Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Clara Serna, arqueòloga

"Memòria comporta recordar el que va ocórrer i evitar que torne a succeir"

Clara Serna / Jorge García Fernández

És arqueòloga especialitzada en memòria històrica. Fa temps que treballa per recuperar les restes de les represaliades del franquisme, des de fa anys, en el marc de la investigació i ara a peu de fossa. Avui dia, al País Valencià s’estan realitzant nombroses exhumacions i un banc d’ADN perquè, després d’anys de política de desmemòria, s’aconseguisquen recuperar milers de restes de persones assassinades per les seues idees. S’està començant a fer molt per la memòria, sobretot en el procés d’exhumació i les identificacions. Però encara queda molt pendent per exhumar o investigar, com ara els esclaus del franquisme, els camps de concentració, la repressió contra les dones i els nadons robats.


Què és una exhumació i com s’hi treballa?

Una exhumació és una intervenció arqueològica que consisteix a localitzar restes humanes i excavar les fosses on es troben soterrades. A l’hora d’exhumar, moltes vegades s’ha de tenir en compte que l’os és un material molt delicat. S’ha de treballar de forma molt acurada i metòdica, tractant de no danyar els ossos en la mesura que siga possible. A més, és important recordar que aquestes restes van pertànyer a éssers humans, motiu pel qual l’ètica sempre ha d’estar present. L’objectiu primordial de l’arqueologia en memòria històrica és exhumar de forma documentada i científica les restes de les persones represaliades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista perquè els seus familiars les recuperen i els soterren on vulguen.


Se sap la xifra de fosses comunes i persones desaparegudes?

És molt complicat saber-ho. Hi ha el mapa de fosses, però, així i tot, queda molta feina pendent per identificar totes les fosses, cada any se n’identifiquen més. És inexacte i queda molta feina. Donar una xifra és impossible, només se’n pot tenir l’aproximació que es mostra en els mapes de fosses, però queda molt de camí i de recerca.


En el teu camí com a arqueòloga, en quantes campanyes d’exhumació has treballat?

He treballat en quatre campanyes d’exhumació, totes elles de memòria històrica. La primera va ser a Monòver (el Vinalopó Mitjà), la ciutat alacantina d’on soc. Després, vaig estar a Benissa (la Marina Alta), a Elx (el Vinalopó Mitjà) i a Alacant (l’Alacantí). En els quatre casos he pogut col·laborar amb l’empresa Drakkar Consultores, que realitza una gran labor en matèria d’exhumacions relacionades amb la memòria històrica. Ara estem treballant a la fossa número 36 del cementeri de la ciutat d’Alacant, on s’espera que trobem 22 cossos de represaliats. Començarem prompte l’exhumació dels cossos de la fossa 20, on creiem que es troben 14 represaliats d’Asp (el Vinalopó Mitjà) i d’altres localitats confrontants.

Clara Serna desenterra un taüt amb restes mortals a les excavacions de la fossa comuna de represaliats afusellats al Cementiri Municipal de Monòver l’agost de 2021. |Productora Checkout


Les exhumacions a Monòver van ser molt importants per a tu. Per quina raó? Com va ser l’experiència?

Sí, la fossa comuna de Monòver va ser molt important per a mi perquè va ser el meu treball d’investigació durant més de dos anys. En qüestions de memòria històrica, fins i tot quan sembla que tot està molt clar, sempre poden sorgir coses que et descol·loquen tot el treball. Hi va haver un problema i és que, en aquest cas, quan els treballs d’excavació ja estaven en marxa, va aparéixer un testimoni, que no havia parlat abans, que ens va explicar que la zona s’havia buidat i havien tirat les restes dels represaliats a un lloc desconegut. Ningú ho sabia fins a aquell moment, va ser una situació molt desafortunada. S’esperava trobar almenys 26 persones que, segons els estudis realitzats, van ser afusellades entre el 18 d’octubre de 1939 i el 5 de desembre de 1939. Lluitem amb intensitat conjuntament amb els familiars i les autoritats, Monòver és la meua ciutat i volíem que les exhumacions serviren per a aconseguir reparació. Encara que es va remoure la terra, no va ser possible, ja que els ossos no es van poder recuperar.


En el cas d’Elx, vau treballar dins d’un aljub, un dipòsit d’obra destinat a desar aigua potable. 

Allí van ser afusellades almenys catorze persones dels municipis d’Elx, Crevillent i Asp. Els represaliats solen acabar a una fossa comuna, però, en aquest cas particular, els van llançar a l’interior de l’aljub del cementeri. Aquest aljub tenia també una altra peculiaritat: es feia servir com a ossera, per la qual cosa vam traure moltes restes. Van ser aproximadament les restes de 100 a 150 persones.


Què és la memòria? I què significa per a tu ser arqueòloga de memòria?

“El meu treball consisteix a estudiar les societats passades a través del que ens van deixar”

Doncs per a mi és una cosa molt important i, al mateix temps, necessària. Definir memòria és complicat, la veritat, però crec que forma part de nosaltres, dels nostres avantpassats. Tots i cadascun de nosaltres fem memòria sense donar-nos compte. Aquesta memòria és fonamental per entendre un poc millor d’on venim i, sobretot, per evitar tornar a cometre els mateixos errors d’aquelles persones que ens van precedir. Aquesta memòria que totes i tots fem, que forma part de nosaltres, ha de ser recordada i, sobretot, no ha de ser mai esborrada o silenciada. Si ho fem, d’una banda estem anul·lant les persones que la van fer, i de l’altra, una part de nosaltres mateixos. Com a arqueòloga, el meu treball consisteix a estudiar les societats passades a través del que ens van deixar, normalment, per mitjà de les restes materials, però també de la seua memòria. Per això crec que l’arqueologia de la memòria és fonamental. Memòria comporta recordar, donar veu i dignificar aquelles persones que van ser silenciades, recordar el que va ocórrer i evitar que torne a succeir.


Com afronteu i viviu el moment en què un familiar s’apropa a la fossa comuna per informar-se del vostre treball i del seu avantpassat?

Realment, cada vegada que escoltes un testimoni et marca. Et narren les seues vivències, part de la seua memòria. El fet que les compartisquen amb mi m’ha marcat sempre. Quan s’acosten a veure’ns, es noten en l’aire moltes emocions, s’acosten impacients i molt esperançats en què els podrem donem bones notícies o dir-los que hem trobat els seus familiars. Sabem que fa molt de temps que esperen aquest moment. Personalment, sempre sent molta pressió perquè vull fer bé el treball i intentar aconseguir l’objectiu: trobar aquestes restes i tornar-les a les famílies perquè puguen tenir una sepultura digna. Nosaltres sempre estem disposades i disposats a ajudar-los, resoldre els seus dubtes i estar al seu costat.


Quina mena d’informació els podeu donar?

“L’objectiu a les fosses és trobar les restes i tornar-les a les famílies perquè puguen tenir una sepultura digna”

Intentem resoldre els seus dubtes en la mesura que ens siga possible, encara que no sempre podem explicar-los massa detalls. Quan estem exhumant no podem donar cap resultat amb certesa, ja que fins que no es facen els estudis posteriors al laboratori i les proves d’ADN no hi ha res cert al cent per cent, tot són conjectures, i això no és científic. A més, seria donar-los falses esperances i això no està bé. Aleshores, els intentem explicar un poc en què estan consistint els treballs d’exhumació i què anem a fer per poder recuperar les restes d’aquelles persones que es troben a la fossa.


Com va ser el teu procés per arribar a convertir-te en arqueòloga i més concretament per especialitzar-te en memòria històrica? Quines han sigut les teues intervencions en aquesta matèria?

A mi sempre m’havia agradat l’arqueologia, però no va ser fins que em vaig especialitzar a Madrid quan vaig descobrir que l’arqueologia dedicada a la memòria històrica era el que realment m’agradava. Va ser casualitat: al màster tenia una assignatura d’arqueologia forense i dels drets humans, i va ser un punt d’inflexió que em va fer adonar que volia dedicar-m’hi. Fins hui, he treballat en quatre exhumacions i seguisc especialitzant-me amb la tesi doctoral sobre els hospitals militars d’Alacant durant la guerra.


Hi ha molt treball previ abans d’exhumar. En què consisteix la documentació i el treball de camp?

“Els sumaris dels consells de guerra o les actes de defunció et donen pistes de les persones que estàs buscant”

Trobar i estudiar la documentació és el pas fonamental abans d’exhumar. Malauradament, han passat més de vuitanta anys des del final de la guerra i a penes queden testimonis del que va succeir. La majoria són nets i netes de persones represaliades i això fa que depenguem moltíssim d’altra documentació. Els sumaris dels consells de guerra, les actes de defunció, els plànols o les fotografies que apunten on pot estar la fossa… Tot això et va donant pistes sobre les persones que estàs buscant i on les pots trobar. És molt important tenir en compte que moltes vegades la documentació està “polititzada”, ja que normalment està confeccionada per un bàndol i per una raó concreta, que sol ser condemnar les persones que van ser represaliades. Per això, sempre que estudie la documentació he de tenir molt clar això, analitzar-la de forma crítica i veure-la com a una font de treball més.

Clara Serna pren la cota per documentar la profunditat excavada a la fossa comuna de represaliats afusellats al Cementiri Municipal de Monòver l’agost de 2020. |Carlos Gonga


Per què és important excavar fosses comunes i exhumar les restes de persones víctimes de la repressió franquista?

És una qüestió de drets humans. Tothom mereix tenir un lloc d’enterrament digne, totes i tots mereixem ser plorats o plorades pels nostres familiars i que la nostra memòria es conserve. Es va intentar esborrar el record d’unes persones que van existir i d’uns fets que van succeir. Ara tenim la possibilitat de recuperar els ossos, retornar-los als familiars i, alhora, lliurar-los la seua memòria i dignificar-los. Ningú mereix que li condemnen al silenci, per això són importants aquesta classe d’intervencions. La nostra societat ha tingut més de vuitanta anys per fer-ho, així que hem de portar-les a terme abans que siga massa tard.


Portem molt de retard al País Valencià?

“A Espanya hi ha hagut polítiques de desmemòria, però a poc a poc s’està treballant per reparar-ho”

A Espanya hi ha hagut polítiques de desmemòria, però a poc a poc s’està treballant per reparar-ho. Ara, la Generalitat Valenciana hi facilita molta ajuda i els equips d’arqueòlegs estem treballant intensament amb totes aquestes ajudes per reparar els crims franquistes i perquè les famílies de les persones represaliades recuperen els seus éssers volguts. Quan ha passat tant de temps, tenint en compte aquestes polítiques de desmemòria, és normal que hi haja endarreriment, però ara estem en bon camí, treballant perquè totes les fosses comunes vagen desapareixent. Ens hem endarrerit, sí, però m’agrada més pensar que estem recuperant el temps d’una època on no hi va haver ajudes suficients.


Com valores la memòria històrica al País Valencià?

Estem avançant i anem per bon camí. Ara s’està aconseguint amb passos engegantits el que durant els darrers anys va ser complicat. Ja hi ha menys traves en el camí de la reparació.

Article publicat al número 535 publicación número 535 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU