes i fondes, cafeteres industrials, estris per remenar, cremadors de totes les mides i materials que poden fer possible des d’una paella a una xocolatada popular. A banda dels estris, el col·lectiu disposa també de neveres i congeladors per a barres de bar i per a àpats populars.
Fora dels audiovisuals i la cuina, el col·lectiu Infraestructures Populars del Baix Maresme ha desenvolupat també dos altres nivells de mancomunar serveis. D’una banda, la impremta popular, que es compon d’una impressora industrial i eines d’enquadernació, grapa i guillotina, i que dona servei a una vintena de col·lectius de la comarca. En segon terme, la furgoneta col·lectiva, que ofereix el lloguer del vehicle tant per al transport del mateix material llogat, com per a altres necessitats i també usos privats, com per exemple mudances.
A part, tenen al cap la creació del que anomenen l’“einateca”, que continua a l’espera de desenvolupament. L’objectiu d’aquest altre espai és poder adquirir eines o maquinària de cost elevat per poder-la compartir, no només entre col·lectius sinó també amb el veïnat: màquines hidronetejadores, serres radials, soldadores i altres tipus d’estris que la majoria de les persones i col·lectius farien servir de forma molt esporàdica i puntual.
Lluny de les comarques de Barcelona, cal destacar la iniciativa El Prestatge de Salt, que promou l’intercanvi de materials entre les entitats de la localitat del Gironès
El funcionament actual d’Infraestructures Populars del Baix Maresme és divers i ampli. Les sol·licituds per als seus serveis es fan mitjançant un formulari al qual es poden adreçar col·lectius i associacions, entitats i cooperatives de l’economia social i solidària i persones a títol individual. La gestió d’aquest formulari i l’entrega i disposició dels materials, així com la recollida, endreça i cura posteriors són les seves principals tasques del dia a dia. En cas de disponibilitat, el projecte ofereix també l’acompanyament tècnic presencial, en cas que sigui necessari. Aquest servei és de pagament, a un cost molt baix, una retribució que s’entén com una aportació solidària i pel manteniment del material, adaptades sempre als recursos de cada cas, expliquen des del col·lectiu.
Durant el darrer any, la iniciativa ha gestionat unes 200 peticions de material, una xifra que demostra l’abast d’una proposta que continua gestionant-se únicament des de l’esforç militant. D’aquestes 200 demandes, el 80 % són d’entitats i col·lectius i el 20 % restant d’ús privat. El material audiovisual, per sonoritzar activitats polítiques, culturals o festives, ha estat el més sol·licitat, amb prop d’un 60 % de les peticions, davant un 26 % de demandes de material de cuina i una quarantena de sol·licituds de la furgoneta col·lectiva.
Infraestructures Populars del Baix Maresme ha donat servei a desenes de propostes de Premià de Mar, localitat on s’emmagatzema el material, com ara les arribades des del gimnàs popular Lady Tiger, Sanprem –organització de suport al desenvolupament formada per persones de Premià de Mar i Sanunding (Gàmbia)–, d’associacions veïnals com la de Santa Anna Tió o la del carrer de la Unió, la Plataforma Intercultural de Premià de Mar, la comissió d’estrangeria, d’associacions de famílies d’alumnes, d’associacions esportives o les diverses escoletes populars actives a la comarca del Maresme. La cultura popular n’ha fet ús també, a través de De Bòlit!, l’associació que aglutina les diverses colles locals de balls i festes, i a Pirates i Premianencs, l’altra entitat responsable de la Festa Major.
Igualment, ha ofert material a espais autogestionats com Can Sanpere, el centre de cotreball Ca la Cartera o la masoveria Ca n’Amell (a Premià de Mar mateix); l’Ateneu Salvadora Catà de Girona, el Casal Popular de Mataró i el taller de reparacions Can Fugarolas (també a la capital del Maresme) o el Casal de Joves Autogestionat de Ciutat Vella o l’Antiga Massana (a Barcelona). També ha cobert festes majors alternatives al Ripollès, a Masnou i Ocata o Vilassar de Mar (al Maresme) o als barris barcelonins del Clot i el Poblenou; actes en suport a Palestina com els del Comitè de Solidaritat de l’Escola el Farell de Caldes de Montbui o altres activitats com la Fira del Llibre anarquista o el Sopar d’Hivern antirepressiu (al Maresme). També n’han fet ús organitzacions polítiques com l’Organització Juvenil Socialista (OJS), el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, el II Congrés de l’Habitatge o la CGT; partits polítics municipalistes; mitja dotzena de caus i esplais maresmencs i entitats de l’economia social i solidària com la Llibreria Vapor Vell, Coop Maresme, Mensakas, l’Agència Talaia o el Centre de Cultura Vilassarenc La Massa.
Full de ruta i plans de futur
Davant l’actual augment de les demandes, el col·lectiu assegura que comença a rumiar possibles plans de futur i fulls de ruta que continuen basant-se en l’autogestió com a model organitzatiu, però exploren possibilitats de l’economia social i solidària sense considerar-la una finalitat en si mateixa.
Fins ara, Infraestructures Populars del Baix Maresme s’ha valgut del troc amb entitats i cooperatives amigues, del cobrament en espècie a canvi de la facturació, de quilos de paper per una banda i d’algun cable o altaveu nou per l’altra. Les seves impulsores són conscients, però, que un punt de formalitat facilitaria la gestió més administrativa del projecte. “Si el col·lectiu es va consolidant a poc a poc, cal millorar els processos, redefinir rols, endreçar tasques i consolidar estratègies”, comenten, “treballar des de la no estructura té moltes limitacions, en l’àmbit de facturació, del suport econòmic, en possibles subvencions, etcètera”, pensen. És per això que el col·lectiu s’ha constituït recentment com a associació per poder projectar més recursos qualitatius i quantitatius i guanyar capacitat operativa.
En aquest sentit, expliquen que s’ha reflexionat i debatut molt al voltant de la idea de continuar des de l’autogestió, o fer un salt a la formalitat, i valorar què és, en aquest procés, natural i orgànic i què és inèrcia de l’entorn de l’economia social i solidària. La resposta, com sempre, no és binària, però el camí, assenyalen, apunta cap a una fórmula mixta que permeti continuar sostenint la iniciativa col·lectivament mentre s’obren noves vies de suport econòmic. En aquest sentit, els membres del col·lectiu no descarten cap de les opcions, sempre que l’objectiu continuï sent capacitar i emancipar els espais de resistència.
Una praxi en expansió
L’experiència, però, no s’entén sense fer connexió amb tot allò que passa a altres territoris. Infraestructures Populars del Baix Maresme forma part d’un ecosistema més ampli que inclou iniciatives com el Banc de Recursos Mancomunats de Ciutat Vella, la Caixa d’Eines i Feines, la Biblioteca de les Coses de Sant Martí o el projecte de la Impremta Col·lectiva de Can Batlló.
A aquests projectes consolidats de la ciutat de Barcelona s’hi suma també El Prestatge de Salt, una proposta de la Federació d’Entitats d’aquesta localitat del Gironès. Ubicat a l’Ateneu Popular de Salt i la Factoria Cultural Coma Cros, El Prestatge està dinamitzat per la Cooperativa de Projectes Ambientals La Copa i rep suport de la Comunalitat Som de Salt. El projecte –que vol impulsar també tallers d’educació ambiental, la creació d’un kit per a esdeveniments sostenibles i mercats d’intercanvi– ha rebut suport econòmic de l’Agència de Residus de Catalunya, que ha permès afrontar noves compres de material i crear una figura tècnica de coordinació.
Totes aquestes iniciatives són infraestructures al servei del comú, que fugen de la lògica de mercat i aposten per l’autogestió, la sostenibilitat i l’autonomia. En un context en què les polítiques públiques no donen resposta a les necessitats dels col·lectius, aquests projectes funcionen com una mena de servei públic alternatiu i popular. No només cobreixen buits materials, sinó que generen comunitat, capaciten la militància i permeten pensar en gran. I sobretot, demostren que quan els recursos es mancomunen, la potència col·lectiva es multiplica.
