Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Gemma Casal, activista de la campanya Fruita amb justícia social

“Necessitem produir per alimentar, no per especular”

/ Dànae Quiroz

Activista feminista, implicada en el moviment antifeixista i antiracista, ha militat en diferents espais durant més de dues dècades. Des de fa un temps, està involucrada en col·lectius que denuncien la situació de les persones temporeres i migrades a Lleida. “L’any 2015 van desallotjar els temporers d’una plaça on dormien. Es va fer una crida pública per aturar el desallotjament: si la gent dorm al carrer, ja no la pots fer fora d’enlloc més. A la plataforma, que es va conformar en aquell moment, ens vam trobar entitats de l’església com Càritas, Arrels, d’altres en defensa de les migrades, la coordinadora d’ONG o Tanquem els CIE”, relata. A finals de 2016 van presentar una moció per crear un segell de fruita amb justícia social. Reclamen un consell regulador que certifiqui que la fruita no ha estat collida per mà d’obra esclava ni vulnerant els drets humans.


Situes les vulneracions de drets de les persones temporers en grans eixos…

Sí. El primer és la llei d’estrangeria i la política de fronteres. La majoria treballen a Espanya sense tenir una situació administrativa regularitzada, cosa que els aboca a la semiesclavitud, perquè no poden tenir contracte o treballen comprant el contracte d’altra gent. La responsabilitat és del govern espanyol. No pot ser que tanquin els ulls i no facin una nova regularització quan hi ha gent que fa anys que treballa a les campanyes agràries i contribueix a l’economia i no té la situació resolta. A més, pateixen pressió policial.


Quin és el segon eix?

El segon són els drets laborals. Els temporers no estan donats d’alta a la seguretat social, sinó al règim especial agrari, amb la qual cosa és l’empresari qui decideix quants dies cotitza el treballador. El conveni del camp és miserable, no se’ls paguen hores extres, en fan moltes i quan acaben de treballar no tenen dret a l’atur ni a demanar la renovació dels papers, perquè no arriben a treballar un any, que és el que es demana. El resultat és que aquestes persones marxen de Lleida a una altra campanya dins de l’Estat espanyol sense poder resoldre la situació.


Tenen accés a la salut pública?

Són nòmades dins de l’Estat espanyol. Moltes vegades no saben que poden tenir targeta sanitària. La majoria no té targeta a cap comunitat autònoma. Hi ha campaments on no entra gairebé ningú, s’han donat casos de tuberculosi i hi ha malalties ocasionades per la mateixa feina: molts tenen problemes de ferides de picades i fongs a la pell.


Quins altres serveis manquen per acollir la mà d’obra?

“Hi ha casos de racisme, maltractament i vexacions a la feina de la recollida de fruita”

A Ponent la principal indústria és la fruitera: hi arriben 30.000 persones a treballar. S’han de crear albergs, la gent hi arriba sense contracte i el període en el qual està cercant feina ha de tenir allotjament. La Generalitat és la responsable directa d’això. I les empreses que vulnerin els drets de les treballadores no haurien de rebre ajudes públiques.


I la pagesia?

Hi ha una part de la pagesia que dona allotjament i paga segons conveni, però n’hi ha una altra que no ho fa i el cost social que deixen és molt elevat. En campanya, es calcula que hi ha 2.000 persones dormint al carrer. També hi ha casos de racisme, maltractament i vexacions a la feina. La patronal no pot mirar cap a una altra banda i els sindicats agraris han de posar-s’hi i fer denúncies. També en són responsables les empreses de treball temporal, que són les primeres a vulnerar els drets. Estan fent tota aquesta tramitació, s’aprofiten dels salaris dels treballadors, no ofereixen allotjament i queden invisibilitzades en tota aquesta cadena.


Finalment, el context posa en qüestió el model agrari…

Sí, la fita més important és la del canvi de model agrari, diversificar la producció al camp per aconseguir la sobirania alimentària i poder pagar uns sous dignes. Necessitem una nova manera de consumir que no ens aboqui a l’agroindústria, la qual necessita molta mà d’obra vulnerable i no ens aporta res socialment ni mediambientalment i sotmet les explotacions familiars a treballar amb multinacionals. Necessitem produir per alimentar, no per especular.

Article publicat al número 484 publicación número 484 de la Directa