Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Orbán se serveix del coronavirus per governar Hongria a cop de decret 

El país magiar aprova una llei que prolonga l'estat d'alarma de manera indefinida per a lluitar contra la pandèmia del coronavirus i dona més poder a l'ultraconservador primer ministre

/ Arxiu

El Parlament d’Hongria va aprovar dilluns 30 de març una llei que prolonga l’estat d’alarma de manera indefinida per a lluitar contra la pandèmia del coronavirus. El Govern de l’ultraconservador Viktor Orbán l’ha aprovat amb la seva majoria de dos terços, la qual cosa permetrà a l’executiu utilitzar poders extraordinaris i governar per decret sense límit temporal i sense cap control parlamentari.

Des d’ara, Orbán, cabdill del partit nacionalconservador Fidesz, pot governar per decret, suspendre lleis i penalitzar la publicació d’informacions que consideri “fake news” o que puguin “obstaculitzar o impossibilitat la defensa” contra la COVID-19.

“Només necessito 133 homes valents”, va dir Orbán en al·lusió als diputats requerits per aprovar la reforma. Al final, a favor de la llei hi han votat 137 diputats

“Només necessito 133 homes valents”, va dir Orbán en al·lusió als diputats requerits per aprovar la reforma. Al final, a favor de la llei hi han votat 137 diputats; en contra, 53. Cap abstenció. Els favorables són Fidesz, afiliat al Partit Popular Europeu; els democristians del KDNP, i diversos diputats del grup mixt, ultradretans anteriorment a les files del partit neofeixista Jobbik, que actualment és la segona facció més gran del Parlament hongarès, i que actualment militen al partit La Nostra Pàtria de László Toroczkai, un partit vinculat a milícies parapolicials.

A més, l’esmena aprovada pel Parlament també autoritza penes de fins a cinc anys de presó per qui publiqui “fets falsos o distorsionats que interfereixin amb la protecció eficaç de la salut pública o puguin generar confusió o molèsties” relacionades amb el brot del coronavirus, i permet enviar a la presó aquelles ciutadanes que no respectin la quarantena.

Sobre el paper Orbán només tindrà el control del Tribunal Constitucional, que Orbán ha compost amb partidaris seus -motiu pel qual la Unió Europea l’investiga. Però el primer ministre d’Hongria s’ha servit de la crisi sanitària provocada pel coronavirus per ampliar quasi sense límits els seus poders. En una entrevista a la ràdio estatal hongaresa, Orbán va afirmar fa uns dies que la crisi ha exposat les “debilitats” i “la manca d’ajuda de la Unió Europea en els moments de necessitat”. Nogensmenys, la resposta econòmica a la crisi del coronavirus ha fet eixamplar l’esquerda i la confrontació que divideix el nord i el sud de la Unió Europea.

Com recull El Salto, Orbán va afirmar que Hongria ha rebut ja assistència de la Xina i ha sol·licitat ajuda al Consell de Cooperació dels Països Turcoparlants (CCPT) -del qual formen part-Azerbaidjan, Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan i Turquia i on Hongria n’és observadora-, tot i recalcar la voluntat de continuar pertanyent al bloc occidental.

Fidesz és el vaixell insígnia de la reacció més conservadora, autoritària i bonapartista a l’Europa actual, la “democràcia no liberal”

Fidesz és el vaixell insígnia de la reacció més conservadora, autoritària i bonapartista a l’Europa actual, la “democràcia no liberal”. Un partit de masses que ha fet seves les posicions del partit neofeixista i antisemita Jobbik cap a les minories i la migració. Des de 2010, Orbán ha redibuixat les circumscripcions electorals en benefici del Fidesz i ha portat a terme una restricció draconiana de les llibertats bàsiques, la violació de la separació de poders, l’augment del control governamental sobre el Banc Central i l’emmordassament dels mitjans de comunicació, a més de mostrar-se contrari a acceptar refugiats malgrat les resolucions de la UE en la línia contrària.

La Comissió Europea va assegurar ahir que està estudiant “les mesures d’urgència preses pels estats membres respecte als drets fonamentals”, segons va afirmar a Twitter el comissari europeu de Justícia, el belga Didier Reynders, que va fer referència al cas hongarès, però no va concretar res sobre quines implicacions tindrà aquest estudi.