“Quina diferència hi ha entre un centre públic i un de concertat? Cap, és una qüestió d’estructura dels serveis, res més”, defensava Cinta Pascual, presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i vicepresidenta de l’associació empresarial Foment del Treball Nacional, en una compareixença al Parlament de Catalunya, l’any 2022, davant del Grup de Treball d’Anàlisi de l’Impacte de la Covid-19 a les Residències de Gent Gran. Amb aquest mateix plantejament a la base, fa poc més de mig any que la conselleria catalana de Drets Socials va signar amb els sindicats majoritaris i patronals del sector un acord de base per construir un sistema de Serveis Socials “propi de Catalunya”. Aquest sistema “propi”, que no públic, és considerat “estratègic” per ACRA, representant del 70 % de les empreses privades dedicades a prestar recursos assistencials per a la gent gran.
Actualment, el sistema d’atenció a la dependència no troba fissures de fons entre el que persegueixen les patronals del sector i el que projecten els serveis socials i de salut de les administracions públiques. La “col·laboració” publicoprivada és la base damunt la qual s’apuntala la resposta pública a la creixent necessitat de proveir cures professionals a cada cop més persones grans.
Entre altres demandes, les patronals reclamen més finançament públic per atendre els centres i fer que el sistema sigui “viable”. En el cas català, ja està en marxa un grup de treball que ha d’actualitzar els preus dels serveis gestionats. ACRA en forma part.
La patronal majoritària també participa en altres espais de treball amb les conselleries de Drets Socials i de Salut catalanes, a més de mantenir reunions habituals amb alts càrrecs dels departaments. Entre 2020 i 2023, més d’un centenar. Amb qui més trobades ha mantingut ACRA –divuit en entre 2021 i 2022– és amb Montserrat Vilella, quan era directora general d’Autonomia Personal i Discapacitat, tal com queda reflectit en el portal de transparència de la Generalitat catalana. Anteriorment, aquesta especialista en psicologia clínica havia dirigit una residència per a persones amb discapacitat gestionada pel Grup Pere Mata, que té un seient a la junta directiva d’ACRA.
Sanitas, Grup Atlàntida, MútuaTerrassa o FIATC són altres grups empresarials representats a l’òrgan de direcció de la patronal. També el Grup Mutuam, dirigit per Francesc Brosa, qui va ser sotsdirector del Servei Català de la Salut entre 2011 i 2016, amb Boi Ruiz a la conselleria. El conseller del govern d’Artur Mas també provenia del sector sanitari privat: l’organització empresarial d’entitats sanitàries i socials Unió Catalana d’Hospitals (UCH) –més coneguda com La Unió– de la qual Brosa és vocal de la junta directiva.
Guanyar “eficiència”
Les administracions han tendit a atorgar a les agrupacions d’empreses gestores de centres residencials la representativitat de “les residències”, com si la seva agenda respongués també a les prioritats globals d’usuàries, familiars i treballadores. Alhora, s’han habituat a reconèixer en els actors empresarials la font principal d’expertesa per diagnosticar necessitats i plantejar solucions. A més de la interlocució directa amb les administracions, hi ha contribuït l’estratègia corporativa d’elaborar informes per mitjà de projectes com l’Observatori de la Dependència de l’ACRA, o els estudis de la Fundació Edad&Vida, que es presenta com una plataforma “apolítica” orientada a liderar la transformació de l’atenció sociosanitària a la vellesa. Entre les impulsores d’aquesta entitat hi ha CaixaBank, el grup prestador de serveis Eulen, el gestor de residències de gent gran privades DomusVi o el grup mèdic Quironsalud. Eulen controla actualment també la presidència de la patronal estatal de referència del sector, l’Associació d’Empreses de Serveis per la Dependència (AESTE).
Organitzar congressos amb certa pàtina científica sobre dependència –on moltes de les ponents són veus vinculades a empreses lucratives– s’ha convertit en una eina per consolidar la capa d’expertesa amb què les representants empresarials del sector sociosanitari se solen presentar de cara a la societat. L’objectiu, en darrer terme, és vetllar perquè la seva agenda delimiti el marc des del qual es pensen i prenen les decisions públiques. N’és exemple el Congrés Internacional de Dependència i Qualitat de Vida impulsat per Edad&Vida. Des del celebrat a Barcelona el 2023, i durant com a mínim quatre anys, els departaments de Salut i Drets Socials de la Generalitat catalana en són coorganitzadors. Segons la Generalitat, la seva missió és “aportar coneixement” per construir un model d’atenció integrada social i sanitària.
Entre les ponències de la darrera edició, hi ha hagut mitja dotzena de càrrecs del conglomerat de CaixaBank i les seves filials. També, una de l’expresidenta del Congrés espanyol Ana Pastor, ministra de Sanitat en el govern de José María Aznar (2002-04) i actual responsable de Sanitat a l’executiva del Partit Popular. Entre les col·laboradores de la fundació Edad&Vida, hi figuren diverses empreses de serveis sociosanitaris, però també universitats i agrupacions professionals i, al consell assessor hi consta l’actual síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez Salinas. Al capdavant del programa del congrés, hi ha hagut Josep Maria Via, exdirectiu de l’Institut Català de la Salut i del Servei Català de la Salut, actualment consultor privat en matèria sanitària i assistencial. Entre molts altres càrrecs, també és vocal de la UCH i, durant el govern d’Artur Mas, va formar part del que es va anomenar Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, que es considera una peça fonamental en la construcció del relat de les polítiques de retallades de pressupost d’aquells anys.
Actualment, el sistema d’atenció a la dependència no troba fissures de fons entre el que persegueixen les patronals del sector i el que projecten els serveis socials i de salut de les administracions públiques.
María José Abraham, directora general d’Edad&Vida, en una compareixença al Parlament de Catalunya, va definir la fundació com un “institut d’investigació des de l’empresa en col·laboració amb el món acadèmic”. Una de les propostes que hi va dur, en la línia de la integració social i sanitària –nucli dur de l’agenda d’aquesta organització–, fou la de transferir a l’atenció de les persones amb dependència una part del pressupost que actualment es dedica a la sanitat pública: “No es tracta de posar més diners al sistema, sinó que moltes coses que avui es fan als hospitals es puguin fer a les residències de forma efectiva”, plantejava en la seva intervenció al Grup de Treball d’Anàlisi de l’Impacte de la Covid-19 a les Residències de Gent Gran, el 2022. Edad&Vida forma també part del patronat de l’Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (Fundació IDIS) que aglutina asseguradores i altres empreses vinculades a la sanitat privada.
En la seva compareixença parlamentària, Abraham va oferir els estudis de la fundació com a base a tenir en compte en la presa de les decisions de l’administració, i va proposar que la seva fundació s’encarregués d’impulsar una investigació que mostri “l’estalvi de costos al sistema de salut que suposaria l’atenció dels usuaris als centres”. L’actual directora general d’Edad&Vida ha treballat dues dècades a ISS Facility Services, una de les grans empreses d’externalització de serveis, on ha ocupat càrrecs directius, entre d’altres, al sector de sanitat.
Un missatge similar va traslladar Jesús Cubero, qui fins a inicis de 2023 va ser secretari general d’AESTE quan va comparèixer davant del Grup de Treball de Sanitat i Salut Pública al Congrés de Diputats, el 2020. Aleshores va assegurar que “potenciar el model d’atenció sociosanitària amb la col·laboració publicoprivada és apostar per un menor cost per les arques públiques” i comptar amb una “capacitat d’inversió i finançament fonamentals” per respondre a l’augment de l’envelliment i la cronicitat de les malalties en la població. Actualment, Cubero és responsable de la Fundació Hospitales Sanitas.
Per Victor Echaniz, portaveu de la plataforma Els Estels Silenciats, amb el sistema fonamentalment externalitzat d’atenció a la dependència, el que s’ha fet és “alimentar un monstre capaç d’imposar regles de joc a l’administració pública”.
Benefici versus benestar
Cinta Pascual, directora de la gestora de clíniques privades L’Onada Serveis, presideix, a més d’ACRA, el Cercle Empresarial d’Atenció a les Persones (CEAPs), integrat per les patronals majoritàries del sector de la dependència d’una dotzena de territoris, entre els quals, el País Valencià, on el referent patronal és l’Associació de Residències i Serveis a Persones Dependents de la Comunitat Valenciana (AERTE) actua com a referent patronal.
Durant el govern del Botànic, l’organització va oposar-se al decret de tipologies de serveis socials impulsat per la conselleria d’Igualtat, que dirigia Mònica Oltra. AERTE va interposar un recurs al Tribunal Superior de Justícia per suspendre la norma.
Entre altres canvis, la mesura ampliava la ràtio de professionals a les residències i plantejava modificacions a les infraestructures, que podien reduir la capacitat dels centres. Amb l’entrada del PP al govern, ha quedat aturada.
En una entrevista al digital econòmic Valencia Plaza, José María Toro, president d’AERTE, criticava les modificacions perquè feien “poc interessant” el negoci. Toro –que va encapçalar la patronal com a substitut de María José Mira, fitxada pel socialista Ximo Puig i que el PP ha mantingut com a alt càrrec d’Hisenda al Consell valencià– argumentava que, en un model basat en la concertació, mesures com aquestes juguen en contra de garantir les places que calen a la població.
