Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Més de 300 persones subcontractades per Nissan presenten una demanda per cessió il·legal de treballadores

Amb l'assessorament jurídic del Col·lectiu Ronda, una part de les 1.400 persones subcontractades per empreses al servei de Nissan reclamen el reconeixement a tots els efectes com a veritables treballadors i treballadores de la multinacional japonesa per posar fi a les desigualtats en condicions laborals i salarials

Acció dels treballadors subcontractats per Nissan el passat 12 de juny / Àngel Monlleó

Les persones ocupades per les empreses subcontractades, la majoria per Acciona, operen a les instal·lacions i sota la direcció de Nissan però no tenen el mateix reconeixement laboral ni legal que la plantilla de la multinacional japonesa. En total, el conjunt de persones que treballen per al grup Nissan-Renault a través d’altres empreses supera la xifra de 1.400.

Segons Josep Pérez, l’advocat que encapçala l’equip jurídic del Col·lectiu Ronda que s’ha encarregat d’assessorar el grup de treballadores, la demanda “reclama el reconeixement a tots els efectes d’aquestes persones com a veritables treballadors i treballadores de Nissan i posar fi a una situació que permet que, malgrat compartir tasques i funcions, a la factoria de l’empresa convisquin treballadors que no gaudeixen de les mateixes condicions laborals i salarials ni tenen reconeguts els mateixos drets”. El procediment es va ser presentar ahir a la Ciutat de la Justícia, durant una roda de premsa liderada per la cooperativa d’advocades.

Pérez assegura que existeixen indicis suficients per considerar que “la relació que Nissan manté amb les més de deu empreses subcontractades que operen a la planta de Zona Franca constitueix un frau de llei”. La subcontractació, explica l’advocat, és un mecanisme legalment establert però sotmès a regulació per evitar que esdevingui un subterfugi que permeti una empresa defugir les seves obligacions com a legal ocupadora o deixar d’aplicar les condicions laborals i salarials que correspondrien a les treballadores si les contractés directament. Pérez subratlla les conseqüències d’aquesta forma de relació laboral: “A Nissan i a moltes altres empreses es fa servir la subcontractació com a forma de precarització de les relacions laborals, especialment en el cas d’empreses grans on existeixen convenis col·lectius que garanteixen a les seves plantilles condicions laborals dignes”. A més, el pes creixent de les subcontractades, afegeix, “actua com a factor de pressió i amenaça per als treballadors directament contractats per tal que renunciïn amb més facilitat a allò aconseguit”.

L’advocat Josep Pérez assegura que existeixen indicis suficients per considerar que “la relació que Nissan manté amb les més de deu empreses subcontractadees que operen a la planta de Zona Franca constitueix un frau de llei”

Les treballadores en viuen les conseqüències en pròpia pell, estiguin contractades per Acciona, Tachi-S, Gestamp, Snop, Lear, Segula, Faurecia, Comsa, Magnetic Marelli o qualsevol altra. “Hi ha un veritable món de diferència respecte a estar contractat per la mateixa Nissan, tant pel que fa al salari com pel que fa a la resta de condicions laborals”, assenyala Juanma Seco, membre del comitè d’empresa d’Acciona a Nissan i un dels treballadors que ha col·laborat en la creació del grup promotor de la demanda. Sense cap intervenció sindical, ja són més de 300 persones disposades a reclamar judicialment per la situació de cessió il·legal de treballadors que els afecta. Per a Seco, “la demanda es presenta contra Nissan perquè realment som treballadors encoberts de la multinacional, tot i que legalment estem subcontractats per altres empreses, que s’han aprofitat durant anys de la legislació laboral”.

Amb la reclamació judicial, assegura que pretenen “fer visible una situació que es remunta a molts anys enrere però que ha esclatat ara”, al mateix temps que reconeix la dificultat d’aconseguir una sentència favorable”. El col·lectiu de persones subcontractades se sent invisible i abandonat per les administracions, “només es parla dels 3.000 llocs de treball directes del personal de Nissan que es poden perdre amb un hipotètic tancament”, denuncia Seco. La situació la plantilla de les subcontractades sempre ha estat de discriminació a diferents nivells, però la situació ara “ha esdevingut absolutament dramàtica i la demanda és la nostra darrera oportunitat”, continua Seco, qui considera que “qualsevol persona que treballi per a Nissan hauria de tenir els mateixos drets laborals i salarials, tant si és de la plantilla com d’una empresa subcontractada”.

A més de condicions laborals molt pitjors, Seco també incideix en el desavantatge de les treballadores de les subcontractades a l’hora de negociar amb les empreses. “Després de vint anys treballant dins de la fàbrica de Nissan però no en plantilla, ara podem sortir-ne sense res”, lamenta. “L’objectiu de la demanda és obligar les empreses a establir una negociació amb els treballadors subcontractats i, al mateix temps, posar en evidència la realitat de la subcontractació empresarial”.


1.400 treballadores a l’ombra

El 28 de maig es confirmava el tancament de les plantes catalanes de Nissan Motor Ibérica, que a finals d’any deixarà sense feina les 3.000 treballadores de la plantilla i també 1.400 persones contractades per empreses auxiliars del grup Nissan-Renault. Per tal de fer visible la situació de les subcontractades, el 2 de juny es constituïa una coordinadora de totes les empreses proveïdores i subcontractades de Nissan encarregada de l’organització conjunta de les protestes de totes les empreses externes per tractar de revertir la situació. El 12 de juny, centenars d’empleades de les nombroses subcontractades que actualment operen a les instal·lacions de Nissan a Barcelona van envoltar la factoria de la Zona Franca al crit de “tots som Nissan” per reclamar igualtat de condicions laborals amb el personal contractat directament per la multinacional.

El tancament de les plantes catalanes de Nissan Motor Ibérica a finals d’any deixarà sense feina les 3.000 treballadores de la plantilla i també 1.400 persones contractades per empreses auxiliars del grup Nissan-Renault

Durant una concentració de protesta convocada per les treballadores i els treballadors d’Acciona davant la seu principal d’aquesta empresa, el 3 de juny, Cristian Cordero, membre del comitè d’empresa d’Acciona a Nissan i delegat sindical de Comissions Obreres de Catalunya, assegurava que volien “fer visible el conflicte des de la perspectiva de les subcontractades”. El delegat sindical exigia a l’empresa subcontractada que es fes responsable de la seva plantilla davant del grup Nissan perquè l’acomiadament “deixa molts treballadors en situació molt precària i complicada en què probablement els costarà tornar al mercat laboral”. Cordero demana un pla industrial per al sector per part dels governs català i espanyol, “perquè el teixit industrial de Catalunya es veu molt afectat amb aquest tancament”. Per la seva banda, Walter Massaro, delegat sindical de la UGT a Marelli, reivindicava la “unitat d’acció” des de l’esmentada coordinadora per fer més efectiu l’objectiu de visibilitzar el conflicte de les subcontractades: “La reivindicació des de Marelli, amb només 170 persones en plantilla, no té la mateixa força que la d’Acciona, que compta amb més de 800 treballadores”.

Articles relacionats