Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Responsabilitat individual i comunitària de procurar un ambient saludable

Ha de ser obligatòria la vacunació contra certes malalties o sempre s’ha de preservar el dret individual a decidir-ho?

/ Beatriz HM (@rastros_ilustrados)

Mentre ens continuem fent aquestes preguntes, quedarem ancorats en el desfasat paradigma de la teoria de la infecció. Paradigma sobre la qual se sustenta la lucrativa indústria farmacèutica, i que ens allunya del nostre estat natural de salut.

Excepte la medicina occidental moderna, totes les tradicions mèdiques (aiurveda, medicina tradicional xinesa, naturopatia, fitoteràpia, homeopatia, higienisme, medicines tradicionals indígenes…) basen la seva pràctica a facilitar al cos la recuperació de l’equilibri per mitjà d’assegurar la nutrició, la respiració dels teixits, l’alliberament dels bloquejos energètics i emocionals, la desintoxicació, el contacte amb la natura i el sol, allunyant el cos i la ment de focus de pol·lucions atmosfèriques, hídriques, electromagnètiques, i de l’estrès, sempre present en la nostra societat.

Segons aquestes tradicions mèdiques, les grips serien crisis de desintoxicació, l’estratègia que utilitzaria el cos per aturar-se i poder eliminar toxines acumulades pels mals hàbits de vida, manca de descans i estrès.

De fet, la Dra. Maria José Martínez Albarracín, llicenciada en Medicina i Biologia i catedràtica de processos diagnòstics, en un informe on recopila la revisió de 38 articles científics, manifesta que la COVID-19 és una síndrome d’immunodeficiència mediada per tòxics o vaccins. Perquè es produeixi, cal que concorrin diverses situacions fisiopatològiques i immunopatològiques prèvies, propiciades per vacunació antigripal, diabetis, obesitat, deficiències de vitamina D o factors immunodepressors com exposició a radiació electromagnètica, pesticides i herbicides, metalls pesants i altres tòxics ambientals.

Així, les malalties no traumàtiques –les infeccioses i el càncer incloses– serien provocades per un medi intern intoxicat. La clau per prevenir la malaltia és la responsabilitat individual i comunitària de procurar un ambient saludable a tots els nivells, des de l’alimentació a les relacions humanes saludables, passant per un contacte habitual amb la natura.

Mentre discutim sobre si les seves drogues han de ser obligatòries o no (amb importants beneficis en els seus comptes), ens oblidem d’afrontar el debat real sobre què ens emmalalteix: aquest capitalisme salvatge que destrossa els nostres entorns ambientals i socials

I així ho defensaven tots els metges occidentals fins a mitjan segle XX quan, després de la Segona Guerra Mundial, van accedir a la pràctica mèdica els estudiants formats a partir de la sistematització de la medicina al·lòpata occidental, en l’informe Flexner de 1910. Aquest informe es basava en la focalització en la bioquímica –separant cos i ment dels tractaments–, la divisió per especialitats –oposada a la medicina integral– i l’ús de fàrmacs com a tractament de qualsevol malaltia.

L’informe va ser un encàrrec del magnat i filantrop John D. Rockefeller per mitjà de la Fundació Carnegie. Rockefeller era el propietari d’Standard Oil i tenia interès a promoure els fàrmacs elaborats amb petroli.

Rockefeller també va promoure la teoria del germen, postulada pel químic industrial Louis Pasteur que, en contra del que deien científics contemporanis com Antoine Béchamp o Claude Bernard, teoritzava que eren els microorganismes els que causaven les malalties. Béchamp i Bernard, en canvi, afirmaven que els microorganismes només proliferaven quan el terreny estava en males condicions. Segons Pasteur calia lluitar contra els microorganismes amb antibiòtics i vacunes. Segons Béchamp, els microorganismes estarien ajudant l’organisme a desintoxicar-se i caldria ajudar-los en aquesta funció reduint exposició a tòxics i depurant.

Pasteur, en el llit de mort, rectificà: “El terreny ho és tot i el microorganisme no és res”. Però el càrtel de la farmaindústria ja navegava a tota vela, amb ingents recursos per a propaganda que genera un imaginari col·lectiu on sense les seves drogues no podríem viure. Cerqueu qui hi ha darrere d’ISGlobal o qui finança l’OMS.

Mentre discutim sobre si les seves drogues han de ser obligatòries o no (amb importants beneficis en els seus comptes), ens oblidem d’afrontar el debat real sobre què ens emmalalteix: aquest capitalisme salvatge que destrossa els nostres entorns ambientals i socials, i contamina les nostres ments. És l’hora de responsabilitzar-nos, deixar anar la por i començar a cuidar-nos.

Article publicat al número 535 publicación número 535 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU