Reapareix el rei la vigília de l’1 d’octubre per inaugurar l’Automobile, el Saló Internacional de l’Automòbil, que se celebra a la Fira de Barcelona. Felip VI, conjuntament amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, faran un recorregut a mig matí pels diferents expositors. Sota el lema “Catalunya no té rei”, Òmnium i l’ANC han convocat una concentració a la plaça Espanya a dos quarts de dues, una crida a la qual s’han sumat els CDR, els partits independentistes –Junts, ERC i la CUP–, així com el conjunt d’organitzacions de l’esquerra independentista, amb el missatge “Als Països Catalans no tenim rei”.
Abans de l’agost, el monarca va visitar Catalunya tres vegades en quinze dies: va presidir les jornades del Cercle d’Economia a l’Hotel W Barcelona el 16 de juny, els dies 27 i 28 de juny va inaugurar el Mobile World Congress –la primera visita després dels indults als presos i preses independentistes– i l’1 de juliol va ser a Barcelona amb la Princesa Leonor amb motiu de la cerimònia d’entrega dels Premis Fundació Princesa de Girona. Amb motiu de totes les visites hi ha hagut cremes de fotos del rei o mobilitzacions, però molt més minoritàries que en ocasions anteriors.
Abans de l’agost, el monarca va visitar Catalunya tres vegades en quinze dies: per les jornades del Cercle d’Economia, per inaugurar el Mobile World Congress i amb motiu de la cerimònia d’entrega dels Premis Fundació Princesa de Girona
Des de l’1-O, el rei espanyol ha visitat Catalunya divuit vegades. La primera d’enguany va ser el mes de març a la planta de Seat de Martorell, amb motiu del setantè aniversari del naixement de la filial del grup automobilístic Volkswagen i després d’haver quedat suspesa per la quarantena el mes de desembre. En aquesta ocasió, tant els Comitès de Defensa de la República (CDR) com les entitats sobiranistes van convocar protestes per mostrar el seu rebuig de la monarquia. Els CDR demanaven donar al rei i a Sánchez “la rebuda que mereixen” amb un crit “per la llibertat d’expressió, les represaliades i la República” i ho van fer a la plaça Joan Serrats de Martorell. Òmnium i l’ANC van anunciar accions en diferents ponts que rodegen el complex industrial de Seat. Abans, l’agenda del monarca a Catalunya de 2020 havia acabat amb l’entrega del Premi Cervantes al poeta Joan Margarit, un acte que no figurava a l’agenda oficial de la casa reial i es va celebrar amb absoluta discreció, transcendint als mitjans a posteriori.
L’última gran mobilització contra el rei es va produir el 9 d’octubre passat, amb motiu de la seva participació en l’acte d’entrega de premis de la Barcelona Economy Week, convidat pel Consorci de la Zona Franca. El vespre anterior es va fer una crema de fotos del monarca i l’endemà diverses entitats i col·lectius van convocar mobilitzacions de rebuig.
Dos mesos i mig abans, el 20 de juliol de 2020, el monarca va visitar, amb la reina Letícia, el monestir de Poblet, després de suspendre el pas per Figueres i Barcelona. Des de primera hora del matí, es van cremar pneumàtics a les vies de l’AVE i la circulació entre Girona i Figueres va quedar interrompuda. Sota el lema “Catalunya no té rei”, una marxa va recórrer dos quilòmetres a peu fins al monestir on se celebrava l’acte amb la compareixença d’alcaldes de la comarca.
Només havien passat cinc mesos del polèmic discurs del dia tres d’octubre de 2017, quan Felip VI va aterrar a Barcelona per inaugurar el Congrés Mundial de Mòbils (MWC). Milers de manifestants van encerclar el Palau de la Música on se celebrava el sopar d’inauguració de l’esdeveniment, i ni un miler d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra ni un centenard’agents de la policia espanyola, no van poder perimetrar permanentment les quinze manifestacions que esperaven l’arribada del monarca a la Via Laietana. Dinou persones van ser ateses in situ pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), ferides per les càrregues policials, algunes d’elles amb fractures i lesions al cap, i quatre d’elles traslladades a l’hospital. De fet, el jutjat d’instrucció número 5 de Barcelona, mesos més tard, va admetre a tràmit la denúncia d’una dona que assegurava haver estat empesa violentament per antiavalots dels Mossos i, com a conseqüència, operada d’una fractura de tíbia. El Centre de defensa de drets humans Irídia també porta el cas d’un home que va ser ferit al cap per un cop de porra d’un Mosso d’Esquadra, que va denunciar el cas davant la justícia. Dos periodistes de la Directa van participar com a testimonis en la fase d’instrucció del cas.
El rebuig al monarca va continuar manifestant-se al carrer el mes d’abril, quan va viatjar a Barcelona per l’entrega oficial dels despatxos als nous jutges a l’Auditori, un acte que se celebra anualment i que enguany es va fer a Madrid. Mentre els CDR es van manifestar al carrer Marina i van marxar cap a la cruïlla amb l’avinguda Meridiana, les estudiants de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) van fer un acte de protesta al vestíbul de l’Auditori amb una asseguda a la porta i van ser desallotjats pels Mossos amb la tècnica d’arrencar cebes.
També van ser els CDR els primers a convocar a Tarragona, a pocs metres del Nou Estadi, sota el lema #QueCorriElBorbó, perquè arribava a la ciutat per a la inauguració dels Jocs Mediterranis. Una mica més tard, també van fer-ho Òmnium i l’ANC. Un fort desplegament policial dels Mossos d’Esquadra va barrar el pas al grup de manifestants que intentava apropar-se al Nou Estadi. Aquell dia, Quim Torra va anunciar que ni ell ni cap membre del govern assistiria a cap acte del rei i que des del govern autonòmic tampoc no es convidarà el monarca a cap acte. Alhora, el president va renunciar a la vicepresidència d’honor de la Fundació Princesa de Girona.
Precisament, el 2018 l’entrega dels premis encara es va celebrar a Girona, però amb un teló de fons incòmode per a la monarquia: el Consistori havia declarat, l’octubre del 2017, Felip VI i Millo persones no grates. L’emplaçament ja va ser excepcional: l’Ajuntament de Girona va comunicar a la Fundació que no podia utilitzar les instal·lacions de l’Auditori-Palau de Congressos per unes obres, i finalment es va celebrar a Mas Marroch, el centre d’esdeveniment del Celler de Can Roca a Vilablareix, al Gironès, per la qual cosa van rebre moltes crítiques. Diverses mobilitzacions convocades pels CDR, crema de fotos, llaços grocs arreu, fotografies del rei ratllades i pintades contra la Corona van donar la benvinguda a Felip VI en aquella ocasió.
El rei Felip VI va tornar a Barcelona per inaugurar el Congrés Mundial de Mòbils el febrer del 2019 i les protestes no es van fer esperar. Al migdia, membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) van asseure’s a les portes del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que va estar tancat tot el dia, i on es va celebrar el sopar d’obertura de la fira tecnològica amb el monarca. A dos quarts de tres de la tarda, van desplegar una pancarta on deia “Destronem-lo”.
A part de la visita el 2018 amb motiu dels atemptats a Barcelona, la resta de viatges del monarca han estat més discrets: la fira Gastech, el Saló de l’Automòbil el maig del 2019 o el Saló Internacional de Logística el juny. En aquesta ocasió, van tancar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) durant el dia, tot i que la gala a la Sala Oval del museu era només a la nit. O, el juliol de 2019, per lliurar els despatxos de la nova promoció formada de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de Talarn al Pallars Jussà.
Al clima de protestes, s’hi suma una resolució del Parlament de Catalunya, d’octubre del 2018, que reprova el rei i demana l’abolició de la monarquia, que ha estat tombada pel Tribunal Constitucional, alhora que una cinquantena d’ajuntaments estan denunciats per l’Advocacia de l’Estat per haver aprovat una moció contra el monarca.
