El darrer llibre Patrick Radden Keefe, Caps de serp (Periscopi, 2024) demostra com, a la societat nord-americana, les persones poden passar penúries sense que ningú en sigui realment conscient. En aquest cas, l’autor ens parla d’una àvia de mitjana edat que tenia un basar al barri xinès de Nova York i des d’allà controlava tot un negoci milionari de contraban de persones.
Personalment, aquesta societat sempre m’ha fet reflexionar: tantes persones, un territori tan extens, converteixen aquella terra en un campi qui pugui sense mirar gaire qui tenim al costat. És un món ple de contrastos entre les famílies i persones molt poderoses, que tenen molts diners, i moltes d’altres que passen el dia a dia com poden.
Pel que fa al segment adinerat, una novel·la clàssica que mostra com viu aquest estrat, portat a l’exageració, és El gran Gatsby, de Francis Scott Fitzgerald (reeditada per La Breu, el 2021), el retrat d’una elit que va de festa en festa i, des de les seves torres, prepara actes per recaptar diners pels més necessitats, però sense embrutar-se gaire les mans.
Podem trobar diverses novel·les que parlen del món rural dels Estats Units com La noia salvatge de Delia Owens (Àtic dels llibres, 2019) que ens mostra una jove que veu com la seva família va desapareixent fins que es queda sola i s’ha de criar i guanyar-se la vida entre pantans. Tot això fa que quedi exclosa de la societat i hagi de deixar l’escola.
Una lectura que genera molta ràbia i impotència és El subhastador, de Joan Samson (Males herbes, 2022) en la qual una persona té tota la impunitat del món d’aprofitar-se dels més febles, de la ignorància de la gent i deixar les famílies al carrer.
Una altra lectura que ha deixat amb l’ai al cor és Una educació de Tara Westover (Mésllibres, 2018), el testimoni de la mateixa autora que ens parla de la seva experiència en una família de pares sanadors que viu al marge d’una societat i que no creu en el sistema i directament no escolaritza els fills. I a Rellotge sense agulles, de Carson McCullers (L’Altra editorial, 2022), s’evidenciaven les diferències de classe, racials i de tracte per part de la justícia al sud dels Estats Units.
Centrant-nos en la ciutat de Nova York i l’illa de Manhattan, hi ha diversos textos que donen per molt. Colson Whitehead té unes quantes novel·les que parlen de la vida al barri de Harlem: a El ritme de Harlem (Periscopi, 2023) ens parla de raça i poder. A Creix un arbre a Brooklyn, de Betty Smith (L’Altra editorial, 2018), i a Brooklyn, de Colm Tóibín (Amsterdam, 2017), hi trobem històries similars de persones i famílies que arriben a la ciutat buscant una vida millor, el famós somni americà, i que, en realitat, es traduirà amb una vida que pot arribar a ser molt dura. La més impactant d’aquest bloc novaiorquès és tal vegada la història que s’explica a Unorthodox, de Deborah Feldman (Columna 2020). L’autora, que ara viu a Berlín, relata la seva pròpia experiència quan va voler escapar del barri jueu de Williamsburg, a Brooklyn.
