Els últims anys, la plataforma d’emissió de vídeo en directe Twitch ha esdevingut una de les pàgines web més visitades, i s’ha consagrat com una de les xarxes socials més importants del món. Malgrat que és difícil fer el càlcul exacte, a principis de 2021 va superar el milió de canals en llengua castellana, segons dades recollides per Kilian Arjona, de l’empresa de tecnologia Flexxible IT. Entre aquests canals en destaquen una gran majoria dedicada als videojocs, propòsit principal de la plataforma: les streamers –així s’anomenen les creadores de vídeos– més exitoses de Twitch són gamers, en essència, que veuen la possibilitat de guanyar-se la vida tot emetent com juguen a videojocs. La fórmula és fàcil: enregistrar les partides i anar-les comentant. Malauradament, la majoria dels streamers són homes. La pregunta és la de sempre: on són les dones?
Res va sorprendre quan es va publicar la llista de canals més vistos el mes d’agost de 2021 en llengua castellana –el català encara és força residual a la plataforma. Entre els primers deu, deu homes; una dada que evidencia la falta de paper de dones en aquesta “revolució comunicativa” que augura ser Twitch. Les dades només esdevenen una mica més esperançadores si, en comptes de les visites, es miren les subscripcions: treu el cap en desena posició Cristina López –coneguda en xarxes com Cristinini– amb més de 2,5 milions de seguidores. No és cap casualitat l’absència de dones al cim: López admetia l’abril passat a la revista Forbes que la dificultat afegida per a les dones no és a l’hora d’arribar al capdamunt, sinó en poder aguantar ximpleries i comentaris masclistes, i saber mantenir-se.
La creadora Susanna Pérez, de 31 anys, coneguda com a Simmer Valenciana, també se sentia insegura quan va entrar a Twitch: “Tenia por perquè soc dona i no volia que ningú opinés sobre com jugava ni m’ataquessin per ser-ho”. La streamer va començar a jugar a World of Warcraft quan tenia 18 anys i explica que, quan s’hi connectava i deia que era dona, passaven dues coses: “O t’aclaparaven, et regalaven or i et demanaven parlar, o bé t’apartaven i et tractaven com si no sabessis jugar”. Sexualització o paternalisme, en dues paraules.
El 41 % de les jugadores de videojocs a l’Estat espanyol són dones, però no obstant això, només representen un 5 % del sector de la programació
Aquesta realitat sembla, però, que no té fronteres. Katie Robinson, nom real de la videojugadora americana PikaChulita, és una de les màximes exponents de l’emissió de partides en directe. Però de la mateixa manera que Cristinini, també s’ha trobat freqüentment amb el menyspreu de la comunitat cap a les dones i manifesta sovint en els seus vídeos la necessitat de canviar el paradigma. Robinson ho porta més enllà de les qüestions de gènere: les afectades sovint ho són també per motius racials o de sexualitat. “Existim en aquestes plataformes i n’estem felices i orgulloses, i no pensem marxar. Això és només el començament”, sentenciava Robinson per al mitjà Lifewire.
Sexualització i paternalisme
Les dones que emeten continguts en directe a Twitch coincideixen en el fet que un dels principals problemes que pateixen és la constant sexualització de qualsevol cosa que fan; el públic –majoritàriament masculí– ho veu tot en clau sexual, i els comentaris en aquesta línia són habituals. La constant sexualització de la dona és un dels majors inconvenients per garantir la seguretat i les possibilitats de progrés de les creadores de contingut a internet, sigui quina sigui la xarxa social.
El cas que ha aixecat més debat fins al moment és el de Mary-Belle Kirschner, més coneguda al món virtual com a Belle Delphine, una jove youtuber que va començar publicant vídeos sobre maquillatge i cosplay –una subcultura japonesa que consisteix a disfressar-se de personatges de sèries i còmics. A mesura que anava rebent més suport de la comunitat per la seva aparença física, també va començar a rebre cada cop més insinuacions sexuals. Altres referents en la creació de continguts van donar-li repercussió i Belle Delphine es va convertir en un personatge públic internacionalment. Les seves seguidores van començar a sexualitzar totes les seves accions i la youtuber va arribar a vendre pots de l’aigua amb què es banyava. Al final, va acabar comercialitzant contingut pornogràfic a través de plataformes com OnlyFans i avui dia és actriu de cinema per a adults.
Aquest cas és només un exemple límit de les situacions de sexualització a les quals estan sotmeses les dones que decideixen publicar vídeos a internet, i Twitch no n’és cap excepció. Elena Loredo és una streamer asturiana coneguda com a Elesky que dedica la major part dels seus directes a fer música a petició de la comunitat que la segueix, i ho alterna amb altres directes jugant a videojocs. Loredo explica que cada vegada que rep algun comentari abusiu expulsa a l’usuari de la seva retransmissió, però malauradament no cessen: “El darrer va ser ahir mateix”. Simmer Valenciana també opta per bloquejar a aquells que la insulten pel xat, però sempre que pot intenta rebatre’ls: “He rebut comentaris per no ser el prototip de dona streamer, m’han dit lletja, grassa, de tot… Sempre intento tallar-los i contestar, no tolero aquests comportaments”, sentencia.
El paternalisme també és un dels grans maldecaps amb què es topen les usuàries de la plataforma de moda, sobretot aquelles que es dediquen a jugar a videojocs. Sovint aquest paternalisme es veu més en el tracte entre qui juga que amb l’audiència. “Els primers dies sempre tens el típic home que t’explica com has de fer els directes, sense que tu li ho hagis preguntat. Ho fan d’una manera molt pedagògica, molt paternalista. Quan t’atreveixes a contestar-los, et pots imaginar les conseqüències.”, confirma Pérez.
Ella mateixa considera que la clau per sentir-se còmoda i segura com a dona dins el portal és crear o formar part d’una comunitat tolerant. D’aquesta manera, ha creat la “Tertúlia de PlumBob”, un espai dins la plataforma on es reuneixen diverses usuàries per jugar, sobretot, al videojoc The Sims. “S’ha convertit en una tertúlia de dones, i això demostra que sabem de què parlem, que sabem jugar i fer streamings i que no depenem de cap figura masculina que tingui actituds paternalistes cap a nosaltres”, explica.
Un cas semblant al de Simmer Valenciana és el d’Elesky, que confirma la importància de tenir un ambient sa: “El fet de tenir una comunitat basada en el respecte i la tolerància em fa sentir molt còmoda a l’hora de retransmetre en directe. Em sento segura i sé que ningú m’insultarà pel xat”.
Masclisme en joc
El masclisme present a Twitch és el clar reflex de la realitat del món del gaming, que tot i la seva evolució els darrers anys, ha estat sempre un àmbit d’oci dominat pels homes. Bona part dels videojocs més famosos internacionalment han estat creats per i per al sector gamer masculí. Segons dades de l’Associació Espanyola del Videojoc (AEVI), el 41 % de les jugadores a l’Estat espanyol són dones, però no obstant això, només representen un 5 % del sector de la programació. Els estereotips que envolten el món del videojoc fan que el 80 % de les persones matriculades a estudis superiors de tecnologia siguin homes. D’aquesta manera, la falta de paritat en la creació de videojocs fa que es dissenyin sense perspectiva de gènere i, per conseqüència, s’exclogui la dona d’aquest paradigma. Per trencar aquest sostre de vidre, el Regne Unit i països nòrdics han establert la programació com a matèria obligatòria pels infants en edat escolar.
Segons l’empresa Game Analytics, les dones juguen més a jocs d’enginy i creativitat com ara The Sims, mentre que en jocs de violència i lluita la seva presència és més escassa. Segons els estudis de l’AEVI, aquest fet s’ocasiona perquè en aquests darrers jocs no hi ha gairebé personatges protagonistes femenins amb què les gamers puguin sentir-se identificades, i en cas que n’hi hagi són altament sexualitzades. Un clar exemple d’això és el personatge mític de Lara Croft del joc Tomb Raider, tot i que el seu protagonisme és un pas cap a la paritat de gènere, és coneguda per la seva aparença sexualitzada ideada pels seus creadors, homes.
Simmer Valenciana ha creat la “Tertúlia de PlumBob”, un espai dins la plataforma on es reuneixen diverses usuàries per jugar, sobretot, a The Sims. “S’ha convertit en una tertúlia de dones, i això demostra que sabem jugar i fer streamings i que no depenem de cap figura masculina
Simmer Valenciana considera que “catalogar els videojocs per raó de gènere és un problema encara molt present a Twitch”. Afirma que dins de la seva comunitat hi ha hagut homes que han intentat ocultar que jugaven a certs títols catalogats com a “videojocs per dones”, com ara The Sims. De la mateixa manera, aquests estereotips posen pressió sobre les streamers que freqüenten jocs considerats “d’homes”, com Call of Duty o Valorant, ja que sovint se les infravalora o insulta pels xats de la plataforma. La pianista i jugadora Elesky confessa que, malgrat no haver-ho patit en primera persona, coneix “moltes noies que quan juguen al Valorant es posen un nickname [àlies] masculí per passar desapercebudes”.
De fet, la comunitat de jugadors del videojoc ha estat notícia per sexisme diverses vegades, sobretot perquè es diferenciava entre homes i dones a l’hora de jugar. Gràcies a queixes d’algunes jugadores, al final es van crear equips competitius mixtos per jugar a Valorant, però el masclisme del món dels videojocs no ha cessat amb la professionalització de la disciplina. Els darrers anys han aparegut diverses competicions dels anomenats e-sports (és a dir, esports electrònics), i amb ells també s’han creat equips, com per exemple els Movistar Riders o també els Vodafone Giants, que patrocinen Elena Loredo. Elesky assegura que mai s’ha trobat amb cap discriminació dins de l’equip, però la seva sort no ha estat la d’altres gamers. Aidy García, una jugadora competitiva de videojocs “de disparar”, va explicar a El País que havia rebut menyspreu paternalista d’un company d’equip que li deia que sempre preferiria jugar amb homes que amb dones.
El truc de la piscina inflable
La polèmica de la sexualització a Twitch no és novetat i transcendeix del món dels videojocs. Amb l’auge de la plataforma els darrers anys, algunes streamers van començar a sexualitzar la seva imatge, forçades per una societat cosificadora. Aquestes pràctiques exercien pressió sobre la resta d’usuàries, com en el cas de Belle Delphine. L’empresa gestora de Twitch, absorbida per Amazon –de qui és propietat ara– va establir unes normes de la comunitat que inclouen restriccions per al contingut sexualment suggerent. Aquest reglament impedia emetre, per exemple plans de detall dels pits, genitals o natges, i regulava alhora la vestimenta acceptada per a cada situació –prohibia, per exemple, el banyador fora d’ambient de piscina o platja. No obstant això, la normativa només va resultar un embolcall darrere el qual s’amagava l’empresa: en el fons, tot va continuar de la mateixa manera.
De fet, mesos més tard, el maig passat, l’empresa d’Amazon va publicitar un nou comunicat que facilitava l’emissió de continguts sexualitzats –anomenats hot tubs o “cintes calentes”. Twitch creava així la categoria “Pools, hot tubs, and beaches”, dedicada a l’emissió de vídeos de persones en banyador, a la pràctica, sempre dones. La justificació era que “ser considerat atractiu per als altres no està en contra de les nostres normes, i Twitch no emprendrà accions repressives contra dones, o qualsevol altre usuari del nostre servei per l’atractiu que se’ls hi percebi”.
Twitch ha creat la categoria “Pools, hot tubs, and beaches”, dedicada a l’emissió de vídeos de persones en banyador, a la pràctica, sempre dones. La justificació era que “ser considerat atractiu per als altres no està en contra de les nostres normes”
La creació d’aquesta categoria flirteja amb els límits de les normes de la comunitat, ja que aquestes no prohibeixen els banyadors en ambients de piscina. En la majoria dels casos, això ha desembocat en emissions de dones en piscines inflables minúscules que actuen d’attrezzo, el cavall de Troia que oculta un contingut polèmic. Algunes d’aquestes usuàries ofereixen serveis a canvi de donacions dels seus subscriptors, tals com ballar davant de la càmera, mullar-se completament el cos a la piscina o fins i tot, de vegades, mostrar els peus de forma clarament sexualitzada. Tot plegat és un frec a frec amb unes normes que, malgrat que aconsegueixen allunyar la pornografia de Twitch, no obstaculitzen la sexualització del cos femení.
Tot i que Twitch ha suposat una revolució entre les plataformes d’streaming, l’espai no deixa de reflectir els estereotips i la bretxa de gènere que marquen l’univers del gaming i la nostra societat. A banda de l’èxit i el boom que han tingut moltes creadores de contingut gràcies a la plataforma, el paternalisme, la sexualització i el menyspreu també formen part de la realitat de la dona a Twitch, i sovint això suposa un obstacle a l’hora de passar de pantalla.
