Ha treballat tota la vida de mestre –fins a la jubilació– i ha estat contínuament implicat en lluites socials. Va participar en les protestes contra la guerra del Golf, pel 0,7%, en el moviment pacifista, en l’ecologista, en la revista Barrin-Barran, en el projecte Home, en les lluites de les persones migrades i en diferents protestes per l’educació pública. Cogollos, que també va estar present al 15-M, se situa com a impulsor de la Plataforma d’Afectades per les Hipoteques (PAH) a la comarca de la Safor. “Llavors, ací, en Gandia, vam començar una comissió de la PAH i jo encara hi continuo, però sempre he estat clavat en coses”, diu. Exerceix de portaveu de la plataforma, on amb una desena de membres duen a la pràctica la desobediència pacífica. Malgrat això, aquest mestre jubilat de 70 anys ha estat acusat per un policia d’agredir-lo durant un desnonament de dues famílies amb menors i ara afronta, amb dues companyes més, un procés judicial.
Per què et volen jutjar?
El 14 de setembre de l’any passat s’havia convocat un desnonament de dues famílies amb quatre menors, dues d’elles de menys de dos anys. Semblava senzill. Vam comunicar la concentració com sempre, però va venir la policia local i la Guàrdia Civil i van començar a atacar. Vam intentar negociar, amb una actitud no-violenta, per arribar a un acord. Però ens van impedir la negociació. Estàvem bloquejant la porta i ens van treure. Practiquem la resistència pacífica per defensar un dret constitucional. Quinze membres de les forces de l’ordre públic per desnonar dues famílies sense alternativa habitacional. No els van deixar treure les seves pertinences. I la casa la van tapiar. Això clama al cel.
De què t’acusen?
Em poso davant dels policies i els miro als ulls sense violència, per a connectar amb la seva persona
M’acusen d’atemptat contra les forces de l’ordre públic. Diuen que jo vaig agafar un policia i el vaig tirar contra la paret. Això no és verídic. La Guàrdia Civil té imatges, encara que no les ha aportat. Em van demanar el DNI i llavors jo li vaig demanar el número de placa al policia que m’estava parlant, però no me’l va voler donar. Després vaig anar a l’Ajuntament i me’l van donar. Però a mi em denuncia un altre policia, amb el qual jo no vaig ni parlar. També han denunciat a dues de les persones que van desnonar. Crec que ens van intentar escarmentar. Ara estic a l’espera de judici. Tinc testimonis, unes monges que treballen al barri, el regidor de l’àrea social i el seu ajudant.
Quin és el principal problema d’habitatge amb el qual us trobeu a escala local?
El problema principal que tenim ara mateix és de famílies que es veuen forçades a okupar perquè no poden pagar el lloguer. D’hipoteques ja en queden molt pocs casos. Gandia té més recursos, però Oliva, que té uns 10.000 habitants, no en té pas. No hi ha alternativa habitacional, estem forçant el conseller d’habitatge perquè doni una solució, però no tenim una sortida. Tenim bastanta població pobra i, si l’administració no dona solucions, aquestes persones tenen com a única alternativa pegar una puntada a una porta.
A Catalunya s’està treballant perquè s’estengui l’obligatorietat que el 30% de les promocions es destini a habitatge social. Com ho teniu a València?
Catalunya té una llei bastant avançada en el tema, però ací la llei valenciana va ser impugnada. Fins avui, moltes persones que demanen habitatge social no tenen resposta. Manquen solucions efectives. Persones pobres, sense ingressos, ho tenen molt difícil. La llei estableix que tota persona que visqui a València té dret a un habitatge social si el necessita. Però aquest dret no es fa efectiu. Es reconeix, però no es dona cap solució. No és que s’incompleixi la llei, és que directament no hi ha parc d’habitatge social, els bancs no el cedeixen i l’administració no en té.
I econòmicament…
Ací la propietat està molt repartida. Jo soc de Tavernes i la terra rústica està molt repartida. Les persones que som de poble tenim habitatge, però els fills i els nets, no. Ací, al País Valencià, la taronja se n’ha anat a terra. Una caixa de navelines [tipus de taronja] la paguen a un euro. Les mandarines directament queden sense collir. No es pot viure d’això.
Què opines de la reforma de la llei d’arrendaments urbans (LAU) que proposava el govern del PSOE?
Crec que per a les persones que són pobres, els lloguers sempre seran un problema. Passar de tres a cinc anys o a set –si es tracta d’un gran tenidor– no és una solució. Les necessitats són molt grans. Si tothom tingués un sou digne, estaria bé. Però el problema és que els jornals són molt baixos. No hi ha voluntat real de solucionar el problema, la diferència entre rics i pobres cada vegada és més gran. L’estat antigament era un subjecte que redistribuïa el PIB. Ara no ho fa, no ho vol fer.
Quines solucions hi veus?
Tenim esperança en la lluita, no en el resultat a curt termini. Ho tenim malament. Jo he après molt de Xirinacs, de Gandhi, de Jesús. Aleshores, la meva lluita és defensar les persones pobres sense violència. Jo em poso davant dels policies i els miro als ulls sense violència, relaxat, per a connectar amb la seva persona i que comprenguin que el que estan fent és inhumà.
