Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Negoci rodó als terrenys públics de les discoteques del passeig Marítim de Barcelona

El dret d'ús dels terrenys públics que ocupen les discoteques Shoko, Opium, Pacha i Carpe Diem repercuteix de manera residual a les arques de l'Ajuntament de Barcelona, com a conseqüència d'un cànon rebaixat de 0'5 euros el metre quadrat atorgat per Pasqual Maragall l'any 1991 a la societat mercantil Traplaya SL –que fa d'intermediària–, abans de la celebració dels Jocs Olímpics

Les discoteques estan situades a la primera línia de la platja del Somorrostro / Victor Serri

Els locals comercials més econòmics de Barcelona no són ni a Ciutat Meridiana ni al Bon Pastor ni a la Zona Franca. Per molt sorprenent que sembli són a l’epicentre de la voràgine turística del passeig Marítim de Barcelona. Les discoteques Opium, Shoko, Carpe Diem i Pacha, entre altres establiments de la zona, facturen milions d’euros l’any, però a través d’una empresa intermediària abonen un lloguer mensual residual –en forma de cànon– de 0’5 euros pel metre quadrat a l’Ajuntament de Barcelona, un negoci rodó o pràcticament un regal, si tenim en compte que a uns pocs centenars de metres de distància –al passeig Joan de Borbó de la Barceloneta– els restaurants, supermercats i botigues de souvenirs turístics paguen de mitjana uns 40 euros pel metre quadrat. Algunes de les empreses promotores de les discoteques asseguren que el negoci amb la concessió hiperrebaixada no el fan elles, sinó l’empresa que fa d’intermediària, a qui abonen un lloguer “a preu de mercat o superior”. Tot i així, en alguns casos, l’empresa de restauració o oci nocturn que promou l’activitat finalista forma part del mateix grup empresarial que l’empresa titular de la concessió.

L’origen d’aquest beneficiós tracte per part del consistori es troba en la Barcelona preolímpica, quan l’alcalde Pasqual Maragall va encarregar al tinent d’alcalde de Promoció Urbanística i Jocs Olímpics Jordi Parpal la reurbanització de la primera línia del litoral, incloent-hi el que seria el passeig Marítim i el Port Olímpic

L’origen d’aquest beneficiós tracte per part del consistori es troba en la Barcelona preolímpica, quan l’alcalde Pasqual Maragall va encarregar al tinent d’alcalde de Promoció Urbanística i Jocs Olímpics Jordi Parpal la reurbanització de la primera línia del litoral, incloent-hi el que seria el passeig Marítim i el Port Olímpic. L’any 1989 la Direcció General de Ports del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme de l’Estat espanyol va cedir a Villa Olímpica SA (VOSA) i per un període de 30 anys –amb data de caducitat el pròxim 27 de juny de 2019– els terrenys on actualment es troben les discoteques, amb la finalitat d’edificar-hi “obres de protecció de la platja de la Mar Bella”, “el passeig Marítim”, “equipaments i serveis” i “infraestructures de sanejament”. A l’apartat “Ús i explotació” del contracte de cessió de drets d’ús s’explicitava que “el concessionari no podrà destinar els terrenys de domini públic concedits, ni les obres en ells executades, a usos diferents dels expressats en la concessió”.

Tot i així, Jordi Parpal, president de VOSA i tinent d’alcalde del consistori de Maragall, va negociar amb la societat mercantil Traplaya SL la urbanització del passeig Marítim i, a canvi –sense determinar-ne quin seria el valor econòmic de la inversió privada–, li va cedir la gestió comercial dels terrenys estatals a un cost superrebaixat, un cànon que inicialment es va pactar en 67 pessetes mensuals per metre quadrat. El contracte de cessió de drets d’ús el van signar el 10 de juliol de 1991 Ramon Boixadós i Malé, conseller delegat de VOSA, i Lucilo Peña, arquitecte establert a Nova York i apoderat de l’empresa Traplaya SL. No consta cap documentació que acrediti si la selecció de l’empresa concessionària es va fer mitjançant un concurs públic o directament a dit.

La superfície concessional suma 8.283 metres quadrats i, per tant, Traplaya SL va pagar el primer any 6,5 milions de les antigues pessetes (39.518 euros). L’actualització any rere any del cànon inicial fa que avui el consistori estigui recaptant 49.177 euros anuals en concepte de lloguer pel conjunt dels terrenys, el que equival a una mensualitat de 0,5 euros per metre quadrat. La minúscula aportació a les arques municipals contrasta amb les dades que va aportar la patronal del sector de l’oci nocturn Fecalon, segons les quals les discoteques en litigi facturen 60 milions d’euros anuals.

 

En els primers anys de la primera dècada del segle XXI darrere de la marca Traplaya SL al Registre Mercantil només hi figurava un nom: Javier Faus Santasusana. L’exvicepresident del Futbol Club Barcelona, actual president del Cercle d’Economia i conseller delegat del fons d’inversió Meridia Capital va fusionar l’empresa amb Hotel de la Villa Olímpica SA (Hovisa) el 30 d’octubre de l’any 2002. D’aquesta última en va ostentar la titularitat fins al 4 de juliol de 2006, quan Faus Santasusana va vendre Hovisa a tres fons d’inversió: Host Hotels & Resorts, ABP Investments i GIC (un fons inversor del govern de Singapur). Li van pagar 417 milions d’euros. Fonts municipals consultades per la Directa, però, no saben explicar com malgrat l’extinció de Traplaya SL l’any 2002, la despesa del cànon mensual a les arques municipals la segueix pagant aquesta societat que segons el Registre Mercantil va deixar d’existir fa disset anys. En tot aquest període s’haurien traspassat a l’Ajuntament de Barcelona i des d’un compte corrent associat a l’empresa extingida més de 750.000 euros. Hovisa, la societat matriu que hauria absorbit Traplaya està administrada solidàriament des de l’octubre de 2018 pels executius Clark Jeffrey Stanley (Països Baixos) i Brian Gregory Macnamara (Estats Units). El portal d’economia Bloomberg situa ambdós empresaris en la cúpula del negoci hoteler i inversor mundial, amb un capital financer associat de centenars de milions d’euros.


Especulació amb el dret d’ús dels terrenys

L’altre gran interrogant que queda sobre la taula és: quin tracte comercial hi ha entre l’empresa titular de la concessió dels immobles i les empreses que ostenten les llicències de les discoteques? Doncs bé, segons ha pogut constatar documentalment la Directa, cadascuna de les discoteques va aconseguir la titularitat d’usufructe de la seva part dels terrenys mitjançant un contracte de compra de drets amb la mercantil Traplaya SL o amb un subarrendament posterior. Aquests contractes es van signar entre els anys 1995 i 2002, i tenen data de caducitat el 27 de juny de 2019, el mateix dia que l’Estat recuperi els drets sobre els terrenys. Per exemple: l’empresa que administra els terrenys de la discoteca Opium va pagar l’any 1997 a Traplaya 1.111.872 euros pels 22 anys d’explotació que encara li quedaven. És a dir, uns 50.000 euros anuals per una activitat que en l’últim exercici va sumar una facturació de 19 milions d’euros i uns beneficis de 4 milions d’euros. D’aquesta quantitat, però, només una petita part acaba arribant a les arques municipals en forma de cànon. En altres cinc casos, però, sorprèn un valor de subrogació del dret d’ús extraordinàriament baix. Les empreses Bcn 2001, Tibrio, Colidrium, OnsBruck i Grup Operocio van aconseguir l’explotació de les terrasses després de dipositar el valor simbòlic d’entre 1 i 3 euros. En altres casos s’ha donat, per contra, un quart nivell de subrogació del dret d’ús, amb els seus corresponents contractes.

Les afortunades discoteques i altres negocis de restauració de la zona han llançat les últimes setmanes una campanya comunicativa a les xarxes i al carrer sota el lema “Ada Colau nos cierra. Ada Colau nos deja sin trabajo. Ada Colau nos condena al paro. Ada Colau nos discrimina”

Les afortunades discoteques i altres negocis de restauració de la zona han llançat les últimes setmanes una campanya comunicativa a les xarxes i al carrer sota el lema “Ada Colau nos cierra. Ada Colau nos deja sin trabajo. Ada Colau nos condena al paro. Ada Colau nos discrimina”. Han rebut el suport directe del candidat pel PP i exmilitant de Fuerza Nueva Josep Bou i Vila, qui va visitar els establiments i va donar ànims als seus responsables. El tancament de les discoteques, en una primera fase, es podria executar per l’incompliment de les ordenances municipals de terrasses, soroll i activitats lúdiques. Però la clausura definitiva s’albira el 27 de juny d’enguany com a conseqüència de la finalització de la cessió d’ús que l’Estat va fer a l’Ajuntament de Barcelona i aquest a la mercantil Traplaya. A partir d’aleshores, serà l’actual Ministeri d’Hisenda espanyol i la delegada del Govern Teresa Cunillera els qui tindran l’última paraula.