Yara Hawari és codirectora d’Al-Shabaka, una organització d’anàlisi i recerca palestina d’abast internacional. A més, és doctora en política al Pròxim Orient per la Universitat d’Exeter (Regne Unit) i col·labora com a experta en mitjans de comunicació com The Guardian o Al Jazeera.
Per què quan ens referim al que està passant a Gaza o Cisjordània hem de parlar de genocidi i d’apartheid?
Tant un com l’altra són termes legals. Han estat consagrats en el dret internacional. L’apartheid és una estructura de dominació i el concepte prové de la paraula afrikaans que significa separació. Quan ens referim a un sistema d’aquesta mena, però, no té per què assemblar-se al règim de Sud-àfrica. El terme ha estat utilitzat per definir formes i estructures de poder diferents, no obstant això, es pot resumir com la dominació d’un grup de població sobre un altre. Pel que fa al genocidi es refereix a l’aniquilació o a l’intent d’aniquilació d’un grup humà. Parlem de la violència i de la destrucció massiva, no només de la vida humana, sinó també d’una societat. Per tant, es poden incloure aquí els intents per destruir la cultura d’un poble, el seu espai urbà… El genocidi té facetes i fases diferents. En el cas de Gaza, el genocidi ha estat confirmat per moltes institucions internacionals, organitzacions de drets humans, i encara més important, per part del mateix poble palestí
a Gaza, que està experimentant-lo.
Afirmes que els genocidis tenen diferents fases. En quina diries que es troba Gaza?
Crec que aquest és l’últim impuls del règim israelià que sap que s’està quedant sense temps per completar el genocidi. El que estem veient ara és una escalada massiva de bombardejos. Ara estem presenciant una de les pitjors fases del genocidi: la fam massiva.
Quina diries que és la principal raó per la qual la comunitat internacional no està actuant per aturar-lo?
“L’escenari futur més probable és que la reconstrucció de Gaza es faci sota l’ocupació de l’exèrcit israelià. Seria com un camp de concentració molt gran”
El genocidi és rendible, el colonialisme és rendible. Vivim en un món on el capitalisme sempre es fa pas de la forma que sigui. Seria, per tant, massa costós imposar sancions a Israel, no només en termes financers, sinó també en termes polítics. Crec que al capital europeu li interessa donar suport al règim israelià. Malgrat això, amb el genocidi es fa difícil que Occident, almenys en l’àmbit retòric, continuï al costat d’Israel. Això parla molt dels sistemes polítics. El fet que la majoria de la gent del món doni suport a la lluita palestina per l’alliberament i això no es reflecteix en la política governamental ens mostra l’enorme bretxa que hi ha entre la política de les masses
i la política governamental.
Quina és la situació a Gaza?
Ara hi ha un bombardeig continu. Tota la Franja s’enfronta a la fam. La majoria de la gent només menja alguna cosa petita al dia, si és que menja. Hi ha persones que estan dies sense menjar i dies sense aigua. I els més afectats són els infants perquè els seus cossos tenen més dificultats per fer front a les dificultats de la fam. A Gaza el 50 % de la població són infants. La població de la Franja ha estat despullada de tot i és empesa cap a uns espais territorials cada vegada més petits. Gaza ja era una de les zones més densament poblada del món i ara només hi ha petites àrees en les quals viu la gent i a les quals no arriba gairebé ajuda humanitària. Hem vist que en els punts de distribució on es diu als palestins que vagin, els soldats israelians han disparat a persones que anaven a recollir ajuda.
Com creus que acabarà aquesta massacre?
La primera possibilitat és que el genocidi tingui èxit i els israelians aconsegueixin netejar ètnicament Gaza de tots els palestins que hi viuen. En aquest escenari o bé maten tothom o bé empenyen tothom fora del territori. L’altra possibilitat és que la reconstrucció de Gaza es faci sota l’ocupació de l’exèrcit israelià. Essencialment, Gaza és i seria com un camp de concentració molt gran, on no hi ha cap mena de futur. Llavors la tercera possibilitat és que els atacs s’aturin, que el bloqueig acabi i que Israel pagui factura pel genocidi que ha perpetrat. Per desgràcia, crec que això és poc probable. El més plausible és el segon escenari.
I quin és l’escenari desitjable?
Per descomptat, el millor escenari és que el bombardeig s’aturi, que el bloqueig acabi i que Israel sigui declarat responsable del genocidi. En un món ideal el poble palestí hauria de rebre reparacions pels setanta anys de colonització. Tothom que conec rebria reparacions, no només per la terra que ens ha estat robada. No només pels objectes materials que hem perdut, sinó també per les generacions que han patit el trauma. Però ja sabem que la gent encara no ha rebut reparacions per l’esclavitud ni per la colonització europea.
No ets massa optimista…
Crec que ara estem en un punt extremadament crític, però no només en la història de la lluita palestina, sinó també en termes de política i d’ordre mundial. El període històric que vivim és un moment de transformació molt aterridor, perquè a mesura que el vell ordre s’enfonsa i cau, i neix un nou ordre mundial per reemplaçar-lo, augmenta la possibilitat que el feixisme s’estengui, no només als Estats Units, sinó a la resta del planeta. Malgrat això, penso que també hi ha una possibilitat –sobretot perquè hem vist que la majoria de la gent d’arreu defensa la causa palestina– de crear un món diferent. Palestina és realment el camp de batalla on s’està lluitant contra aquest nou ordre mundial d’extrema dreta. El genocidi a Gaza és només un exemple del futur que ha de venir. Els palestins sempre han dit que Palestina és un laboratori tan armamentístic, com per veure fins a quin punt es pot ignorar el dret internacional.
Què vols dir quan assenyales que Gaza és un laboratori armamentístic?
Se sap que les armes que s’han utilitzat a la Franja són les armes més avançades tecnològicament del món. Els israelians fan servir Gaza com un aparador per vendre la seva indústria militar a altres països. Hi ha soldats asseguts en una habitació llunyana com si estiguessin jugant a un joc d’ordinador, assassinant persones amb drons, per exemple. Els metges estrangers que han sortit de Gaza diuen que la majoria dels infants que tracten tenen ferides de bala al cap o al pit, com si fossin víctimes d’un videojoc. Així que és crucial entendre que el que estem veient a Gaza és semblant als futurs distòpics que veiem a la ficció. Com una sèrie o una pel·lícula on s’engabia la gent en una presó a l’aire lliure, els llancen trossos de menjar i després tots han de lluitar perquè estan morint de fam. Aquest és el futur que espera a tothom, i per això cal preguntar-nos si volem que el nostre futur s’assembli a Gaza o volem que s’assembli a alguna altra cosa.
