Aena (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) és una empresa publicoprivada que gestiona 45 aeroports de l’Estat espanyol i és la principal impulsora de l’ampliació de l’aeroport del Prat. La societat és propietat en un 51 % de l’entitat pública ENAIRE i el 49 % restant es troba en mans privades, sobretot d’entitats financeres i de grups d’inversió. A la pràctica, això implica que l’empresa ha de rendir comptes davant dels seus accionistes.
I com ho fan? Com més viatgers hi ha a l’aeroport del Prat, més ingressos en tarifes aeroportuàries i més repartició de dividends per l’accionariat. Aquestes tarifes són les contraprestacions que Aena rep de les aerolínies per cadascun dels serveis de la seva xarxa d’aeroports. L’import total que rep, per tant, va relacionat amb el volum del passatge previst. Es calcula que amb l’ampliació s’arribarà fins als 70 milions, segons les projeccions del Document de Regulació Aeroportuària 2022-2026.
A més d’aquestes tarifes, l’augment de beneficis també es vol aconseguir amb altres serveis turístics associats com la pernoctació, els àpats o els vehicles de lloguer. Aquesta partida d’ingressos comercials va suposar per Aena més de 250 milions d’euros en l’exercici del 2018.
Els fons d’inversió immobiliaris aposten per una major arribada de turistes, que alhora farà incrementar el seu negoci hoteler
“Cal satisfer l’accionariat privat d’Aena. L’activitat aeroportuària està en crisi i les expectatives són molt incertes per al sector de l’aviació. Per això aquesta ampliació; volen aturar el pànic del sector financer i vendre als inversors alguna cosa atractiva”, assenyala Pere Bonet de Ni un pam de terra. Maria Garcia, de la plataforma Zeroport, denuncia que la gestora aeroportuària “fa una projecció de trànsit irreal per acontentar accionistes i perquè no marxin. És una forma de rescat encobert”.
Alguns dels grans accionistes d’Aena són el fons d’inversió britànic The Children’s Investment Fund Management (11 %) o el fons voltor BlackRock Inc (3 %) –fundat pels creadors del fons immobiliari Blackstone. També hi trobem la tercera gestora de fons de pensions més important del món, Capital Research and Management Company, amb un 3,3 % o el Deutsche Bank, amb un 4,4 %.
El poder de sempre
La fotografia més completa dels favorables a l’ampliació és la que es va poder fer el passat mes de juny a l’auditori d’Esade, en una posada en escena que pretenia pressionar l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. En total, hi eren presents 175 entitats, empreses, patronals i lobbies econòmics que representen el més selecte de l’empresariat català i que consideren “imprescindible”, “urgent” i “inajornable” el projecte d’ampliació. Entre elles destaca la patronal d’empresaris catalans Foment del Treball i el seu president, Josep Sánchez Llibre, exdiputat d’Unió Democràtica.
A l’acte també hi havia representants del Mobile World Congress, d’Esade, el RACC, la Cambra de Comerç, el Cercle d’Economia, Port Aventura, Vueling, Rakuten –patrocinador del Futbol Club Barcelona–, Mercadona, l’ETT Randstad, el fabricant automobilístic SEAT o la suministradora Agbar. Hi havia empreses que cotitzen a l’Ibex-35, com Repsol o Naturgy i dos grups bancaris: CaixaBank i el Banc Sabadell. També, dos gegants farmacèutics, Almirall i Grífols, la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya i l’Agrupació de Fabricants de Ciment de Catalunya. I per descomptat el Grup Godó, que s’ha encarregat que el diari La Vanguardia hagi publicat durant tot l’estiu reportatges i continguts patrocinats favorables a l’ampliació.
Alguns d’aquests grups també van estar presents a la “demostració de força” empresarial del mes de març a l’estació del Nord de Barcelona. En aquella ocasió s’hi van aplegar per demanar al govern i a la resta d’administracions una resposta “sense complexos” als disturbis originats arran de l’empresonament del raper Pablo Hasél.
