Malgrat que els puguin repetir mil vegades, alguns dels missatges vinculats a la “sostenibilitat” dels productes que bancs com el Santander o empreses energètiques com Repsol fan arribar a la població es contradiuen frontalment amb les seves pràctiques. La multinacional més gran de combustibles fòssils amb seu a l’Estat espanyol, que presideix Antoni Brufau, va patrocinar la secció de meteorologia de TV3 durant dues dècades. Una societat mercantil situada al capdamunt del rànquing d’emissions d’escalfament global alhora finançava un espai informatiu que alerta de la crisi climàtica i fa crides constants a la responsabilitat col·lectiva en aquest àmbit. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va posar fi a l’acord publicitari amb Repsol després de sumar-se a la iniciativa Covering Climate Now, on participen més de 200 mitjans de comunicació de tot el món.
Repsol, malgrat tot, manté una política comunicativa centrada en els missatges “verds” i bona part del seu relat s’introdueix a l’imaginari estudiantil per mitjà del patrocini d’activitats i càtedres a l’ensenyament secundari i a les universitats. A més, els municipis que se situen al perímetre de complexos petroquímics com el de Tarragona reben gran quantitat de diners de la petroliera per a la construcció d’equipaments i per a la celebració d’activitats culturals i festes majors. Marc Gavaldà, llicenciat en Ciències Ambientals a la UAB, especialista en els efectes de les explotacions petrolieres a Sud-Amèrica i integrant de la campanya “Repsol mata”, creu que “la càtedra Repsol és una operació de rentat verd i de cooptació acadèmica en un context en què la ciència assenyala la responsabilitat que té la indústria petroliera en la generació directa d’emissions d’efecte hivernacle. Que aquestes companyies intervinguin en les institucions d’investigació és una estratègia per condicionar que la ciència no les investigui a elles mateixes”.
“És una forma de condicionar que la ciència no les investigui”, pensa Marc Gavaldà, de Repsol Mata
L’associació de consumidores Adicae ha investigat les empreses de l’Ibex-35 que destaquen en l’anomenat rentat verd –més conegut com a greenwashing per la seva denominació en anglès. Segons detalla el professor Luis Ferruz en un estudi incorporat a aquest Quadern pràctic sobre el greenwashing en la venda de productes i serveis (2020), Repsol, Iberdrola, Telefónica o el Banc Santander són algunes de les que fan servir de manera enganyosa termes com ecofriendly o “respectuós amb el medi ambient”. Totes aquestes companyies han finançat investigacions o càtedres universitàries.
Telma Lago Rodríguez, enginyera especialitzada en energia i autora de l’estudi “Relacions entre l’empresa privada i la UPC. Anàlisi del cas Endesa” (impulsat per Enginyeria Sense Fronteres), considera que l’aterratge d’aquestes empreses als campus universitaris “va lligat a la millora de la seva imatge social. Grups com Endesa tenen una valoració social bastant baixa i, per contra, els organismes universitaris i el personal docent compten amb una molt bona valoració”, destaca Lago. En el seu estudi detalla que en els convenis de les càtedres hi figuren “moltes contraprestacions” que inclouen “la difusió en mitjans propis de la col·laboració i la presència del nom de l’empresa en publicacions institucionals”.
“El nom de les càtedres busca incidir en alguna realitat que resulta delicada per a l’empresa. Així es pot netejar la imatge”, considera Jordi Mir, professor de la UPF i membre de l’Observatori del Sistema Universitari. “En aquest sentit –comenta–, els interessa l’àmbit de la recerca, però segur que també hi tenen a veure els avantatges fiscals”. Per a Ermengol Gassiot, professor de la UAB i sindicalista de la CGT, “hi ha un clar blanquejament de l’empresa que promociona la càtedra, ja siguin bancs, empreses de l’àmbit de l’alimentació, farmacèutiques, empreses de matèries primeres o energètiques”.
