La mentoria social comença a dibuixar-se com una ferramenta d’intervenció social molt útil, atractiva i innovadora entre diversos sectors. Basada en una metodologia d’acompanyament, de participació comunitària i de transformació social, promou la relació entre una persona voluntària, la mentora, que fa costat individualment a una altra persona, la mentorada, que es troba en una situació de risc d’exclusió social. El vincle afectiu i de confiança entre ambdós és la matèria primera sobre la qual es construeix el seu èxit.
La majoria de persones en tenen d’altres que les han acompanyat en moments puntuals de la seua vida i han contribuït al seu desenvolupament personal. Potser ha estat una professora, l’entrenadora d’un esport, un cosí major… amb qui s’han pogut compartir malestars, moments d’incertesa o de presa de decisions. Aquest mentoratge, gràcies al context, es produeix de manera natural. Tal com apunta Laia Bernués, presidenta de la Coordinadora Estatal de Mentoria Social, en moments de crisi com l’actual, “tindre gent al teu voltant i que es preocupa per tu és clau”. Com mostren alguns estudis acadèmics, en entorns de vulnerabilitat, l’accés a persones mentores naturals es redueix a la meitat i, per tant, “les oportunitats que aquests et brinden, desapareixen, i per això, fem mentoria social formal”, conclou Laura Cardús, antropòloga i experta en mentoria socioeducativa.
Per a Cardús, aquests acompanyaments formals normalment es donen en el marc d’organitzacions i projectes que provoquen aquestes relacions per pal·liar les desigualtats i facilitar l’assoliment de drets bàsics com ara l’educació o l’accés al món del treball. Així, s’entén la mentoria social com una relació entre dues o més persones que voluntàriament decideixen passar un temps plegades per a millorar la situació de la part més vulnerable de la parella o del grup; per arribar allà on els àmbits més formals o institucionalitzats no tenen tanta capacitat d’influir. “Aquesta metodologia es focalitza en la construcció d’un vincle de confiança amb la intenció de promoure el creixement personal i l’ampliació d’oportunitats”, segons defensa Laura Terradas, cap d’àmbit de projectes de mentoria de Punt de Referència de Barcelona, una de les entitats pioneres de la mentoria social per a joves a Catalunya a finals dels anys noranta.
Com mostren els estudis, en entorns de vulnerabilitat, l’accés a mentores naturals es redueix a la meitat
Irene Llorenç és una mentora de 27 anys en el projecte d’educació no formal enTàndem de València. Acompanya des de fa set mesos una adolescent migrada que necessitava un suport puntual i una figura de referència positiva. Basant-se en la seua experiència, entén que la mentoria social consisteix a dedicar temps de qualitat a un infant o adolescent on es puga expressar amb seguretat
i aprofitar per a fer activitats d’oci saludable. La mentoria els ofereix, diu, “un espai compartit on alliberar-se de les càrregues durant una estona; és caminar ‘al costat de’ i no una tutela”. Per la seua part, Silvia Mejicanos, de 47 anys, va arribar a Berga (el Berguedà) des de Guatemala ara fa cinc mesos. Forma part del Programa català de refugi i té dues mentores des de fa tres mesos. Assegura que la mentoria “està sent de molta utilitat, sobretot per millorar el meu desenvolupament en el territori on he arribat”.
Impacte en tots els sentits
Els beneficis d’aquesta eina són multidireccionals tant per les persones mentores com per a les persones mentorades i a més, com explica Terradas, “la mentoria social promou un impacte en l’àmbit comunitari i social”. Amparo Monzó, psicòloga de Serveis Socials de la ciutat de València, ha proposat a adolescents fer programes de mentoria social
i defensa que aquesta eina, més enllà de proporcionar l’oportunitat a ambdues parts d’involucrar-se en una relació personal recíproca i estimulant, té la intenció de formar comunitat, en la qual les persones comparteixen experiències des de la cultura i els valors de ciutadania. “Tot açò contribueix a desenvolupar sentiments de pertinença i orgull de participar, en una societat que està perdent els lligams socials”, rebla.
Neus Màrmol és mentora del projecte Referents i acompanya un jove de 19 anys de Sierra Leone des de fa sis mesos. Ella volia conéixer de prop la realitat d’una persona extutelada per a ser més conscient de com funciona el sistema en l’àmbit de l’acollida i la integració, que difícilment coneixeria si no fos per un projecte com aquest. En una situació semblant es troba Victoria Soliveres, mentora a l’AFEV València des de fa vuit mesos d’una adolescent amb una situació difícil. Segons Soliveres, ha entés millor el paper que ocupa a la societat, “sobretot respecte als meus privilegis i els drets que jo sí que tinc garantits. És difícil acceptar que no sempre tens la resposta a tot, de vegades has de callar i simplement acompanyar”.
La mentoria social ofereix a les persones mentorades l’oportunitat de tindre una figura de referència positiva que facilita superar transicions vitals durant un temps. Augmenta l’autoconfiança i les experiències que amplien el seu projecte vital. Altrament, per a les persones que pateixen traumes en les primeres etapes de la seua vida, “la mentoria social pot esdevenir resiliència”, tal com sosté la psicòloga Amparo Monzó. “Són com els arbres trasplantats: funcionen com una estructura que protegeix el creixement del mentorat, l’ajuda a trobar el seu lloc en la societat i l’ajuda a desenvolupar-se de manera saludable i forta”. Ismail Ouabbih és del Marroc i va eixir del seu país amb 17 anys. Ara en té 20 i viu a Reus (el Baix Camp). És mentorat en el projecte Ambtu, de l’associació Quilòmetre Zero, i queda amb el seu mentor cada setmana: “Hem anat a la muntanya, muntat amb bicicleta i hem anat a llocs que no coneixia. Ell m’ha explicat moltes coses sobre Reus i també m’ha ajudat amb la paperassa dels estudis per poder cursar l’ESO”.
La mentoria social ofereix a les persones mentorades l’oportunitat de tindre una figura de referència positiva
L’evidència científica, segons argumenta Mar Avendaño, responsable de projectes de la Coordinadora Estatal de Mentoria Social, ens “demostra que la mentoria permet la prevenció d’efectes sistèmics perjudicials cap a les persones en situació de vulnerabilitat”. Perquè es done una relació de mentoria i no un acompanyament a l’ús, cal que les persones acompanyades siguen les protagonistes dels seus propis processos; també la voluntarietat de la persona que acompanya, la no professionalització de la persona mentora i la supervisió de les relacions per part d’un equip professional són alguns dels requisits indispensables, detalla per la seva banda Laura Cardús.
Avendaño, de la mà de la coordinadora, ha dissenyat i auditat un sistema de qualitat basat en deu criteris per a tota classe de programes que treballen amb col·lectius vulnerables a l’Estat espanyol. “En un context en el qual la mentoria social està creixent és necessari establir els pilars de la metodologia; una mentoria mal realitzada és pitjor que una no mentoria”, afegeix Bernués. Cardús resol que la mentoria social no pot ser acrítica i desvincular-se de l’acció comunitària, ni deixar de qüestionar les injustícies o practicar una anàlisi crítica de les causes estructurals de les violències i les opressions. “La mentoria social no pot reproduir i mantenir les desigualtats”, apunta. Algunes veus treballen de valent cap a una proposta interseccional, obertament anticapitalista, feminista i descolonial.
Present, futur i debats oberts
Enguany, el Parlament Europeu ha presentat un informe titulat “Espai Europeu d’Educació: un enfocament global comú”, en el qual es destaquen els beneficis de la mentoria com una forma d’aprenentatge no formal i en la qual, s’“anima els estats membres a incentivar les associacions i institucions perquè utilitzen programes de mentoria amb polítiques i recursos exhaustius”. Una mostra és el Pla Nacional de Mentoria de l’Estat francés, que pretén abastir 100.000 relacions de mentoria per a aquest curs. Fa deu anys, entitats catalanes que feien mentoria social van formalitzar la creació en 2012 de la Coordinadora Estatal de Mentoria Social, on s’agrupen organitzacions que treballen en aquesta línia. Avui dia, la formen dèneu entitats que desenvolupen 24 projectes amb un total de 1.296 relacions a l’any arreu de l’Estat espanyol entre individuals o grupals. Els principals col·lectius als qui s’adrecen són persones nouvingudes, refugiades, infants i adolescents en risc d’exclusió educativa, joves extutelats en procés d’emancipació, dones que han patit violència masclista, persones que han sortit de la presó, o projectes per la inserció laboral.
La Coordinadora Estatal de Mentoria Social agrupa dèneu entitats amb un total de 1.296 relacions a l’any arreu de l’Estat
El cas per antonomàsia als Països Catalans és el Pla Català de Refugi (PCR), posat en marxa en 2017 per donar resposta a l’anomenada “crisi de les persones refugiades” i que entre les tres línies bàsiques d’actuació que contempla es troba la mentoria social, per a canalitzar la voluntat ciutadana de participar en la millora de l’acollida que s’ofereix a les persones refugiades o sol·licitants d’asil internacional que arriben a Catalunya. S’estableixen relacions de vora un any de durada amb trobades setmanals de dos a quatre hores amb els objectius de facilitar l’autonomia de les persones nouvingudes, el seu benestar emocional, l’aprenentatge de la llengua, el coneixement i vinculació amb el territori, l’augment del capital social i de la xarxa comunitària. Des de 2019, s’han iniciat 224 tàndems de mentoria dins del PCR on han participat o estan participant activament 779 persones mentores i 284 persones en situació de refugi o asil. Segons Isabel Gutiérrez, coordinadora del PCR “l’acompanyament per part de persones mentores aporta flexibilitat i suport personal que complementa els serveis professionals i administratius d’acollida i aporta elements per afrontar les seves limitacions”. Mejicanos, mentorada a través del PCR, assegura que “és un projecte molt important, especialment per a nosaltres les migrants, ja que ens fa sentir com a casa i ens dona l’oportunitat de poder aprendre, treballar i desenvolupar-nos en un ambient agradable, sense caure en dependències”.
Des de l’associació Punt de Referència, Laura Terradas afirma que “per a tenir opcions i oportunitats reals és cabdal el reconeixement i la vinculació social per mitjà de la construcció d’un vincle positiu”. En la mentoria amb joves extutelats, per exemple, “permet millorar les seues oportunitats personals i contextuals i enfortint alhora la cohesió social de la comunitat”. Neus Mármol acompanya un jove extutelat a Barcelona en el seu camí cap a l’edat adulta. Es troben un cop a la setmana i fan les activitats que s’han proposat mitjançant un pla de treball individualitzat. “Hi ha una relació estreta, però no de dependència; faig un acompanyament emocional i pràctic, per exemple, en qüestions laborals, educatives o d’habitatge, segons les necessitats del jove”, explica.
Marina Claverias, directora de l’Associació Quilòmetre Zero a Tarragona reivindica que el voluntariat pot esdevenir un agent de reconeixement i de resistència davant vulneracions de drets i una eina per lluitar directament contra la discriminació i els discursos d’odi.
