“El socialisme, sempre lògic, emancipador de tots els oprimits, lliure de prejudicis religiosos, amant de la vertadera moral, que basada en la ciència ha de ser la nostra norma de conducta; concedeix el vot a totes les dones sense distinció, i porta el feminisme al seu grau més alt”. Així s’expressava Maria Cambrils als seus textos. La seua figura va estar rodejada de misteri durant anys, sota el dubte de la seua existència i l’especulació de si el seu nom era realment un invent que n’amagava d’altre. El 8 de setembre de 1878, naixia al barri del Cabanyal de València, o com es deia en aquell moment, Poble Nou del Mar; Maria Cambrils i Sendra, filla dels pegolins Andrea Sendra i Daniel Cambrils, escriptora i defensora de les classes populars i de la igualtat social, referent del feminisme socialista al País Valencià.
Els anys de la Restauració (1874-1931) van ser convulsos, tant al País Valencià com a la resta de territoris. Pego, poble situat als límits d’Alacant i València, poble arrosser i que començava a explorar la producció del cítric, fou el punt d’inici i final de la vida de Maria Cambrils. També el lloc amb el qual mantindria un vincle estret al llarg de la seua vida i on va viure la seua família més propera i, finalment, també ella.
Andrea Sendra i Daniel Cambrils, pares de Cambrils, emigraren de Pego al Cabanyal, a la recerca d’una millor vida. Al poc d’arribar van tindre a Cambrils, qui va créixer amb els valors del catolicisme i d’una vida humil. Va passar els seus primers anys amb la seua mare, qui es va quedar vídua abans del canvi de segle, i es va casar jove amb un home conegut pel nom de José Martínez.
Malgrat el seu conegut esperit crític, la seua joventut va estar marcada per una moral religiosa forta, que venia del context familiar i social del moment
Malgrat el seu conegut esperit crític, la seua joventut va estar marcada per una moral religiosa forta, que venia del mateix ambient familiar, però també del context social del moment. El marit de Maria Cambrils va faltar quan ella encara era molt jove. Llavors, segons les historiadores i historiadors que han pogut investigar la seua vida, va iniciar el camí monacal ingressant en un convent.
En aquest convent, va viure uns anys, i encara que es desconeix quan el va abandonar, es torna a tenir referències d’ella cap a 1915, moment en el qual va conèixer qui seria el seu company la resta de la seua vida, José Alarcón. Ella mateixa el va descriure com una peça clau en el desenvolupament del seu pensament socialista.
Alarcón era un conegut activista anarquista que havia estat tant en Madrid com en Barcelona, i havia passat per les presons d’aquestes dues ciutats. Quan tenia al voltant de 40 anys, Alarcón es va identificar políticament amb el socialisme, afiliant-se a l’Agrupació Socialista de Madrid amb un escrit on explicava el perquè abandonava els corrents anarquistes.
Maria Cambrils s’uniria a ell com a parella sentimental i política. Mai no es van casar, malgrat que vivien junts. No és d’estranyar, ja que el rebuig al matrimoni fou una de les primeres reivindicacions del feminisme. També és sabut que Alarcón va ser una influència gran per a ella en els seus posicionaments cada vegada més anticlericals.
La formació de l’escriptora fou gràcies a la influència del seu company José Alarcón i també de la seua amiga i veïna del carrer Corset, Natividad
La formació de l’escriptora fou gràcies a la influència també de la seua amiga i veïna del carrer Corset, Natividad, esposa i companya d’un obrer del sector ferroviari. Va ser amb qui es va iniciar a llegir Marx, Pablo Iglesias o August Bebel, i amb qui també es va endinsar en les idees del feminisme obrer.
Per a Maria Cambrils, feminisme i socialisme havien de ser un mateix horitzó per a les classes populars, i així ho manifestava en els seus més de cent articles. Malgrat que a la seua mort els documents la descriuen com una persona sense estudis ni professió coneguda, la realitat fou que Maria fou una comunicadora i pensadora avançada als seus temps que va defendre una postura poc hegemònica en aquells moments.
Sense estudis reglats, però autodidacta, Maria Cambrils va escriure en la premsa militant de principis del segle XX. El obrero de Elche, El Pueblo o El Socialista van ser alguns dels periòdics, quinzenals i revistes que van veure publicades les seues idees. Aquest últim sobretot, ja que fou el seu periòdic de capçalera els anys que es va mantenir activa i on va ser l’única col·laboradora dona entre els anys 1925 i 1926.
L’any 1925 va publicar la seua obra més coneguda: ‘Feminismo Socialista’, un recull d’escrits que reflexionaven sobre la situació social de les dones del primer terç del segle XX
L’any 1925 va publicar la seua obra més coneguda: Feminismo Socialista, un recull d’escrits que reflexionaven sobre la situació social de les dones del primer terç del segle XX. En aquest Cambrils fa una defensa de la necessitat de pensar la classe amb perspectiva de gènere i d’aplicar aquesta perspectiva al socialisme, corrent del qual era militant convençuda.
Entre altres, Cambrils escriu sobre l’educació desigual que rebien les dones i com això afectava el fet de poder accedir després a unes millors condicions. També feia una crítica al sistema científic i a l’ús de les teories biologicistes per a justificar que existia una diferència intel·lectual entre dones i homes. De la mateixa manera fa una crítica a l’ús de la biologia per a justificar els rols que dones i homes havien d’ocupar en el sistema econòmic.
Feminismo socialista es va publicar en el context de la dictadura de Primo de Rivera, anys en els quals s’estaven formant al País Valencià i en el context espanyol diferents associacions i organitzacions polítiques femenines de caràcter obrerista. L’arquetip predominant del moment era aquell que assignava a les dones el treball domèstic. Les dones treballadores eren, teòricament, una anomalia. Maria criticarà aquesta divisió del treball–llar en defensa de les dones de classes populars, les quals havien de treballar per poder viure.
Sovint els referents del feminisme socialista han estat d’altres territoris, com és el cas de Clara Zetkin, Alexandra Kollontai o la mateixa Clara Campoamor, qui va prologar el llibre de Maria Cambrils. Per contra, el seu nom es coneix poc fora d’alguns cercles, malgrat la seua activitat i el seu discurs ferm i convincent, i que va ser de les primeres veus a teoritzar sobre feminisme i socialisme a l’Estat espanyol.
Com per a moltes de les referents feministes del moment, la Guerra Civil espanyola va suposar el tall de l’activitat política i vida de Maria Cambrils
L’any 1933, amb l’esclat de la Guerra Civil i per problemes de salut greus, Cambrils es va traslladar a Pego juntament amb el seu company José Alarcón. Segons un article publicat l’any 2003 per Rosa Solbes, els testimonis que quedaven vius van explicar-li com la parella visitava sovint la Casa del Poble, lloc important per a les cultures polítiques d’esquerres dels anys trenta.
Durant aquesta època, Cambrils va mantenir una posició més intel·lectual i no tan activa com la que es coneix del seu període anterior. Les referències biogràfiques, tant de Maria com de José, desapareixen al final de la guerra, d’ell van córrer rumors que l’havien afusellat en la localitat de Dénia i de Maria Cambrils es perd tota notícia, per la qual cosa cap la possibilitat que també trobés un final similar.
Com per a moltes de les referents feministes del moment, la Guerra Civil va suposar un tall de la seua activitat i en el cas de Maria també de la seua vida. Així bé el seu llegat va quedar arrelat al País Valencià, concretament al bell mig de Diània, d’on s’ha pogut recuperar la seua història i remarcar el nom de Maria Cambrils com una figura rellevant dins la genealogia feminista i de la lluita de les classes populars.
