Sona l’EP Solei de Saüc en flor i entres dins d’aquella estança que fa anys que tenies oblidada. Als peus del llit hi ha el quadre de retalls acolorits que t’endinsa en el teu bosc de fades, on enyor, encís i innocència es barregen mentre quedes absort amb el paisatge.
Amb Solei tornes a obrir les diminutes portes dels bolets vermells on s’amaguen els follets i sents la remor de la fantasia boscana que aleteja al teu voltant: com brolla l’aigua dels rierols, com el vent dibuixa un vaivé amb les copes dels fajos i com les incerteses es difuminen davant del buit que deixa pertànyer a un tot tan gran, un univers tan arrelat.
Les cançons “Atzur”, “Aurtiga”, “Festí”, “Joliu” i “Sulla” transporten a cau d’orella la placidesa del “plim, plim, plim salta l’esquirol” amb la maduresa d’una proposta que teixeix un relat orgànic, en el fons i en les formes. Un relat que intenta transmetre els estats d’ànim de l’humà en comunió amb la natura, lluny del brogit mundà, a partir d’una lírica elaborada. Una musicalitat de sonoritats modernes, amb reminiscències de la música acústica i notes de so elèctric.
Solei és l’altra cara de l’anterior i primer EP de Saüc en flor, d’Obaga, que va aparèixer a finals de 2021. Un dualisme, el dels dos vessants de la muntanya, que queda plasmat en un llibret editat per Roure Edicions, que acompanya les lletres de les dues obres amb textos inèdits dels poetes Oriol Sauleda, Maria Sevilla, Núria Bendicho i Guim Valls.
Els maresmencs de llevant Genís Poch i Cassola (veu principal i guitarra), Carles Camps (guitarra i veu), Gerard Avellaneda (contrabaix i veu) i Jamil Mateos (bateria) han fet possible el fet de retrobar-te amb aquell lloc on voldries escapar, si sabessis crear-lo.
