“La planificació, construcció i expansió dels aeroports continuen, malgrat la forta disminució del trànsit aeri per la pandèmia, contribuint a la destrucció del clima. Però quan el trànsit aeri creix, també té conseqüències sobre el terreny: expropiació de terres, destrucció d’ecosistemes, desplaçament de persones, contaminació local, problemes de salut, soroll i partícules contaminants”. Ho expliquen des de la plataforma Stay Grounded, una xarxa formada per més de 160 iniciatives d’arreu del món que intenta fomentar el suport mutu i l’intercanvi d’experiències, estratègies de lluita i campanyes per reduir l’ús del transport aeri, les emissions de gasos d’escalfament global, però també dels biocombustibles.
En col·laboració amb l’Atles Global de Justícia Ambiental (coordinat per investigadores de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona), han elaborat el Mapa de la Injustícia i la Resistència Aeroportuària; un interactiu que presenta vuitanta casos de conflictes generats per projectes aeroportuaris a tot el món. En el mapa també s’identifiquen altres 300 casos amb conflictes potencials que requeririen una investigació més exhaustiva.
El Mapa de la Injustícia i la Resistència Aeroportuària recull vuitanta conflictes actius arreu del món
Des d’Stay Grounded asseguren que la majoria d’aquests projectes aeroportuaris solen estar relacionats amb violacions dels drets humans, en especial a Àsia i Àfrica. “Cada cop hi ha més aeroports, sobretot al sud global, que es converteixen en aerotropòlis o ciutats aeroportuàries, envoltades de desenvolupament comercial i industrial, hotels, centres comercials, logístics, carreteres o connectats a zones econòmiques especials”, detallen.
Una vida lluitant contra l’aeroport
Un exemple d’aerotròpolis és el projecte de la ciutat-aeroport a Kulon Progo, una regió al sud-est de Jakarta, Indonèsia. Es tracta d’un nou projecte per a un país que ja té 237 aeroports, 88,7 milions de passatgeres anuals i la taxa de creixement de turistes més ràpida del món després de la Xina, els Estats Units i l’Índia. A més d’eixamplar el sector turístic, el pla general per a la construcció de l’aeroport també inclou una ciutat que l’envolta, amb espais d’oci, hotels, autopistes i indústries mineres. Les obres, que van començar el 2017, amenacen de desplaçar 12.000 persones, la majoria de les quals viuen de l’agricultura i la pesca.
Des de fa anys, s’han viscut protestes massives encapçalades pel moviment estudiantil i la pagesia –la majoria dones–, que s’han negat a abandonar les seves llars i acceptar les indemnitzacions que el govern els ofereix per les terres. S’han fet marxes, campanyes públiques, art de carrer, vagues de fam i accions directes com bloquejos de carretera i obstaculitzacions a les prospeccions del territori. En resposta: una forta repressió policial, detencions, amenaces i talls d’electricitat a les comunitats afectades, que permeten fer avançar el projecte de construcció de l’aerotròpolis, tot i que més a poc a poc del previst.
Des de fa 55 anys els agricultors de Chiba es resisteixen a les ampliacions de l’aeroport Narita de Tokyo
És una situació similar al cas dels agricultors japonesos de Chiba, que viuen en resistència en el perímetre de l’aeroport Narita de Tokyo i lluiten per la preservació de les seves granges i aturar l’expropiació per a la construcció de la tercera pista d’aquest megaaeroport. Fa 55 anys, en aquest mateix indret, es va viure la batalla de Sanrizuka, un greu conflicte entre ramaders, agricultors, estudiants i militants comunistes units contra el govern japonès i la policia, per evitar la construcció de l’aeroport, que va acabar amb 3.300 detencions, 6.000 persones ferides i dues morts.
En molts casos, l’oposició al desenvolupament d’un aeroport fa que el projecte es paralitzi, en lloc de descartar-se. Un fet que, segons l’informe, provoca un neguit permanent en les comunitats afectades. És el cas de les terceres pistes dels aeroports de Viena o Heathrow. Precisament, el passat desembre, la Cort Suprema del Regne Unit –tombant la decisió d’un jutjat de primera instància que havia aturat el projecte perquè incomplia els Acords de París de reducció de CO2– aprovava definitivament la construcció de la tercera pista a l’oest de Londres, després d’anys d’accions i batalles legals per part d’entitats ecologistes i comunitats afectades. La cúpula del poder judicial britànic dona la raó a l’empresa espanyola Ferrovial, que controla el 25 % de l’operador privat Heathrow Airport Holdings Limited. Preveuen que l’aeroport passi dels 80 milions de passatgeres actuals fins als 130 milions, amb un trànsit de 740.000 vols anuals. Així i tot, com ha assenyalat Will Rundle, responsable jurídic de l’entitat Amics de la Terra, “l’expansió de Heathrow està lluny de ser un fet. Seguim buscant la manera d’aturar la tercera pista durant la fase de planificació”.
Petites grans victòries al sud global
L’estudi també detalla les victòries contra els aeroports, sigui per les compensacions aconseguides, les moratòries, les cancel·lacions o els canvis d’ubicacions dels projectes. En el 80 % de casos d’èxit estudiats, les resistències havien començat abans que es posés la primera pedra i ho vinculen, per tant, a l’organització de campanyes i lluites preventives. És en el continent asiàtic –la regió global que concentra més projectes aeroportuaris en construcció– on es localitzen les victòries més destacades.
En el 80 % de casos d’èxit estudiats, les resistències havien començat abans que es posés la primera pedra de l’ampliació
Aranmula Greenfield va ser un projecte d’aeroport situat a Kerala, a l’Índia, l’any 2009, que havia de suposar desplaçaments de població, la destrucció del temple de Sabarimala i l’assecament del riu Pampa. El projecte va topar amb una massiva resistència per part de diferents sectors socials –grups ecologistes, agricultors, el partit marxista i els devots del temple Parthasarathy de Sri Aranmula– amb accions com vagues de fam o immolacions. L’any 2016, el govern va desestimar el projecte, tant pel seu alt cost ambiental com per la forta oposició. Malgrat això, el juny de 2018, el ministre en cap de Kerala, Pinarayi Vijayan, va explicar que s’estava estudiant la viabilitat d’un altre aeroport a la mateixa regió.
L’any 2011 també es va cancel·lar un projecte d’aeroport a Aralial Beel, Bangladesh, després de la dura resistència de pagesos i pescadors que veien amenaçats els aiguamolls d’on depenia la supervivència de milers de persones. Les protestes van acabar amb un mort i centenars de persones ferides i detingudes. A Tailàndia, funcionaris forestals van aturar l’any 2015 la construcció de l’aeroport de Koh Phangan, important destinació turística del país, quan es va descobrir que la neteja de terrenys per a les obres havia envaït terres boscoses del parc nacional de Than Sadet-Ko Pha-ngan.
La ZAD francesa i l’FPDT a Mèxic
A Europa, una d’aquestes victòries s’ha produït a l’aeroport Grand-Ouest, a Notre-Dame-des-Landes (Estat francès), la coneguda com a Zona a Defensar (ZAD). Allà, una potent aliança entre ecologistes, agricultores afectades, ramaderes i veïnat va plantar cara durant dècades als plans del govern francès i del gegant aeronàutic Vinci. Des de l’any 2009, les estratègies es van radicalitzar, amb extenses ocupacions de terra, l’aixecament de pobles autoconstruïts per resistir al bosc, torres de vigilància, cuines populars, mitjans de comunicació propis, cases per acollir simpatitzants, bloquejos de carreteres i marxes multitudinàries. Per part del govern, expropiacions, enderrocs
i violents desallotjaments policials que van causar mutilacions a manifestants.
El gener del 2018, el govern francès va decidir suspendre la construcció de l’aeroport, tot i mantenir la seva determinació a desallotjar la comunitat autogestionada que s’hi havia erigit, sota el pretext de regularitzar les terres. Ara, Vinci reclama al govern indemnitzacions milionàries per la cancel·lació mentre explora amb el govern portuguès la construcció d’un segon aeroport a Lisboa.
Una d’aquestes victòries s’ha produït a Notre-Dame-des-Landes (Estat francès), la coneguda com a Zona a Defensar (ZAD)
Una altra victòria és la de l’Aeroport d’Atenco – Ciutat de Mèxic (NAIM). L’any 2001, el president Vicente Fox va anunciar la construcció d’un segon aeroport a la Ciutat de Mèxic, a la zona del Llac de Texcoco, que afectaria més de 5.000 hectàrees de sòl agrícola. Sota el crit “Terra sí, avions no” i “La terra no es ven, s’estima i es defensa”, es van organitzar en el Front de Pobles en Defensa de la Terra (FPDT). Van bloquejar permanentment la carretera Texcoco-Lechería i l’any 2002 van aconseguir derogar el decret expropiatori; llavors, van passar a involucrar-se en altres lluites socials de Mèxic. Una d’elles, la dels floricultors, va acabar amb la massacre d’Atenco i les violacions sexuals i de drets humans de l’exèrcit i la policia mexicana contra les manifestants.
Dotze anys més tard, el president Peña Nieto va anunciar que reprenia el projecte, traslladant-lo a uns terrenys propers de propietat governamental, projectant-lo com l’aeroport més gran de Llatinoamèrica. L’FDTP no va poder evitar l’inici de les obres, però el 2019, el president López Obrador en suspenia la construcció i el traslladava a Saint Lucia. Així i tot, certes afectacions generades a l’estany de Texcoco són irreparables.
