Dues sancions, almenys una desena d’identificacions, confiscacions temporals de banderes palestines i canvis d’ubicació “d’última hora” de les protestes propalestina convocades entre octubre i desembre de 2023. Tot forma part de “l’estratègia” de la delegació del govern espanyol a València per a “emmordassar el moviment en solidaritat amb Palestina”. Així ho denuncien des del col·lectiu BDS —acrònim de Boicot, Desinversions i Sancions, la campanya internacional que defensa la desobediència civil per forçar a Israel a posar fi a l’ocupació iniciada en 1948—, i l’organització antirepressiva Alerta Solidària, en una campanya llançada aquest dijous, 11 de gener.
Ara per ara, dues activistes han estat sancionades en aplicació de la llei 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana —coneguda popularment com a llei mordassa. La primera multa, de 100 euros, es deu a un presumpte incompliment de l’article 37.1, que fixa com a infracció lleu la celebració de reunions o manifestacions en l’espai públic sense autorització o que poden “provocar alternacions de l’ordre públic”. La segona, de 200 euros, està contemplada en l’article 37.4, el qual tipifica com a infracció lleu les “faltes de respecte i consideració a les forces i cossos de seguretat durant l’exercici de les seues funcions”.
Deu minuts abans de començar una assemblea oberta del BDS País Valencià a la plaça de Benimaclet, agents de la Policia Nacional espanyola van identificar la desena de persones que hi havien acudit
En el cas de la primera sanció, els fets denunciats es remunten al 16 d’octubre de 2023. Deu minuts abans de començar una assemblea oberta del BDS País Valencià a la plaça de Benimaclet, agents de la Policia Nacional espanyola van identificar la desena de persones que hi havien acudit per debatre i proposar accions arran de l’esclat de l’últim episodi de bombardejos israelians a la Franja de Gaza. D’aquestes deu, una va ser proposada per a sanció en ser identificada per la policia com a la “convocant d’una concentració que no ha estat comunicada a l’autoritat governativa”, segons es llegeix en la notificació.
Per a Jorge Ramos, un dels portaveus del BDS País Valencià, la sanció suposa un “greu atac al dret de reunió”. “En cap cas, una persona que està en una plaça es pot considerar organitzadora o promotora de cap concentració”, argumenta. També fa èmfasi en el fet que en el moment de les identificacions eren menys de vint activistes o veïnes a la plaça. “No es pot identificar un grup de persones pel simple fet d’estar al carrer”, etziba. La convocatòria va reunir unes 150 persones, que en tot moment tingueren una “actitud pacífica” i “no alteraren el tràfic de vehicles i persones”, tal com va apuntar la policia en l’acta de denúncia.
La sanció ha estat recorreguda amb l’acompanyament jurídic d’Alerta Solidària. Segons exposa l’advocada i portaveu de l’organització al País Valencià, Maria Josep Martínez, “per tal d’aplicar la llei mordassa s’ha de posar en risc la seguretat ciutadana o ha d’haver-hi una mínima alteració de l’ordre del públic; i en aquest cas, el mateix relat policial diu que la reunió va transcórrer pacíficament”. Per aquest motiu, sumat a la manca de proves que demostren que l’activista sancionat era l’organitzador i la falta d’informació sobre l’acusació en el moment de la identificació, Martínez considera que la multa “no està justificada” i “suposa una vulneració del dret fonamental de reunió i llibertat d’expressió”.
Segons exposa l’advocada i portaveu de l’organització al País Valencià, Maria Josep Martínez, “per tal d’aplicar la llei mordassa s’ha de posar en risc la seguretat ciutadana o ha d’haver-hi una mínima alteració de l’ordre del públic”
La segona multa es va interposar un dia després de l’assemblea oberta, el passat 17 d’octubre. Paula Gutiérrez es trobava en la plaça de l’Ajuntament de València, on s’havia convocat legalment una concentració en suport al poble palestí. Mitja hora després de l’inici de la protesta, la policia va començar a identificar diverses de les allà presents, per la qual cosa Paula es va dirigir als agents i els va preguntar pel motiu de la seua actuació. “Em van dir que ho feien per protegir-nos i simplement vaig contestar que eixa no era la manera, que estaven sent parcials i que en altra mena de concentracions no es comportaven així”. Llavors, segons relata, la policia va amenaçar d’arrestar-la i denunciar-la i la va identificar per “menyscabar el principi d’autoritat i alterar l’ordre de la concentració”.
A parer de Maria Josep Martínez, és “absurd” que s’interpose una multa per “queixar-se d’una actuació desproporcionada sense faltar al respecte”. “Mostra —continua— la superioritat policial, empara l’abús policial i s’evidencia una vegada més el retrocés en l’exercici dels drets fonamentals”.
Requisar banderes
Els intents de repressió de l’onada de solidaritat amb Palestina han estat presents en les huit mobilitzacions que s’han celebrat els últims tres mesos. El passat 18 d’octubre, cinc militants del BDS van acudir a les portes del poliesportiu de la Fonteta de Sant Lluís, amb l’objectiu de realitzar una acció simbòlica contra Israel. Eixa vesprada jugaven el València Basket i el Maccabi Basketball Club de Tel-Aviv, equip israelià que s’ha posicionat de costat del bàndol genocida. “Només volíem ensenyar les banderes de Palestina i denunciar la complicitat de l’equip de Tel-Aviv amb Israel”, va relatar Arnau Bas, un dels portaveus del BDS a la Directa. Però, un dispositiu de la policia espanyola els ho va intentar impedir. Primer, quatre agents de paisà els van identificar i escorcollar. Després, arribà una desena de policies i el cap del dispositiu, que els va informar que havien de marxar perquè hi havia “alerta 4 de terrorisme” i estaven en una zona declarada “altament perillosa”.
Les cinc activistes van marxar, no sense abans fer-se una foto amb les banderes palestines. Va ser llavors quan va aparèixer una vintena de policies i els van requisar nou banderes i una bufanda palestines. La requisa va coincidir just en el moment en què arribava l’autobús del Maccabi, protegit per un fort dispositiu policial. Per a Jorge Ramos, l’actuació va ser “totalment desproporcionada, un desbaratament brutal de pressupost públic per un dispositiu de 700 agents de policia, incloent-hi GEO [Grups Especials d’Operacions]”.
Un altre episodi d’identificacions policials va succeir el 29 d’octubre de 2023, dia en què es va celebrar la manifestació més massiva en solidaritat amb Palestina, amb la participació de més de 10.000 persones. A l’inici de la marxa, algunes activistes van desplegar una bandera palestina des del Micalet de València. A la baixada del monument, la policia estava esperant-les i va identificar tres persones “sense cap prova”, remarca Jorge Ramos, qui no descarta que arriben més sancions d’acord amb el nombre d’identificacions que s’han produït els darrers mesos.
En un comunicat conjunt, BDS i Alerta Solidària defensen que “no podem acceptar cap mena de repressió ni sanció contra l’activisme en suport amb Palestina, encara menys en el moment més tràgic i terrible de la història del poble palestí”
A les sancions i identificacions policials, se sumen els canvis d’ubicació “d’última hora” de les mobilitzacions. “En diverses ocasions comunicàvem el recorregut de la manifestació i ens el denegaven. Insistíem per conèixer la seua protesta i no ens deien res fins un o dos dies abans”, lamenta Jorge Ramos. Per al portaveu del BDS, es tracta d’una “política deliberada de la delegació per perseguir la solidaritat, ja que una de les reivindicacions principals és que el govern trenque els acords de col·laboració amb Israel”.
En un comunicat conjunt, BDS i Alerta Solidària defensen que “no podem acceptar cap mena de repressió ni sanció contra l’activisme en suport amb Palestina, encara menys en el moment més tràgic i terrible de la història del poble palestí”. És per això que exigeixen la retirada de les sancions i la fi de la col·laboració de l’Estat espanyol amb l’apartheid israelià. Especialment, demanen la fi de la compra i venda d’armes i de les relacions acadèmiques, comercials, culturals, polítiques o de seguretat “amb un règim construït i mantingut a través de crims de lesa humanitat i que ha massacrat més de 22.000 persones en tres mesos”. La reivindicació s’ha convertit en el lema de les manifestacions que se celebraran el pròxim 20 de gener en les principals ciutats de l’Estat espanyol.
