Els barris de Madrid són els protagonistes contextuals de la novel·la de debut de Jordi Navarro Garcia, barceloní noubarrienc de gestació, sociòleg de formació i des de fa uns quants anys resident i col·laborador habitual de la Directa i altres mitjans a la ciutat que porta el nom (tunejat amb te) d’aquest seu primer esforç literari, que ha publicat Tigre de Paper.
El Madrit del títol és Madrid, però podria ser Barcelona o Berlín (ciutats que també apareixen en la trama argumental) o una metàfora de qualsevol gran urbs europea a punt de liquidar la segona dècada del segle XXI: una ciutat marcada per la sortida en fals d’una crisi econòmica que deixa un llast de desassossec i manca de perspectives a les classes treballadores i camp lliure a l’empresariat per a l’explotació laboral desacomplexada, una ciutat que no acaba de saber gestionar una migració que necessita, que recorre a l’embolcall del nacionalisme primari com a pal·liatiu de la manca de respostes de millora social; una ciutat, en definitiva, que esdevé brou de cultiu perfecte per a l’eclosió d’una ultradreta posada al dia amb estratègies d’intervenció tradicionalment pròpies de l’activisme transformador.
‘Madrit’ desplega una trama de thriller hàbilment administrada al llarg de les 220 de l’edició de Tigre de Paper, amb filtracions obscures, clavegueres de l’estat i algun tret de bala, sobre la qual no entrarem en detalls en aplicació del protocol antispoiler
La novel·la s’estructura al voltant del triangle format per dos barcelonins i una madrilenya. Robert Savall, emigrat a Berlín, periodista frustrat especialista a investigar de forma gairebé militant els nous corrents de la dreta més extrema i el neonazisme; Joan, company del primer des dels temps de les militàncies de barri adolescents; desplaçat en aquest cas a la capital espanyola i abocat a la insatisfacció de les feines precàries i la tensió d’una vida en parella sotragada per tots aquests factors; i la Lucía, companya sentimental d’en Joan i marcada per similars fats del destí. Tots tres escenifiquen la generació dels trenta-tants, aterrada a l’edat de l’emancipació en plena crisi dels mercats globals, sovint empesa al desplaçament i a un futur laboral desencoratjador, amb sòlida formació i una consciència crítica i política prou determinada però en clar procés de desencant.
Robert, a causa d’un seguit d’amenaces neonazis, decideix apartar-se d’escena durant un temps prudencial a Berlín i cerca refugi a Madrid, recuperant la vella amistat amb en Joan, aparcada per la distància i les circumstàncies de la vida; allí, però, la vocació el venç i es posa a seguir el rastre d’un emergent moviment neofeixista que gasta formes d’entitat solidària però fons excloent i antiimigratori (clarament inspirada en l’exemple real de l’Hogar Social Madrid), que aspira a donar la campanada en unes eleccions municipals que són a punt de celebrar-se.
Aquest seria el punt de partida argumental de Madrit, que desplega una trama de thriller hàbilment administrada al llarg de les 220 pàgines de l’edició de Tigre de Paper, amb filtracions obscures, clavegueres de l’estat i algun tret de bala, sobre la qual no entrarem en detalls en aplicació del protocol antispoiler. Però excel·leix encara més en la construcció del context que acull l’acció i la fa possible, i la mirada del trio protagonista sobre aquest, que acaba robant protagonisme a la mateixa peripècia argumental. Un esforç novel·lístic, en definitiva oportú (que no oportunista) tenint en compte l’actual moment polític, relativament “trepidant” (això ens promet el text publicitari de la contracoberta) però encara molt més interessant.
