Reformes del sistema judicial impulsades pel govern que provoquen massives protestes arreu del país, un referèndum constitucional –fallit– que pretenia establir una definició restrictiva i homòfoba de la família en termes tradicionals… Romania es mou entre turbulències polítiques i socials, causant fins i tot la preocupació del Parlament Europeu, que en va debatre les circumstàncies el passat 3 d’octubre.
Hi ha diverses raons rere la tempesta. En primer lloc, es deu a l’existència d’una lluita política acerba entre partits per al control de les institucions. En segon lloc, les polítiques antisocials d’arrel europea estan provocant unes esquerdes profundes en la societat, que tenen un gran potencial de conflicte.
Les polèmiques reformes polítiques van començar el gener de 2017, amb un intent de revisar el Codi penal per despenalitzar certs delictes de corrupció a la vegada que s’indultava més de 2.000 persones empresonades amb aquests càrrecs. Les mesures van provocar una onada de protestes que van frenar l’intent del govern del Partit Socialdemòcrata (PSD). Però poc després, l’executiu va tornar a la càrrega amb un canvi legislatiu que reforçava el seu rol sobre el poder judicial i creava mesures de control sobre la seva tasca. Unes mesures necessàries, van argumentar, per lluitar contra els abusos que, al seu criteri, cometien la Direcció Nacional Anticorrupció (DNA) i els serveis d’intel·ligència, com acusacions sostingudes en testimonis que a canvi rebien immunitat, detencions arbitràries, filtracions interessades a la premsa per desacreditar acusats i l’ús de milers d’escoltes il·legals. De nou hi va haver protestes, però el govern aquest cop no es va arronsar.
A les reformes polítiques les va seguir la destitució de la principal fiscal anticorrupció, Laura Codruta Kövesi, a qui el govern acusava de ser la principal responsable dels suposats abusos de la DNA. Però per a la ciutadania, Kövesi representava un símbol de la lluita contra la corrupció i el seu cessament va ser interpretat com un atac contra la justícia. El president, Klaus Iohannis, va negar-se a firmar la destitució, fet que va generar una tensa situació, que al final el Tribunal Constitucional va resoldre en favor del govern. I, mentrestant, aquest perpetrava un nou intent de reformular els conceptes penals d’abús de poder, negligència o grup infraccional organitzat.
Per acabar-ho d’adobar, el passat 10 d’agost, una gran manifestació a Bucarest es va trobar amb una reacció desmesurada de les forces de seguretat. Tot plegat va contribuir a projectar una imatge d’una Romania que es precipita cap a un escenari d’autoritarisme i profunda crisi política, quelcom inacceptable a ulls d’Occident.
Sobretot perquè Romania és un dels pilars de l’ordre euroatlàntic a l’Est d’Europa. Les línies polítiques fonamentals venen marcades per entitats exteriors,
i govern i oposició les acaten. També assumeixen sense dissentir les mesures que les institucions supraestatals reserven al país: pagament regular del deute, control de la despesa pública, convergència macroeconòmica de cara a l’euro, obertura del mercat interior a grans multinacionals, manteniment d’una fiscalitat antisocial i un marc de contenció salarial.
Pel que fa al seu compromís amb l’OTAN, Romania és el país de la regió que més ha augmentat la despesa en defensa, millorant els seus arsenals i desenvolupant un rol molt actiu en la militarització del mar Negre. El seu discurs contra Rússia és molt agressiu.
La renúncia a desenvolupar projectes polítics genuïns ha possibilitat la creació d’una classe política dedicada al propi profit mitjançant l’accés a la gestió de l’administració i dels fons europeus. És aquí on es produeix la lluita interna. La conflagració entre el PSD (el gran partit del postcomunisme, sorgit del Front de Salvació Nacional) i les forces de dretes té com a objectiu el domini de l’Estat i de l’administració, entesa com a menjadora. L’oposició utilitza la lluita anticorrupció com una arma per a escapçar el PSD, el qual es defensa intentant posar aquestes institucions sota el seu control. L’oposició juga la carta del carrer i de la pressió europea. Enmig, els serveis d’intel·ligència semblen mantenir una agenda pròpia.
Es detecta una creixent divisió entre bàndols guanyadors i perdedors de l’actual ordre econòmic europeu i global
A la vegada, a la societat romanesa hi ha una creixent divisió entre bàndols guanyadors i perdedors de l’actual ordre econòmic europeu i global. Les classes mitjanes urbanes abracen apassionadament la causa de l’anticorrupció contra un PSD a qui acusen de “comunista”. En canvi, a les ciutats petites i a les zones rurals les protestes es perceben com un signe d’arrogància urbana, i la reacció als desajustaments econòmics i polítics s’ha canalitzat a través del discurs de la por i amb conservadorisme. Això explica que una organització fonamentalista pogués recollir tres milions de signatures per forçar la celebració del referèndum els passats 6 i 7 d’octubre amb l’objectiu d’impedir el matrimoni entre persones del mateix sexe, i que els principals partits polítics li donessin suport per no perdre base de votants.
L’alta abstenció va invalidar finalment el resultat, però el fet mateix que tingués lloc i que provoqués reaccions favorables dins la classe política és una nova mostra que, a la perifèria oriental europea, els desajustaments socioeconòmics poden crear monstres.
Article publicat al número 464 de la ‘Directa’
