Els mitjans de comunicació ens han estat embafant amb l’Oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc de Sabadell fins a l’extenuació. L’OPA més llarga de la història recent de l’Estat espanyol ha omplert titulars, portades, reportatges i entrevistes amb una informació gairebé irrellevant per a la majoria de les persones d’aquest país. I podem afirmar també que els canvis en el panorama bancari haurien sigut poca cosa en comparació amb altres fets recents.
Se n’ha parlat molt de la concentració bancària que hauria suposat l’OPA fallida. L’Índex Herfindahl-Hirschman (IHH) mesura la concentració d’un mercat. Segons l’Autoritat Catalana de la Competència, si s’hagués produït l’adquisició del Banc de Sabadell per part del BBVA, l’IHH del sistema bancari a Catalunya hauria traspassat el llindar dels 2.500, per sobre del qual es passa d’una concentració moderada a una concentració elevada.
Si una sola operació pot donar lloc a aquesta variació de la concentració bancària és perquè prèviament hi ha hagut un procés de concentració intens i ja queden pocs bancs i, en conseqüència, són grans. Des dels anys previs a la crisi del 2008 fins a l’actualitat, l’increment del nivell de concentració bancària a Catalunya ha estat de més de 30 punts percentuals i de més de 1.000 punts de l’IHH en un dels processos més intensos d’Europa. Vist d’una altra manera, abans hi havia 62 entitats bancàries i ara n’hi ha deu.
Si una sola operació pot donar lloc a una concentració bancària elevada és perquè prèviament hi ha hagut un procés de concentració intens i ja queden pocs bancs i, en conseqüència, són grans
Entre els anys 2009 i 2014 hi va haver dotze operacions de fusions i adquisicions amb una afectació important a Catalunya i posteriorment dues més. Van desaparèixer les caixes d’estalvi, o millor dit, es van convertir en bancs. Pels mitjans de comunicació, així com l’acadèmia i les institucions, aquest procés de concentració va succeir gairebé de manera natural i inevitable per a dotar el sistema bancari de més fortalesa i competitivitat. Es van adduir raons tècniques, fins i tot tecnològiques, per a justificar un fenomen que, en canvi, en aquesta OPA s’ha enfocat des de l’òptica dels arguments a favor o en contra, i en tot cas, des de la possibilitat d’escollir.
S’hauria d’haver explicat que la concentració bancària posterior a la crisi del 2008 no va ser inevitable, va ser el resultat de l’acció i permissivitat d’institucions financeres i poders públics que van voler que la solució al col·lapse financer fos, d’una banda, els rescats, i de l’altra, la concentració bancària. Així, es va donar continuïtat a un sistema financer rendista i saquejador que ha profunditzat en la financerització de l’economia, l’especulació amb l’habitatge i altres béns bàsics, l’endeutament rècord i l’evasió fiscal.
Si a algú realment li preocupa l’arrelament territorial de les entitats financeres, faria bé de parlar de regulació i d’un model de banca pública o cooperativa
Una altra constant del debat mediàtic que ha desencadenat l’OPA llançada pel BBVA ha estat el suposat arrelament del Banc de Sabadell a Catalunya. És una apel·lació a un sentiment que no s’aguanta per enlloc. El Sabadell és un banc globalitzat, cotitza a borsa, recentment ha reduït la plantilla un 12% per a reduir costos i bat rècords de beneficis. També estableix clàusules abusives i fa execucions hipotecàries. Segons l’Observatori DESCA, va ser el responsable del 13% dels desnonaments hipotecaris a Catalunya. El Banc de Sabadell es va endur la seva seu social fora de Catalunya després del referèndum sobre la independència de l’u d’octubre del 2017. Si a algú realment li preocupa l’arrelament territorial de les entitats financeres, faria bé de parlar de regulació i d’un model de banca pública o cooperativa. Si a algú realment li preocupa els efectes del sector bancari sobre la societat, faria bé de qüestionar-ne el rendisme.
Hi ha hagut una dura disputa entre dos bancs per convèncer els petits accionistes que tenien un pes important en la decisió sobre l’OPA. Els mitjans de comunicació, per als quals els bancs són anunciants importants, ens han bombardejat amb informacions interessades. Aquesta sobreexposició mediàtica és el resultat del traspàs de missatges dels anuncis a les seccions periodístiques, i això és molt perillós.
