Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'unionisme, finançat a quatre bandes

Documentació a la qual ha tingut accés aquest mitjà confirma que entitats privades, rere les abreviacions “BBV”, “SANT”, “CAIX” i “TEL”, haurien finançat amb centenars de milers d’euros les grans manifestacions de Societat Civil Catalana en el període 2014-2018

Manifestació espanyolista contra l'independència de catalunya després del referendum, l'octubre de 2017 / Guye Sancho

Grans escenaris, potents equips de so, serveis de seguretat i càtering, càmeres, producció audiovisual. La presència de l’espanyolisme als carrers de Catalunya durant el quinquenni 2014-2018 es va fer sense escatimar recursos econòmics i amb nombrosos episodis de violència: agressions i amenaces a periodistes i migrants, salutacions feixistes i aldarulls a les portes del Palau de la Generalitat, per posar-ne alguns exemples. Aquelles capçaleres en les quals l’entitat Societat Civil Catalana (SCC) dibuixava un front comú unionista de responsables polítics com Miquel Iceta (PSC), Javier Ortega Smith (Vox), Xavier García Albiol (PP) o Albert Rivera (Cs) sempre van deixar una pregunta a l’aire sense respondre: però això qui ho paga? Només amb les manifestacions de l’11 de setembre i el 12 d’octubre de 2014 la despesa va ascendir a 600.000 euros, segons reconeixia SCC al document intern “Historia de un éxito. Memoria 2014”.

Per primera vegada, un mitjà de comunicació ha tingut accés a la documentació que demostra que gran part del finançament d’SCC provindria de grans entitats financeres o de telecomunicacions. El mecanisme per fer arribar els diners a l’entitat no ha estat directe, sinó que s’ha utilitzat com a intermediària la Fundació Joan Boscà, una entitat sense ànim de lucre que en els seus estatuts determina com a finalitats fundacionals “difondre i fomentar els principis constitucionals d’igualtat entre els espanyols, unitat, i pluralisme polític i social dels pobles d’Espanya”. El lligam entre ambdues entitats, però, és palmari: Josep Ramon Bosch i Àlex Ramos, els actuals president i vicepresident d’SCC, ostenten el càrrec de patrons de la fundació, una circumstància bicèfala que es repeteix en diversos dels socis fundadors.

Els comptes anuals de l’exercici 2016 de Joan Boscà, que després de moltes adversitats i una petició oficial d’esmena avui ja consten dipositats al Registre de Fundacions del Ministeri de Justícia espanyol –organisme encarregat de la supervisió de les fundacions– i als quals la Directa ha tingut accés, revelen l’origen dels seus ingressos. Al document es fan servir abreviacions que detallen que les donacions provenen de les entitats privades “BBV” (250.000 euros), “SANT” (200.000 euros), “CAIX” (150.000 euros) i “TEL” (200.000 euros) i que “s’han destinat íntegrament a la realització d’activitats i les seves despeses vinculades i/o en el seu cas a altres despeses”. BBVA i Banc Santander fan servir habitualment aquestes abreviacions, i CAIX són les quatre lletres que identifiquen el codi bancari internacional de CaixaBank.

És en l’apartat de donacions on es revela que SCC s’endú la porció més gran del pastís: 700.095 euros

El destí dels diners es desglossa en tres capítols: populismes i nacionalismes a Europa; concessió d’ajuts a entitats culturals, associacions i altres fundacions, i sense assignació a activitats específiques. El 90% dels ingressos de les donacions de les empreses privades es destinen al segon capítol. És a dir, a través de Joan Boscà es deriven 740.430 euros a entitats i fundacions afins. És en aquest apartat on es revela que SCC s’endú –amb diferència– la porció més gran del pastís: 700.095 euros. La Fundació Cultura Libre se n’embutxaca 15.325 –amb la professora de dret constitucional Teresa Freixes, l’actual president del Senat Manuel Cruz, el periodista Ignacio Vidal-Folch i l’exvicepresidenta d’SCC Miriam Tey en el seu patronat–, Sociedad Civil Navarra 15.000 i l’Associació Periodistes Pi i Margall –amb el periodista d’El Catalán Sergi Fidalgo a la presidència i Toni Bolaño, Joan López Alegre i de nou Miriam Tey i Nacho Martín Blanco com a vocals– els 10.000 euros restants. La partida menor del primer capítol fa referència a l’organització de les jornades “Populismo entre lo viejo y lo nuevo”, que es van celebrar del 4 al 6 de juliol a Santander, on van participar un centenar de persones i va comportar una despesa de 35.000 euros. En les tasques de moderació i les ponències de les conferències i els debats van participar Manuel Cruz, la professora Astrid Barrio, el periodista José Antonio Zarzalejos i el president de la sala civil del Tribunal Suprem Francisco Marín Castán.

Entre les despeses no assignades a activitats específiques del tercer capítol destaca la partida “Serveis de professionals independents”, amb 4.670 euros per al bufet Albácar, Clusa & Buxadé Abogados, on hi era com a soci i actualment com a col·laborador Jorge Buxadé Villalba (eurodiputat electe de Vox i exmilitant de Falange); 4.360 euros per al diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya Nacho Martín Blanco; 1.452 euros per a EAL Asesores Contables, un despatx d’assessoria empresarial fundat i dirigit per Feliciano Baratech (candidat del PP a les eleccions municipals a Sant Quirze del Vallès), i 3.290 euros en serveis d’auditoria sense detallar.

D’aquesta manera, la Fundació Joan Boscà esdevé una repartidora de diners provinents de grans empreses que acaben en mans de les principals entitats de l’espanyolisme i d’alguns dels seus líders més connotats. Als comptes anuals de l’exercici 2016 dipositats es fa constar de manera explícita que no existeixen ingressos de quotes de persones associades ni aportacions d’usuàries. Malgrat això, al web de la fundació hi ha un apartat on s’incentiva el finançament a través de les aportacions de simpatitzants mitjançant una transferència bancària i es faciliten dos comptes de La Caixa i Banc Santander on poder fer les donacions. Aquesta via d’ingressos des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 2016 s’hauria tancat amb zero aportacions. La dada contrasta amb el mecanisme de finançament d’entitats claus del sobiranisme català com Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana, que deuen el 100% dels seus ingressos a les aportacions de les desenes de milers de persones sòcies.

Com a dada complementària, als comptes de l’exercici 2016 de Joan Boscà es fa un repàs de l’historial d’ingressos de la fundació que s’han acabat derivant a altres entitats o projectes afins en els exercicis 2014 i 2015. Es xifra aquestes partides en 870.065 i 1.934.019 euros, quantitat que suposa el 98% i el 88% respectivament dels ingressos aconseguits. En el document de comptes anuals de 2016 no es detalla quin percentatge dels ingressos de 2014 i 2015 prové de donacions.

Esmena del destí dels diners

La Fundació Joan Boscà manté un estira-i-arronsa constant amb el Registre de Fundacions des de la seva creació l’any 2014. L’historial del número de registre 1670 que consta a la seu del Ministeri de Justícia espanyol i que correspon a l’entitat presidida per Josep Ramon Bosch està farcit de la inscripció “en subsanación”. Això significa que els comptes anuals presentats per l’entitat tenien deficiències que l’administració estatal va reclamar que fossin esmenades, sobretot amb una major concreció del destí final de les partides econòmiques. Els comptes anuals dels exercicis 2014, 2015 i 2017 es mantenen en un llimb legal, sense esmenes, i, per tant, no han estat dipositats i no són d’accés públic, tal com determina la llei. Els de l’any 2018 consten com a “iniciats” però encara no s’han dipositat, ja que el termini expira el 30 de juny de 2019. Només els comptes anuals de 2016 han rebut el vistiplau ministerial i per això figuren com a “dipositats”.

Nacho Martín Blanco (Ciutadans) i Jorge Buxadé (Vox) van ser retribuïts pels seus serveis professionals

La comparativa entre el primer document de l’exercici 2016 entregat al registre i el document esmenat entregat amb posterioritat certifica que les dades que en un primer moment van ser obviades tenien a veure amb el destí final dels diners donats per les empreses de l’Ibex-35. És a dir, en cap pàgina del document original constava que el 90% de les donacions eren redirigides a SCC. S’eludia la concreció fent servir aquesta descripció genèrica: “Com a continuació de les activitats desenvolupades durant el primer any d’activitat fundacional, la Fundació destinarà fons mitjançant un sistema d’ajuts per a la col·laboració d’entitats i associacions sempre sense ànim de lucre, els objectius i finalitats de les quals siguin coincidents, similars o convergents amb els de la Fundació”. La mateixa política de mínima concreció es va emprar en l’apartat “Assessoria comptable i jurídica”. Fins que la fundació no es va veure obligada a entregar el document esmenat no es va poder comprovar que una porció dels diners ingressats i amb origen en l’Ibex-35 havien anat a parar als comptes corrents del despatx de Jorge Buxadé Villalba i del diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco.

CaixaBank nega la donació de 2016

La Directa s’ha posat en contacte amb Fundació BBVA, Santander Fundació, Fundació Bancària La Caixa i Fundació Telefónica España per poder recollir la seva versió sobre les donacions que consten al registre del Ministeri de Justícia espanyol. En el cas del BBVA no han respost a la petició d’informació i la resta han redirigit aquest mitjà als gabinets de premsa de les empreses matriu, assegurant que les donacions a la Fundació Joan Boscà no consten en la comptabilitat de les fundacions bancàries. Tres de les empreses matrius, per la seva banda, no han respost a la petició d’informació ni a través de correu electrònic ni per via telefònica. Només CaixaBank ha respost a la Directa: “Ho hem estat consultant internament i des de CaixaBank en principi no ens consta cap pagament l’any 2016 a la Fundació Joan Boscà, però pots contrastar també amb la Fundació”.

Per la seva banda, als comptes anuals de les tres fundacions bancàries i de l’empresa de telefonia dipositats al Ministeri de Justícia espanyol sí que consta una donació de 10.000 euros de la Fundació Bancària La Caixa –datada en l’exercici 2017–, que es va destinar al “Seminari multidisciplinari sobre plurilingüisme” de la Fundació Joan Boscà.

La Directa també s’ha posat en contacte amb Àlex Ramos, vicepresident d’SCC i patró de la Fundació Joan Boscà. Preguntat per l’existència de presumptes donacions del Banc Santander, BBVA, La Caixa i Telefónica durant l’exercici de 2016 –a partir de les abreviacions que consten al Registre de Fundacions del Ministeri de Justícia espanyol–, Ramos ha afirmat: “Aquestes dades no les conec en detall; això seria més de tresoreria o presidència. En tot cas, ho parlem a la junta i et truquem i ja et concretem amb qui pots parlar”. A l’hora de tancar aquesta edició no hem rebut cap nova informació des de la Fundació Joan Boscà.


Un reguitzell d’indicis des de 2015

Amb anterioritat a les informacions documentals recollides en aquesta investigació ja s’havien donat a conèixer indicis que apuntaven
a la Fundació Joan Boscà com una eina destacada de finançament d’SCC a partir de les donacions de grans empreses. Rafael Arenas García, qui durant uns mesos va ser president d’SCC, publicava el 22 de gener d’enguany una entrada al seu blog en relació amb la crisi de direcció de l’entitat espanyolista, on es referia a la Fundació Joan Boscà com “un dels principals donants d’SCC” i relatava una trucada telefònica amb l’altaveu activat de part de “diversos patrons de la Fundació Joan Boscà” que li demanaven que presentés una candidatura a la presidència d’SCC. Al llarg de tot el redactat, Arenas descriu un escenari de certa subordinació d’SCC en relació amb la Fundació Joan Boscà.

Les fundacions de les entitats bancàries i de Telefónica neguen haver fet les donacions

Javier Barraycoa, un dels fundadors d’SCC i dirigent de l’entitat d’extrema dreta Somatemps, el 22 de febrer de 2018 va sembrar una ombra de dubte sobre el finançament de l’entitat amb un apunt al seu blog on deia: “El més divertit és que els diners per a l’organització –de les grans manifestacions del 8 i el 12 d’octubre de 2017 en contra del referèndum d’autodeterminació– arribaven per canals inconfessables del govern central”.

I els indicis no s’acaben aquí. L’any 2015, en un apunt publicat al digital Las Voces del Pueblo –tal com apareixia en un reportatge de Media.cat i Crític– s’assenyalava que Enric Millo, aleshores dirigent del PP català, hauria mediat “amb empreses de l’Ibex-35 per tal de finançar SCC amb un milió d’euros”. Una font anònima citada pel digital afirmava que entre les empreses donants es trobaria Telefónica, una sospita que ara es reforça. Aquell mateix any, el periodista de CTXT Guillem Martínez afirmava en una crònica sobre la manifestació del 12 d’octubre de 2015 a Barcelona: “Se suposa que els diners venien de l’Ibex, vía Telefónica”, amb relació als 600.000 euros que hauria costat l’organització del 12 d’octubre de l’any anterior. I afegia: “O, almenys, aquesta és l’explicació que es dona a periodistes de mitjans amb accionariat de Telefónica per no anar a cobrir l’acte”, amb relació a la cita de 2015. I rematava: “Aquest any, SCC, l’Ibex o Telefónica han decidit no organitzar el Dia de la Hispanitat a Barcelona”.

 

La signatura d’un falangista

La Fundació Joan Boscà es va crear el 7 de juliol de 2014 i va quedar registrada al Ministeri de Justícia espanyol el 28 de juliol, tres setmanes més tard. A l’escriptura fundacional hi figuraven cinc patrons: Carlos Buxadé Carbó, Francisco Moreno Royes, Joaquin Coll Amargós, José Ramón Bosch Codina i Juan Francisco Arza Mondelo. Amb data de 14 de juliol de 2015, però, al Registre de Fundacions hi constava una llista oficial de patrons on s’havia substituït en el càrrec de secretari el nom de Carlos Buxadé Carbó pel de Jorge Buxadé Villalba, actual eurodiputat electe pel partit d’extrema dreta Vox. En el currículum professional de Buxadé Villalba destaca el paper que va jugar en la primera consulta per la independència d’Arenys de Munt. L’any 2009 exercia com a advocat de l’Estat i va ser l’encarregat de recórrer davant dels tribunals la celebració de la votació al municipi del Maresme. Curiosament va ser la Falange, partit feixista en el qual ell havia militat, qui va organitzar una provocativa concentració al centre d’Arenys de Munt –escortada pels Mossos davant d’un ampli rebuig d’entitats antifeixistes– que tingué lloc en paral·lel a la mobilització veïnal que protegia les urnes de la consulta.

 

 

Article publicat al número 478 publicación número 478 de la Directa

Articles relacionats