Aquests dies hi ha diverses convocatòries a Barcelona i a la resta de l’Estat espanyol per denunciar les diferents expressions del colonialisme que Colom va inaugurar aquell fatídic 12 d’octubre de 1492. Les diferents manifestacions convocades evidencien l’actualitat del sistema modern colonial on la violència lluny de ser un record del passat, s’agreuja cada dia.
A Barcelona, la manifestació del 12O comença a les sis de la tarda davant de la seu de l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Les organitzadores denuncien que la institució és “part de l’engranatge de la maquinària racista de l’estat, creada per perpetuar la tradició colonial del robatori d’infàncies a mares precaritzades i migrants”. A més, assenyalen que hi ha empreses del tercer sector formen part d’un negoci milionari que se sosté a costa de la violència i el maltractament sistemàtic cap a les infàncies migrants, especialment cap a joves que migren sols.
El colonialisme va instaurar una lògica d’espoli, control i deshumanització que continua operant sota noves formes
També les accions en suport a la resistència del poble palestí continuen denunciant la brutal violència que s’exerceix als territoris ocupats, la complicitat de les “democràcies” occidentals i l’enriquiment a costa de l’assassinat de més de 67.000 persones en darrers dos anys. Mentre alguns governs emeten declaracions tèbies de rebuig al genocidi que perpetra Israel, els guanys de la indústria bèl·lica continuen creixent amb la complicitat dels estats, fins i tot aquells que es presenten com a esquerres o són liderats per dones, com l’espanyol i el mexicà.
En aquest últim cas, les notícies recents informen que la venda d’armes d’Israel a Mèxic s’ha incrementat els últims anys i s’ha convertit en el segon proveïdor, tan sols darrere dels Estats Units. Un article d’Aristegui Noticias assenyala que la ciutat de Mèxic i l’Estat de Mèxic van concentrar el 100% de les compres d’armes a Israel durant el 2024, precisament municipis on s’ubiquen els camps militars principals de la Secretaria de la Defensa Nacional (Sedena). Tot i que la presidenta Claudia Sheinbaum deslliga la responsabilitat estatal en la compra de les armes, continua amb la propaganda sionista de l’existència dels dos estats i no ha trencat relacions amb Israel.
La imposició de jerarquies racials, de classe i de gènere permet la desaparició i l’assassinat de persones com a part estructural d’una economia al servei del capitalisme racial
A més d’enfortir el règim israelià, l’exportació d’armes aprofundeix la violència a Mèxic, on milers de persones són assassinades i desaparegudes, fruit de la violència colonial, patriarcal i capitalista que s’exerceix a les diferents parts del país. Aquests dies es troba de visita a Catalunya Maria de Lourdes “mama Lulú” Ruiz, símbol de la incansable recerca de les dones dels seus familiars desapareguts. Segons organitzacions de drets humans, cada dia desapareixen trenta persones i el 2024 es van registrar més de 13.588 desaparicions. La mare Lulú denuncia la complicitat de les autoritats amb aquests crims i assenyala l’estreta relació entre estat, extractivisme i crim organitzat.
Aquesta situació terrible no es pot entendre aïllada de les estructures colonials que persisteixen fins avui. El colonialisme va instaurar una lògica d’espoli, control i deshumanització que continua operant sota noves formes: l’Estat, les empreses i el crim organitzat actuen de manera articulada per sostenir un sistema que considera que certs cossos i territoris es poden llençar a la paperera. La imposició de jerarquies racials, de classe i de gènere permet la desaparició i l’assassinat de persones com a part estructural d’una economia al servei del capitalisme racial.
Des de Palestina fins a Mèxic, des de les infàncies migrants fins a les mares que busquen els seus familiars desapareguts, les lluites que persisteixen són el continu d’un llegat ancestral anticolonial
Les dones del sud global no només enfronten directament la violència, sinó que també carreguen amb la tasca de la recerca i la denúncia pública davant d’un estat que les ignora o criminalitza. La incansable lluita de les “mares cercadores”, com la de la mare Lulú, exposa la manera com el cos de les dones continua sent un territori de disputa on s’expressa la violència del patriarcat colonial. En el seu camí, les cercadores no només reclamen justícia: sostenen la memòria i desobeeixen el sistema de mort imposat des de dalt.
Les diferents lluites que s’articulen al voltant del 12O comparteixen una arrel comuna: la resistència anticolonial. Des de Palestina fins a Mèxic, des de les infàncies migrants fins a les mares que busquen els seus familiars desapareguts, les lluites que persisteixen són el continu d’un llegat ancestral anticolonial. Mostren que davant de la violència del colon; la memòria, la ràbia i l’organització col·lectiva continuen sent actes de vida, de rebel·lia i de dignitat.
