Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Naix un centre social en un edifici desnonat al barri de Ciutat Vella de València

La mercantil valenciana Good Capital Investiment SL, de la família Tamarit Campos i associada amb la constructora romanesa Guna & Rosh Construct SRL, va expulsar el veïnat d'aquest bloc situat al número 2 del carrer Caixers amb el propòsit de convertir-lo en un macrohotel

Imatge del bloc del carrer Caixers i de la inauguració del BSO Ca la Caixeta / Jaume Ferrando

Al número 2 del carrer Caixers, al districte de Ciutat Vella de València, des de 1889 s’alça un edifici —catalogat com a patrimoni de màxima protecció— que, tal com diuen les seues noves habitants, “mai s’ha deixat morir”. Malgrat l’expulsió de quasi totes les veïnes per part de la mercantil valenciana Good Capital Investiment SL, de la família Tamarit Campos i associada amb la constructora romanesa Guna & Rosh Construct SRL, que pretenien fer un macrohotel, la finca roman plena de vida hui dia.

En l’any 2020, s’inicia un procés d’okupació organitzada de l’edifici amb l’ajuda d’un equip jurídic. Durant l’estiu, es va alliberar l’edifici en la seua totalitat, amb l’aprovació de les veïnes que encara hi resisteixen. “Des del principi vam concebre aquesta okupació com a un acte polític, partint del fet que som joves precàries, i tot el que això implica, especialment pel que fa a la qüestió de l’habitatge. També vam tenir en compte el que significava Caixers 2 per a la lluita veïnal a la ciutat de València i, especialment, a Ciutat Vella”, conten les persones que van dur a terme l’acció. I afegeixen: “Quan vam entrar a l’edifici, a les cases encara hi havia pancartes de les antigues veïnes que van resistir fins que van ser expulsades, fet que ens va motivar a continuar lluitant per la recuperació i redignificació de l’espai”.

“La família Tamarit Campos va abandonar el projecte de l’hotel, ja que no van poder portar a terme la seua pretensió de fer un macro hotel, encara que si que van aconseguir, mitjançant la coacció de fet i legal, fer fora a les antigues moradores”, tal i com ens recorda l’equip jurídic

Segons l’equip jurídic que les acompanya, “les noves habitants reformen l’immoble i constitueixen morada –de bona fe i de forma pública i notòria–, la qual cosa les protegeix d’un desnonament il·legal, ja que han adquirit uns drets i unes garanties, que responen tant a elements temporals com materials”. Es així com tots els habitatges de Caixers 2 van tornar a ser llar amb sis nuclis familiars nous que se sumen a les dos veïnes que encara hi resisteixen des de l’any 2019. Ara, entre totes, s’encarreguen a nivell col·lectiu i mitjançant mètodes assemblearis de les qüestions logístiques de l’edifici, principalment de les de manteniment i reparació. “Varen abandonar l’edifici presumptament amb la intenció que aquest s’anara degradant progressivament amb el pas del temps”, recorden les veïnes, qui aposten per l’autogestió per “recuperar l’espai que l’especulació urbanística els va furtar”.

“La família Tamarit Campos va abandonar el projecte de l’hotel, ja que no van poder portar a terme la seua pretensió de fer un macrohotel, encara que sí que van aconseguir, mitjançant la coacció de fet i legal, fer fora a les antigues moradores”, tal com ens recorda l’equip jurídic d’alliberació de la finca. La mercantil no va rebre els permisos per part d’urbanisme per a executar el pla de conversió d’aquest edifici decimonònic en un macrohotel. De fet, tant l’alcalde de València, Joan Ribó, com la regidora de desenvolupament urbà, Sandra Gómez, s’han posicionat públicament en diverses ocasions en contra d’aquest pla.

L’edifici, que conté elements etnològics i arquitectònics de gran valor cultural, tant a la façana com al seu interior —portes, sols, artesanats i distribució interna; entre altres— ha estat present a les passades falles a la falla infantil de Na Jordana de la mà de l’artista faller Miguel Hache qui, a més, ha fet un àlbum il·lustrat on conta en primera persona la història del seu desnonament. Hache va ser un dels veïns que van ser expulsats l’any 2019, moment en el qual es duia a terme una campanya de denúncia d’aquest propi fet sot el lema “Caixers es queda”, encapçalada per Veïnat en Perill d’Extinció –l’assemblea veïnal del barri de Ciutat Vella.

Caixers Valeǹcia
Imatge del bloc del carrer Caixers, 2, a Ciutat Vella de València

 

Des de Veïnat En Perill d’Extinció, que lluita des de fa anys enfront de la gentrificació i la turistificació del barri –fet que comporta l’expulsió del seu veïnat originari—, lamenten que, encara que el fet que la vida continue a Caixers 2 és una gran notícia, aquesta no és una victòria, ja que quasi totes les seues antigues veïnes es van vore obligades abandonar la seua llar. La família Tamarit Campos —que va constituir el 2019 la mercantil GOOD CAPITAL INVESTMENT S.L.– finalment va tornar, però en forma de demanda. Les seues noves veïnes s’enfronten a diversos processos judicials de desnonaments. A més –com denuncien des de l’equip jurídic— la part demandant ha creat una diàspora procedimental demandant porta per porta en jutjats diferents.

Per altra banda, assenyalen que la part demandant “ha intentat fer creure els jutjats que s’han forçat panys i que s’ha actuat en mala fe”, a més d’al·legar que hi ha perill imminent d’enderroc a tota la finca. Però, una reputada arquitecta –que prefereix mantenir-se en l’anonimat— ha dut a terme un ITE (Informe Tècnic de l’Edifici) al que es detalla amb claredat que l’immoble està en millors condicions que la majoria d’edificis de l’entorn.

Alba Herrero, qui forma part de Veïnat En Perill d’Extinció reconeix que aquest fet suposa “una demostració de força per part de les veïnes front als especuladors que pretenen expulsar-nos del barri”

“Nosaltres considerem que el dret de propietat es troba al mateix nivell de tutela constitucional que el de l’habitatge digne, per tant, volem crear una confrontació-col·lisió entre drets que empara la possessió de bona fe, en concepte d’ama i de forma pública i notòria, com fan les noves veïnes de Caixers, 2”, resol l’equip jurídic. Alba Herrero, qui forma part de Veïnat En Perill d’Extinció reconeix que aquest fet suposa “una demostració de força per part de les veïnes enfront dels especuladors que pretenen expulsar-nos del barri”. Però alhora que ens recorda que aquesta és una dinàmica que es du portant a terme des de fa anys a Ciutat Vella, i que aquest no és un cas aïllat.

Una integrant de l’assemblea que gestiona l’espai del Baix Social Okupat Ca la Caixeta – centre social al baix de l’edifici que obri les portes el 6 de febrer de 2021 – afig: “ens agradaria que aquesta acció no fora un cas aïllat, i que marcara un precedent en el moviments socials de València. Els fons voltor ja s’han organitzat per a expulsar-nos, és hora de què ens organitzem nosaltres per fer arrelar la vida de nou als edificis buidats, com hem fet nosaltres ací, al número dos del carrer Caixers”.


Baix Social Okupat (BSO) Ca la Caixeta, l’espurna d’una antiga lluita

Seguint l’estel dels kasals populars —Palma5, Flora i Llíria— els que van ser els primers centres socials okupats (CSO) de la Ciutat de València, s’aixeca el Baix Social Okupat (BSO) Ca la Caixeta. Com ens relaten, quan van entrar el baix estava ple d’escombraires, sent aquest l’espai de l’edifici en pitjor estat amb diferència. Aquest en un passat va acollir la Llibreria Associativa Sahiri –d’un marcat caràcter crític i combatiu que va haver de tancar per una pujada desorbitada del preu del lloguer– i finalment una tenda d’articles artesanals que tenien com a públic principal turistes i persones d’alt poder adquisitiu.

Les membres del centre social de Ciutat Vella han rehabilitat l'espai durant els últims mesos
Les membres del centre social de Ciutat Vella han rehabilitat l’espai durant els últims mesos |Lucas Guerra

 

“A poc a poc, i amb molta gent implicada i motivada amb l’espai i el projecte de centre social, vam anar buidant i netejant l’espai alhora que el cablejàvem per tindre accés a la llum i il·luminar-lo”, conta una membre de la seua assemblea de gestió. “On hi havia cosetes cuquis i xicotiues de la tenda pija ara hi ha tornillos i demés peces del nostre taller de fusteria”, ironitzen. A hores d’ara compten amb un taller de bicicletes –la Oficina Ciclogranuja–, de fusteria, de serigrafia –impulsat pel col·lectiu Gráfica de Combate– i estan començant a moure un de ioga i altre de cures col·lectives. A més compta amb una tenda gratis, cuina, serveis i espai de treball –amb sofàs, taules, ordinador, impressora, fotocopiadora i enquadernadora– així com una petita biblioteca en constant ampliació que inclou també una variada col·lecció de fanzines. Per altra banda, el baix compta amb ferramentes a disposició de tota aquella que el visite, que inclouen des d’utensilis de cuina a ferramentes de costura.

L’espai té la pretensió d’acollir esdeveniments culturals –com teatre, contacontes, presentacions i exposicions– evitant aquelles de més marcat caràcter lúdic festiu, “ja que la cura amb les veïnes és una de les nostres prioritats”. Les activitats enfocades a la xicalla són altre dels punts que tenen presents en tot moment, i més vivint en un barri “on els carrers ja no estan fets per a jugar”. L’Assemblea Feminista de Ciutat Vella i Veïnat en Perill d’Extinció són alguns dels col·lectius del barri que ja estan implicades en el BSO Ca la Caixeta, des d’on es vol continuar teixint aliances dins dels moviments socials i populars de la ciutat de València. Com ens recorden: “L’espai està obert a propostes i animem a totes a participar d’ell”.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU