Des del seu hermètic palau presidencial, el dirigent palestí Mahmud Abbas donava la sorpresa fa tres mesos amb la convocatòria a les urnes de la població palestina. Sense que gairebé ningú ho hagués previst, emetia un decret que posava en marxa la maquinària electoral als territoris ocupats per primer cop en quinze anys.
Des d’aleshores, s’ha obert un procés incert que inclou comicis parlamentaris el 22 de maig i presidencials el 31 de juliol, però la gent del carrer ho veu amb escepticisme per la poca credibilitat dels desgastats òrgans de poder palestins. “Moltes persones tenen ganes de votar, però saben que la situació seguirà sent la mateixa”, afirma Dirar Falaja, palestí de la ciutat de Ramallah amb poques expectatives de cara a les eleccions.
Fins ara, la preparació de les legislatives segueix endavant: s’han registrat 36 llistes a la comissió electoral per participar-hi. Tanmateix, ningú dona per fet que se celebrin de ben segur. Una incògnita és el paper que jugarà Israel en tot plegat, encara poc clar. D’altra banda, molts analistes posen sobre la taula la possibilitat que Abbas trobés una excusa per anul·lar o ajornar la votació si la situació no afavoreix al seu partit, Al-Fatah.
Segons una enquesta, més d’un 75% de la població palestina reclama eleccions, però només un 42% creu que seran lliures
Segons una enquesta del Centre Palestí d’Investigació Política, més d’un 75% de població reclama eleccions, però només un 42% creu que seran lliures i justes, cosa que denota la seva desconfiança cap a les institucions després de tres lustres sense processos democràtics reals. Les últimes eleccions presidencials van ser l’any 2005, i les parlamentàries el 2006. Des de llavors, la manca de comicis ha debilitat la cultura democràtica palestina.
Hi ha qui considera que el nou impuls electoral pot servir per generar un debat plural on es plantegin perspectives crítiques i sortides a l’estancament polític. Però d’altres creuen que la votació podria servir principalment per refermar l’statu quo d’una classe dirigent i unes institucions esquitxades per la corrupció, l’autoritarisme i la manca de transparència. Molts les acusen també de reprimir sectors crítics i silenciar veus dissidents, i consideren que no han estat útils a l’hora de combatre la creixent colonització israeliana.
Projecte obsolet
Cap de les candidatures que pensen concórrer a les parlamentàries “plantegen canvis significatius”, opina Hamada Jaber, expert en política palestina que ha revisat els programes electorals. Segons afegeix, “no hi ha cap líder que desafiï l’statu quo i aporti eines i projectes per canviar-lo”.
Hamas ha acostat postures amb Al-Fatah, amb qui hauria explorat l’opció de formar un govern d’unitat nacional
Això fa que el procés electoral no es vegi com un element que pugui capgirar d’arrel les problemàtiques de la població de Cisjordània, Gaza i Jerusalem Est. Les eleccions estan convocades en aquests tres territoris fragmentats i separats geogràficament, sota jurisdiccions diferents i afectats per l’ocupació o el bloqueig d’Israel. En aquesta realitat, la votació és un tràmit més que “no portarà enlloc”, ja que el projecte nacional palestí “ha quedat obsolet i en un carreró sense sortida per les vies actuals”, expressa Samir Assad.
Aquest emprenedor palestí de Jerusalem creu que les eleccions són “insubstancials”, i no anirà a votar perquè considera l’Autoritat Palestina (AP) com un organisme “il·legítim”, poc democràtic i al servei de les seves pròpies elits. Debilitada econòmicament i amb un poder limitat a zones de Cisjordània fracturades per l’ocupació, aquesta institució “no ha obtingut resultats” i “ha fracassat” en la meta de crear un estat independent des dels Acords d’Oslo amb Israel, fa quasi tres dècades, remarca Assad.
En aquesta conjuntura, el futur de l’AP està en dubte, ja que “basa el seu projecte nacional en la solució dels dos Estats”, una estratègia “que ha deixat de ser una solució” per a prop del 60% de palestins, concreta Jaber, que cita enquestes i lamenta que “no hi hagi cap líder que doni resposta o una nova visió” a aquesta qüestió.
Però molta altra gent sí que preveu votar, ni que sigui de forma pragmàtica, apostant per partits que busquen renovar o democratitzar un sistema polític marcat per anys d’inoperància. Qui es presenta als comicis per tornar a trobar un lloc en aquesta estructura és Hamas. El grup islamista controla Gaza des del 2007, quan va prendre el poder a l’AP i va expulsar el partit nacionalista Al-Fatah d’Abbas. Ho va fer després de dies de combats i morts als carrers de la franja, en un enfrontament fratricida entre palestins que encara no s’ha resolt.
Des d’aleshores, Hamas governa Gaza amb severitat, i ara busca reintegrar-se en el sistema polític palestí per sortir de l’ostracisme, després de tretze anys d’aïllament per un bloqueig israelià que no ha aconseguit trencar i que ha destrossat l’economia de la franja. Els últims mesos, malgrat els recels, ha acostat postures amb Al-Fatah, amb qui hauria explorat l’opció de formar un govern d’unitat nacional. Els dos grups estan “en crisi” i busquen vies en comú per guanyar legitimitat interna i internacional, segons Jaber. Tot i això, no van poder acordar una llista conjunta per a les parlamentàries a causa de l’oposició d’alguns membres dels dos grups, agrega l’analista.
Ingerències d’Israel
Un altre element a tenir en compte és la possible ingerència d’Israel. Fins ara no s’ha pronunciat sobre les eleccions palestines, però com a potència ocupant, podria posar pals a les rodes o condicionar el procés.
El servei d’intel·ligència interior d’Israel hauria demanat sense èxit al president palestí que cancel·li els comicis
Fa poc, segons la televisió pública israeliana Kan, el cap del Shin Bet –servei d’intel·ligència interior d’Israel, que manté un estret contacte en matèria de seguretat amb l’AP com a part dels acords de cooperació– hauria demanat sense èxit a Abbas que cancel·li els comicis de maig per la participació de Hamas. Fa poc, Israel també ha detingut pesos pesants del grup islamista a Cisjordània, “una clara intervenció” per condicionar les eleccions, creu Jaber.
Hamas, guanyador dels darrers comicis parlamentaris l’any 2006, podria tornar a vèncer en els propers, però s’enfronta al rebuig extern. Israel, la Unió Europea (UE) o els Estats Units (EUA) consideren que és un grup terrorista, i en cas de victòria podria tenir entrebancs per obtenir reconeixement internacional, com va passar fa quinze anys. Aleshores, EUA i la UE van tallar tot contacte amb l’executiu que liderava, malgrat ser vencedor d’uns comicis que aquests mateixos actors havien promogut. En el cas actual, senyala Jaber, l’objectiu de Hamás “no és obtenir una majoria clara”, sinó crear un executiu unitari amb forces com Al-Fatah per validar el seu poder.
Una altra qüestió incerta és el cas de Jerusalem Est. L’AP considera crucial que la població de la part oriental ocupada de la ciutat pugui votar, ja que els palestins reclamen aquesta zona com a capital del seu futur estat. Però l’àrea està annexionada per Israel, que hi imposa la seva legislació i prohibeix qualsevol activitat política de l’AP. En aquest context, no es preveu tampoc que li permeti celebrar-hi eleccions.
Mahmud Abbas, amb 85 anys, encarna la imatge d’un lideratge envellit, desconnectat de les generacions joves
En les últimes setmanes, diversos càrrecs d’alt rang palestins han advertit també que els comicis no tindran sentit sense Jerusalem. Aquestes declaracions podrien aplanar el camí per a una hipotètica cancel·lació o ajornament, en què Abbas podria guardar la carta demorar els comicis culpant Israel, segons algunes anàlisis.
La seva formació, Al-Fatah, es presenta a les legislatives després de no haver pogut evitar dues escissions internes. Una té el suport de Marwan Barghouti, líder empresonat per Israel des de l’any 2002 i icona de la resistència palestina, que molta gent voldria com a president.
Tot plegat és un repte per Abbas, que amb 85 anys encarna la imatge d’un lideratge palestí envellit, desconnectat de les generacions joves i poc procliu a cedir poder a sectors més amplis de la societat. Els sondejos mostren la seva baixa popularitat des de fa anys: gairebé el 70% de població voldria que renunciés. Si el procés electoral prospera, el seu jou sobre les autoritats palestines podria començar a trontollar.
