Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

"No volem que la Vila Joiosa es transforme per afavorir els turistes i empresaris"

Entrevista a Marcel·lí Garcia, membre del Col·lectiu Portell de la Vila Joiosa, municipi de la comarca de la Marina Baixa. Garcia, junt amb la resta de companyes del col·lectiu, ha encetat una campanya per denunciar la massificació turística que pateix el territori, arran la reactivació d’un projecte urbanístic per construir un camp de golf, un hotel i dos camps de futbol

 

Ximo Colomina | @Indarrean
Ester Fayos | @EsterFayos
Fotografies de Derek Thornell

Marcel·lí Garcia és membre del Col·lectiu Portell de la Vila Joiosa, a la comarca de la Marina Baixa. Aquest va nàixer fa ara un any, amb l’objectiu d’articular un moviment popular i construir una alternativa municipalista al sistema capitalista, establint com a eixos principals de la seua acció la desigualtat, l’explotació laboral i la submissió política. Tres eixos que, en part, deriven de la massificació turística i la destrucció del territori que pateix aquesta comarca. El col·lectiu ha llançat una campanya per denunciar “l’esgotament i saturació ecològica i social” que sofreix la Vila Joiosa, a causa dels interessos d’una indústria turística i d’un model productiu “generador de pobresa, precarietat i que posa en risc la viabilitat ecològica”, manifesta Garcia.


L’origen del monocultiu del turisme a la Marina Baixa se situa durant el franquisme. Com va sorgir exactament?

Malgrat la versió que normalment es publica als mitjans, on l’alcalde de Benidorm apareix com a l’impulsor del monocultiu turístic a la comarca, la realitat és que el règim franquista va ser el principal promotor de l’especialització turística a la Marina Baixa. El règim estava obsessionat amb la industrialització, però hi havia una profunda dependència amb l’exterior en relació als béns d’equipament, energia i tecnologia, la qual cosa generava un dèficit comercial insostenible per al règim. La necessitat de divisa estrangera per invertir en indústria va crear la necessitat de trobar territoris que es pogueren sotmetre a l’especialització turística. Ja a partir dels 70, es va afegir la crisi de sobreproducció capitalista. Com apunta el geògraf David Harvey, la impossibilitat de col·locar tot el capital generat des dels 50 als 70 en inversions rendibles en el sector industrial va generar l’explosió del sector immobiliari, que va marcar l’esdevenir de la Marina Baixa, on van arribar quantitats ingents de capital estranger cap a aquest sector. Açò explica la magnitud de la destrucció urbanística feta a la nostra comarca i al País Valencià. També cal destacar que el sector turístic ha jugat un paper clau en la minorització de la llengua i la cultura pròpia, substituïda per ‘toros’, flamenc i sangria.


Durant els últims anys, com ha afectat el monocultiu turístic a Vila Joiosa?

“Un monstre com Benidorm, que va passar de tindre poc més de 2.000 habitants a 500.000 en estiu, ha transformat tota la comarca i ha sigut un depredador dels nostres recursos, fonamentalment de l’aigua i la terra”

A Vila Joiosa, malgrat estar a huit quilòmetres de Benidorm, el turisme havia passat, fins ara, de puntetes, en relació a la construcció d’hotels durant els últims 60 anys. En 60 anys a la Vila, hi ha hagut només tres hotels, dos càmpings i poca cosa més. Això no vol dir que el poble no s’haja vist afectat pel monocultiu turístic durant tot aquest temps. Un monstre com Benidorm, que va passar de tindre poc més de 2.000 habitants a 500.000 en estiu, ha transformat tota la comarca i ha sigut un depredador dels nostres recursos, fonamentalment de l’aigua i la terra.


S’ha convertit la Vila Joiosa en una ciutat dormitori de Benidorm?

Clarament. Tot açò ha provocat que la Vila haja esdevingut una ciutat dormitori de Benidorm. No en tenim xifres concretes, però, fa poc, el PP parlava de què el 70% de la població treballava a Benidorm. Això es tradueix en la destrucció dels altres sectors econòmics que han entrat en competència amb el turisme, fonamentalment, l’agricultura. I és per això que sorgeix ara la campanya. Perquè nosaltres tenim clar que no volem que la Vila Joiosa es transforme per afavorir els turistes i empresaris, posant punt final a l’existència d’un poble amb sentiment de comunitat. Benidorm no és el nostre camí i no el volem. Pensem que, si el poble tinguera consciència d’on ens volen portar en 10 anys, el consens entorn de la nostra posició seria aclaparador. A més a més, realment, som a temps de posar-li fre.


Aquesta campanya consta de tres fases. Quina és la primera?

En primer lloc, volem denunciar de manera àmplia la massificació turística del poble, que és cada volta més agressiva. Entenem que, tot i que en l’àmbit de la comarca, la massificació és un fet, a la Vila som a temps, si hi ha suport popular, d’aturar aquesta massificació. La segona part de la campanya denunciarà el projecte del camp de golf. Quasi ningú del poble sap que han tornat a engegar aquest projecte, que compta amb la complicitat i el silenci de tots els partits. Però, sabem que la gent del poble no estaria d’acord amb la construcció d’un camp de golf, perquè som conscients dels problemes d’aigua i de l’especulació constructora. És una bogeria absurda. La tercera part serà al voltant del dret a l’habitatge. Farem les nostres propostes. No és possible que els lloguers pugen sense parar, a causa dels pisos turístics, i que barris sencers siguen espoliats pel sector turístic, al mateix temps que tots els terrenys municipals, on es podria construir habitatge públic, són destinats a fer hotels. La campanya vol mostrar que no acceptem que ens obliguen a incrementar la destrucció del territori, l’explotació de les classes populars i l’encariment de la vida. Quan la bombolla va esclatar, tots deien que mai més anirien pel mateix camí. Avui, en canvi, van a tota velocitat pel mateix camí.


El govern de Vila Joiosa ha reprès aquest projecte de construcció d’un camp de golf, un hotel i dos camps de futbol a l’Almisserà. En quina fase es troba actualment?

“Actualment estem a l’espera de què la Generalitat dictamine si consideren el projecte com a Interés Comunitari. Nosaltres el que demanem en la campanya és que l’Ajuntament retire la sol·licitud”

A principis d’any, el “govern del canvi”, amb PSOE i Esquerra Unida, va signar un acord amb l’empresa Los Almendros, vinculada en el passat als Martorell, la família política de Zaplana i de les més importants de l’oligarquia de la comarca. Un acord amb l’empresa fa que ara sol·liciten a la Generalitat que declare el projecte del camp de golf d’Interès Comunitari, i així construir en terreny rural sense problemes. Actualment estem a l’espera de què la Generalitat dictamine si consideren el projecte com a Interés Comunitari. Nosaltres el que demanem en la campanya és que l’Ajuntament retire la sol·licitud.

Marcel·lí Garcia amb altres membres del Col·lectiu Portell de la Vila Joiosa, a la comarca de la Marina Baixa / Derek Thornell

 

La massificació turística està comportant l’expulsió del veïnat de Vila Joiosa?

A un territori com el nostre hi ha una quantitat de terra rural molt gran. En el passat, molts projectes turístics es construïen fora del nucli del municipi d’urbanitzacions. Era una forma de colonialisme immobiliari. Es construïa en terra rural un edifici amb habitatges per 400.000 euros i es comercialitzaven directament en països del nord d’Europa. Espais urbanístics, amb una forta inversió pública, que resten mig abandonats durant els mesos de temporada baixa. Això encara es fa. Però ara, el que estem vivint és la penetració d’aquestes pràctiques immobiliàries dins del nucli urbà. L’exemple perfecte està al nucli antic, que ha vist com els constructors i turistes estan comprant cases en un barri que havia sigut gairebé abandonat. L’explosió també està arribant a altres barris on hem vist una presència cada volta més gran de pisos turístics, la gran majoria sense legalitzar. Parlem de què si fa un parell d’anys encara trobaves pisos per 300 euros, hui en dia és difícil que baixen dels 500.


Fa poc, l’Ajuntament va assegurar que aquest projecte generaria ocupació al municipi. Des del col·lectiu, com veieu el futur laboral de les habitants de la comarca després de la seua construcció?

Pensem que la riquesa que, segons diuen, genera el sector turístic-immobiliari es basa en l’expropiació de la riquesa natural. Aquest fet, junt amb els sous de misèria, ens fan pensar que estem davant d’un generador de pobresa sense cap mena de dubte. Pobresa social i ecològica. Els salaris han baixat i la precarietat i les il·legalitats constants són cada volta més comuns. Tots som conscients que la llei no es compleix mai. El fet que les tres comarques amb més pobresa del País Valencià, segons dades de la Generalitat, siguen el Baix Segura, la Marina Baixa i la Marina Alta, el centre neuràlgic turístic del país, hauria de servir per a demostrar la idea boja que el turisme genera riquesa. Les Kellys, en una lluita incansable, posen sobre la taula aquesta qüestió. La llei al sector turístic senzillament no existeix. I el govern del Botànic no ha fet res al respecte, ni tan sols contractar inspectors. Però, voldria recordar una cosa. Tot i la massificació hotelera de Benidorm i de la Vila Joiosa, la realitat és que la majoria de pernoctacions es produeixen en allotjaments privats o urbanitzacions. Per tant, la feina que es genera està relacionada amb el fet de cuidar les cases. Això vol dir que milers i milers de dones treballen per al sector turístic sense contracte, sense seguretat social i en condicions d’esclavitud absoluta.


Des dels col·lectius ecologistes de la comarca, es denuncia que a causa del dèficit hídric les agricultores han hagut de reduir molt les tandes de reg. La construcció d’aquests projectes agreujarà aquesta situació?

“L’urbanisme nostre, de nuclis concentrats i molta terra per a l’agricultura, ha sigut substituït per l’urban sprawl americà, amb tots els problemes que suposa”

Fa tres mesos que un company nostre no pot regar, mentre que fa 30 anys l’aigua passava per les séquies dia i nit. Els agricultors de Callosa d’en Sarrià venien a la Vila a comprar terrenys per a cultivar, però avui en dia el panorama és desolador. La majoria dels camps han sigut abandonats. Hi ha raons de tota mena. Però, una de les raons principals va ser que l’aigua se la va emportar el turisme i les necessitats de les urbanitzacions dels turistes residencials. És pràcticament un canvi de civilitzacions per a un país com el nostre. La terra sempre ha tingut el valor que li donava el fet de ser fèrtil. Tanmateix, l’entrada dels turistes residencials i la posada al seu servei ha provocat que la terra ja no tinga valor com a forma de produir aliments, sinó tan sols com a possible lloc per a una construcció. L’urbanisme nostre, de nuclis concentrats i molta terra per a l’agricultura, ha sigut substituït per l‘urban sprawl americà, amb tots els problemes que suposa. Vaja, la Unió Europea, l’Estat espanyol i el turisme s’han carregat la nostra agricultura i, amb ella, una part fonamental de la nostra cultura i identitat.


En quina situació es queda el camp després de tants anys de monocultiu del turisme?

Entre 1983 i 2017 s’ha abandonat el 42,9% dels terrenys de conreu a les comarques d’Alacant. A Castelló el 24%, i a València el 23,1%. Per què aquesta diferència? Doncs, perquè alguns dels factors que han minvat la nostra agricultura els compartim i hi ha d’altres que no, o almenys no al mateix nivell. A les comarques d’Alacant som responsables de quasi el 60% de la indústria turística-immobiliària del País Valencià i això és un fet demolidor. A més a més, aquesta indústria està concentrada als pobles de costa, així que la dada de terrenys abandonats a les comarques costaneres podria ser brutal, però no la tenim.


La Marina Baixa ha sigut escenari d’urbanitzacions, camps de golf i tota mena de projectes. Per què creus que aquesta mena de febre urbanitzadora encara continua?

Hi ha molts factors que ho expliquen, com l’especialització turística, que compleix una funció específica per a l’Estat i la Unió Europea. Però també està el fet que les patronals i les oligarquies locals controlen completament la política i el discurs social. És com una droga. Fas projectes urbanístics, es venen, hi ha ingressos, s’esgoten, tornes a construir. Açò continuarà fins que no hi haja una alternativa política i social que pose la vida de la població en el centre, una població que comparteix aquesta terra, la fa casa seua i no només un espai per passar dos mesos.