Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El barri fa teatre

La plataforma Recuperem el Teatre Arnau ha aconseguit mantenir viu l'esperit comunitari i combatiu que va caracteritzar-lo i tanca la temporada 2018 al Mercat de les Flors amb una obra que alerta sobre la censura, creada i representada per més de quaranta veïnes del Paral·lel de Barcelona

Espectacle itinerant de la Companyia Blanco Roto produït pel Teatre Arnau / Montse Giralt

A Barcelona, un teatre sense seu ha aixecat el teló i ha dut l’espectacle als carrers. És el nou Arnau, una versió actualitzada de l’espai que va ser reducte de la bohèmia i la llibertat abans del franquisme. La seva història és, també la del moviment obrer i la cultura popular. En un exercici de memòria, un aplec d’entitats, associacions i veïnes del voltant de l’avinguda Paral·lel van unir forces a la plataforma Recuperem el Teatre Arnau per mantenir viu l’esperit comunitari i combatiu que va caracteritzar-lo.

Anna Llorente, veïna, ha debutat com a actriu a l’obra Parresshia. Espectacle autocensurat, que s’ha representat fins ahir diumenge al Mercat de les Flors. “Tinc por de tornar a tenir por. Tinc 61 anys, he viscut la repressió franquista i encara recordo veure la por als ulls de la família”, explica. Parresshia, dirigida per Joel Álvarez i amb Júlia Gutiérrez com a ajudant de direcció i coproductora, és una creació comunitària que planta cara als fantasmes de la dictadura i reflexiona sobre la censura, la llibertat i els drets individuals.

En un exercici de memòria, un aplec d’entitats, associacions i veïnes del voltant del Paral·lel van unir forces a la plataforma Recuperem el Teatre Arnau per mantenir viu l’esperit comunitari i combatiu que va caracteritzar-lo

L’obra la signen i protagonitzen una quarantena de veïns i veïnes dels barris barcelonins del Raval, el Poble Sec i Sant Antoni. S’han encarregat de posar en forma de guió els anhels i les reflexions de la gent dels barris. També han dissenyat el vestuari i l’escenografia. Gutiérrez parla de “democràcia cultural”: “la comunitat esdevé creadora d’un relat i porta a l’escenari tot allò que la neguiteja. Ens interessa ensenyar que tothom hauria de poder generar un discurs cultural i fer-lo públic”.


No només teatre

El nou Arnau és creativitat autogestionada. I molt ben representada. Darrere del projecte hi ha gairebé 200 veïns i veïnes i 52 entitats, a més del personal tècnic, i una confluència entre les arts, la història i els moviments socials. D’aquí ve que, a més d’activitat teatral, el flamant Arnau també disposi d’un espai virtual on es volen recollir les memòries i records dels qui l’han viscut. Tampoc podem oblidar l’Arnau Gallery, un espai d’exposició gràfica i mural que funciona a l’antiga façana del teatre, per donar cabuda a les expressions urbanes.

Es tracta de crear un relat de les experiències que es viuen entorn de l’Arnau i la seva gent. Amb Anna Llorente també hi ha la veïna de Sant Antoni, Helena Rota, de 32 anys, o Hatim Azari, de 20 anys. Ella ha participat en la confecció del vestuari i ell ha fet d’actor. Malgrat la distància generacional i cultural, coincideixen a afirmar que el projecte és “una experiència bonica de compromís i reflexió veïnal que farà pensar tothom”.


De carrer i al carrer

El Teatre Arnau ja va començar a moure’s al setembre. L’espectacle inaugural va ser la peça mòbil Carrer Hospital amb Sant Jeroni. Es va representar en set espais significatius del barri del Raval: l’àgora Juan Andrés, l’altell de l’associació El Lokal, el terrat d’un edifici d’habitatges del carrer de Reina Amàlia, un despatx d’arquitectes, la plaça de l’Hort de la Bomba, el Cafè de les Delícies i un local d’assaig de teatre.

Escena interpretada en un hort al Raval de l’espectacle itinerant de la companyia Blanco Roto  |Montse Giralt

 

L’obra, escrita per Jordi Prat i dirigida per Roberto Romei i Laia Ricart, de l’agrupació teatral independent Blanco Roto, posava cara a cara la destrucció urbanística i emocional del barri del Raval. L’especulació immobiliària i el capitalisme dut a les relacions de parella, amb una posada en escena que reduïa el límit entre ficció i realitat, va demostrar que es pot fer teatre social amb resultats professionals.

L’obra, escrita per Jordi Prat i dirigida per Roberto Romei i Laia Ricart, de l’agrupació teatral independent Blanco Roto, posava cara a cara la destrucció urbanística i emocional del barri del Raval

“En projectes així, és fàcil demanar als veïns-actors que hi aportin vivències pròpies i hi posin el cor. El flux de treball és natural, ensenya a treballar de manera col·lectiva i, en definitiva, a conviure. Té un rerefons educatiu important”, remarca el director de Parreshia, per fer balanç de la feina de dos mesos.


Gestió ciutadana i comunitària

El projecte d’aquest Arnau renovat té l’origen en les demandes veïnals de reapropiació del 2015 i 2016. Artistes d’arreu hi van donar suport. De moment, i a l’espera de la rehabilitació de l’antic pavelló de fusta que va caracteritzar el darrer teatre de barraca de la ciutat, l’Arnau passeja el seu esperit pels carrers. Prova i experimenta. La coordinació de la iniciativa tempteja les possibilitats d’acord entre agents professionals i ciutadania. Està previst que, el 2019, una assemblea s’obri a la ciutadania per prendre decisions. Els grups de treball responen a necessitats organitzatives i adopten models professionals, sempre amb la condició que poden canviar per adaptar-se a realitats i demandes noves.

Escena en un bar del Raval de l’espectacle itinerant de la companyia Blanco Roto  |Montse Giralt

 

L’espectacle ha de continuar. El barri ha decidit, després del procés participatiu que va obrir l’Ajuntament de Barcelona el 2011, que ha de ser amb el veïnat. “Em sento afortunada d’haver pogut viure dos Arnau”, explica Anna Llorente, “i que entre tots puguem mantenir les memòries de llibertat d’un barri”.