Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Parcs i Jardins ascendeix un encarregat sancionat per assetjament masclista

Les dues treballadores afectades no se senten reparades perquè l'empresa municipal va rebaixar la gravetat de les infraccions i ha permès que l'assetjador ascendeixi a responsable territorial. A més de l'expedient intern, un jutjat reconeix l'assetjament per raó de sexe i condemna Parcs i Jardins de Barcelona a pagar 15.000 euros a cada una. Segons una enquesta interna, una de cada quatre dones assegura haver presenciat situacions de discriminació o assetjament

Treballadors de Parcs i Jardins / Miguel Lopez Mallach

Durant més de mig any, Maite Muñoz i Xènia Navarro van estar de baixa, amb trastorn d’ansietat i seguiment psicològic. Les dues treballen a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, com a auxiliars de jardineria a la brigada de Canyelles-Prosperitat i van patir assetjament laboral i per raó de sexe per part del seu encarregat. Així ho va resoldre l’expedient disciplinari intern el 9 de juny de 2020 i ho va sentenciar el jutjat social número 3 de Barcelona el 17 de desembre de l’any passat.

Cap de les dues, però, se sent reparada. Tot i que l’expedient intern dona per provats els fets imputats a l’encarregat i que la instructora proposa dues sancions per infraccions “molt greus”, per discriminació per raó de sexe i assetjament laboral, el gerent les rebaixa a la categoria de “greus”, que es tradueixen, segons conveni, a onze dies de suspensió de feina i sou per cada una. A més, convaliden la primera infracció per un curs ja realitzat amb “informe favorable” i deixen “en suspensió” la segona –assetjament laboral–, pendent d’una segona formació, a la meitat de la qual l’acusat ja podrà reincorporar-se a un destí amb comandament i ascendir a responsable territorial. El nomenament al nou càrrec havia quedat paralitzat amb motiu de l’obertura de l’expedient i, finalment, es va fer efectiu el mes d’octubre passat, segons el Consistori: “les sessions van continuar fins al novembre, a proposta de la professional encarregada de fer aquest treball, precisament per fer un seguiment en una situació de comandament”.

La resolució convalida la primera infracció per un curs ja realitzat i deixa “en suspensió” la segona pendent d’una segona formació, a la meitat de la qual l’acusat ja pot reincorporar-se a un destí amb comandament i ascendir

Segons Azucena Sánchez, delegada sindical d’Igualtat de la CGT a Parcs i Jardins, no s’ha protegit les víctimes: “S’ha intentat canviar de brigada la Maite i totes dues han de conviure amb alguns companys que van testificar a favor de l’assetjador. No és fàcil, no tenen un espai de seguretat”. Per Sánchez, en primer lloc, s’hauria d’haver aplicat el que diu el conveni i, en segon lloc, protegir les víctimes: “No estem demanant que l’acomiadin, tot i que el conveni ho recull, però sí que no torni a ser el responsable de la seva brigada, però ni això està garantit”, lamenta. Durant el procés i mentre totes dues estaven de baixa, Maite Muñoz va assabentar-se per alguns companys de feina que l’encarregat es va saltar la confidencialitat del protocol: “No hi havia cap resolució encara, va explicar la seva versió a la resta de la brigada i els va oferir la carta que jo havia escrit en què relatava els fets”. A més, van coincidir físicament amb l’encarregat durant el procés d’entrevistes de Parcs i Jardins. “Ara com ara, no m’ha trucat ningú de l’empresa per preguntar-me com estic”, critica.

En considerar que no s’estava fent justícia, les dues afectades van decidir emprendre accions legals i van interposar una demanda. La sentència declara que s’ha vulnerat el dret de les treballadores demandants per haver patit assetjament per raó de sexe i condemna l’Institut Municipal de Parcs i Jardins al pagament de 15.000 euros per a cada una, una decisió que ha estat impugnada per l’empresa. La CGT també ha recorregut perquè s’eximeix de responsabilitat el gerent i a “l’assetjador li surt gratis”, critica Sánchez, que assegura que l’encarregat també ha presentat recurs perquè es reconeix l’assetjament. Per la delegada sindical, això és una mostra més que “no hi ha reconeixement ni canvi” per la seva part.


Un any de menyspreu, discriminació i comentaris obscens

El detonant, per a Maite Muñoz, va ser el seu rebuig a mantenir relacions sexoafectives: “Ell se’m va declarar al camió per primera vegada i ho va tornar a fer al cap d’un temps. Jo sempre li vaig dir que no”. Arran de les seves negatives, recorda que la seva actitud va començar a canviar. Va coincidir en el temps amb la incorporació de Xènia Navarro a la brigada el setembre de 2018, qui de seguida va percebre que alguna cosa passava: “Vaig començar a notar tensió i maltractament. Ell intentava col·locar-me a mi com la seva mà dreta, em tenia supermimada i semblava que intentés provocar gelosia a la Maite, a qui aïllava i marginava”. Muñoz parla d’haver patit menyspreu, amenaces amb sancions, ridiculitzacions o encàrrecs no pertinents. “Em feia netejar el lavabo d’homes, es reia de mi i feia comentaris humiliants”. Fins i tot, Muñoz recorda que els mateixos companys havien comentat en algunes ocasions: “Ja t’està castigant”. El mateix informe de la psicòloga, dirigit a la comissió de seguiment del protocol, recull que li encarregava tasques diferents i la deixava sola fent una tasca de parelles, unes actituds que van corroborar almenys dos treballadors més i la mateixa Xènia Navarro. L’informe confirma l’assetjament contra Muñoz i reconeix “elements o arguments suficients” per posar una “denúncia per assetjament sexual i per raó de sexe”.

Sentència del 17 de desembre que condemna l’empresa

 

Navarro, que poc després d’entrar ja va parlar amb la seva companya per entendre què estava passant, atribueix a l’encarregat una actitud “més sexual” i “comentaris obscens” cap a ella. “Si quieres te ayudo a cambiarte”, “A ver, enseñanos las braguitas” o “Oye, pues la próxima vez que necesiten meterte algo por allí adentro, que me avisen”, quan tornava del ginecòleg, en són alguns que es recullen en la seva declaració davant la Unitat de Salut Laboral. Navarro explica a la Directa que un dia que parlava amb els companys de les teràpies que fa, l’encarregat va sumar-se a la conversa i va dir-li que un dia aniria a casa seva per provar-les. Ella va excusar-se dient que no tenia disponibilitat i assegura que ell va etzibar-li davant de tothom: “Para pegarte un polvo, normal que haya cola”. “Em vaig aixecar de la taula i va venir a dir-me ‘tócame, tócame’. Com que jo vaig fer un gest de repulsió, es va rebotar i em va dir ‘te estoy diciendo que me toques, no que me folles’”.

Xènia Navarro va patir episodis de pèrdua de coneixement i marejos, i Maite Muñoz patia ansietat generalitzada, alteració del son, labilitat emocional i pèrdua de cabell

Totes dues coincideixen en el fet que cada vegada l’ambient era més tens perquè l’encarregat ja havia captat l’aliança entre totes dues i que en tornar de les vacances d’estiu de 2019, la situació es va fer insostenible. “Quan va tornar, va ser horrorós. Com si esclatés un volcà, estava enfurismat i ens cridava per qualsevol cosa”, recorda Navarro. Feia un any que vivien aquestes situacions i els impactes sobre la salut anaven deixant rastres. Xènia Navarro va patir episodis de pèrdua de coneixement i marejos, fins que un dia va haver de girar cua quan estava de camí a la feina: “Em va venir tota l’ansietat, no vaig poder anar a treballar”. Maite Muñoz patia ansietat generalitzada, alteració del son i labilitat emocional, una simptomatologia reconeguda pel Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) que la va derivar al servei d’acompanyament psicològic. “Fa poc la meva perruquera em va dir que semblava que les clapes de cabell anaven reduint-se”

Durant l’entrevista amb la psicòloga, l’encarregat va reconèixer que ha tingut enfrontaments amb les dones, que és “un poco bruto” en les formes i que quan l’altre no està d’acord amb la seva decisió ho viu com una lluita d’autoritat i per imposar-se utilitza la violència verbal, però nega l’assetjament, segons l’informe psicològic, “sense saber ni interessar-se en què consisteix”.


Una empresa masculinitzada en xifres i actituds

La CGT alerta que “és molt sorprenent que mai s’hagi activat el protocol”, tenint en compte que la plantilla de l’empresa, amb dades oficials, està integrada per un 80% d’homes i un 20% de dones i els resultats de l’enquesta incorporats al Pla d’Igualtat de 2019-2022 –a punt de presentar-se i al qual ha tingut accés la Directa– aprofundeixen en aquesta desigualtat. El 16% de les dones enquestades afirmen haver patit situacions de discriminació o assetjament i el 25% haver-ne presenciat. Així mateix, una de cada tres té la percepció que l’assignació de tasques dins els diferents entorns de treball està molt influenciada pel sexe. Entre els Grups de Treball, en relació amb l’assetjament sexual o per raó de sexe, hi ha un corrent majoritari entre les dones que té la percepció que aquest tema no s’està abordant idòniament. Algunes afirmen que “la desconfiança que hi ha en relació amb l’aplicació del protocol (enquistament dels casos, falta de confidencialitat, falta de sancions efectives o idònies), dissuadeix les denúncies”.

El 16% de les dones enquestades afirmen haver patit situacions de discriminació o assetjament i el 25% haver-ne presenciat

Per la seva banda, l’Institut Municipal assegura que “té una determinació absoluta en la lluita contra l’assetjament masclista i la reformulació de l’organització per complir els objectius d’igualtat”, que ha introduït una Tècnica d’igualtat i processos de promoció. Però la realitat, de moment, continua sent molt desigual. Mentre que les dones representen el 34,4% de l’equip tècnic i el 58,7% de la plantilla d’administració, només són el 20% en jardineria. D’un total de 600 persones que treballa al carrer, segons el sindicat, només un 5,7 són dones xòfers i un 7,1% oficials (l’única categoria professional de l’ofici); la immensa majoria són auxiliars de jardineria.

“Quan les dones estan malament a les brigades, el més fàcil o el que els recomanen altres companys, és el trasllat”, lamenta Azucena Sánchez. A més, “intuïm que altres quan han anat a l’empresa, s’ha intentat obrir el protocol de conflictes i no el d’assetjament, sense aplicar cap perspectiva de gènere”.