“Arreglar una bici no és quelcom que facis en dues hores, has de tenir paciència –recorda–, però aprenent a reparar-la guanyaràs en mobilitat, temps, salut, diners i contribuiràs a la millora del planeta”. Qui comenta això és Pablo Arrabal, mecànic que participa en el projecte Biciosxs. Es tracta, segurament, del taller autogestionat de bicicletes (bike kitchen) més conegut i amb més trajectòria a la ciutat de Barcelona. Va néixer l’any 2005, quan tres amants de la bicicleta vinculades als moviments socials van organitzar un taller d’autoreparació al carrer, adreçat a joves dels barris de Roquetes i Verdum que volguessin aprendre mecànica. Van tenir èxit i, amb l’arribada de l’hivern, van okupar un solar en desús al costat del casal de joves del barri, on ara hi ha la Biblioteca de Roquetes. Una de les característiques de Biciosxs és que sempre ha estat emplaçat en espais okupats. L’any 2015, amb el desallotjament del Centre Social Alliberat La Rampa, a l’antic Edifici 15-O, el taller es va traslladar primer temporalment i després definitivament a Vallcarca, al solar okupat propietat de Núñez i Navarro que utilitzava el col·lectiu Baikarka (fundat l’any 2016 i alhora inspirat en Biciosxs), i amb qui finalment es van fusionar. Avui és al número 24 del carrer de la Farigola, obre els divendres a la tarda, és gratuït i qualsevol persona pot fer servir les eines i els recanvis sense cost. No s’accepten diners i funciona mitjançant l’intercanvi i les donacions.
Arrabal va arribar al taller amb la idea de fer-se una bicicleta amb peces sobrants i s’hi va acabar quedant. “Fomentem l’aprenentatge col·lectiu. Com més he après ha estat observant i compartint coneixements amb altres voluntaris del projecte, amb molt d’assaig i error”, explica. “La idea és que siguis sempre tu mateix o mateixa qui arreglis la teva bici, amb l’ajuda dels voluntaris o d’altres usuaris”.
Una característica de Biciosxs, que comparteix amb altres ‘bike kitchens’, és que sempre ha estat emplaçat en espais alliberats
Altres tallers amb una filosofia semblant operatius al voltant de la capital catalana són Freno-pático, a l’ateneu Rosa de Foc (Gràcia); Bicinètika, al CSO La Cinètika (Sant Andreu Palomar); El Pedal, al CSO La Kasa Estudi 9 (Santa Coloma de Gramenet) i Sense Frens, al CSO L’Astilla (l’Hospitalet de Llobregat). Aquest darrer ha donat a altres tallers la majoria de peces de recanvi de què disposava pel perill de desallotjament que enfronta, una amenaça constant per molts d’aquests projectes.
Recuperar bicicletes en desús
Alguns bike kitchen tanquen, però també se n’obren de nous. Fa quatre mesos, el col·lectiu Veïnat En Perill d’Extinció va okupar un bloc al número 2 del carrer dels Caixers, al centre de València. Als seus baixos es va formar el BSO Ca la Caixeta i la Cicloficina Engranuja, un taller d’autoreparació de bicicletes que, tot i ser novell, ha tingut un gran èxit i afluència. “És un taller amb finalitat social, per ajudar la gent a tenir un mitjà de transport. Regalem moltes bicicletes”, assenyala Isa Álvarez, membre del col·lectiu. “Recuperem un munt de bicicletes que estaven sense utilitzar, donacions de veïnes o sobres de les botigues que no vendran, fins i tot de desguassos, que reciclem i restaurem”. Altres tallers ciclistes valencians són el del Kolectivo Jóvenes Parke (Alfafar), el del CSOA La Gamberra (Campanar) i el del CSOA l’Horta (Benimaclet), que actualment es troba a baix rendiment.
A Sant Celoni (el Baix Montseny), als baixos del bloc La Moreneta, okupat per la PAHC Baix Montseny i propietat de la Sareb, el mes de febrer es va inaugurar el taller Can Videplat. “Ha estat molt bonic i molt estressant a la vegada, perquè el dia de la inauguració vam estar donant veus entre els joves i infants del barri i al final van venir tots a fer-se una bicicleta nova”, comenta animat Bru Trabal, un dels impulsors de la iniciativa i que també havia estat voluntari a Biciosxs. “Volem difondre la idea que la gent faci servir la bicicleta des d’una mirada anticapitalista –remarca– i donem un valor especial a l’autosostenibilitat i al reciclatge, aprofitar tot el que es pugui i a no generar nou residu”. En aquest sentit, Trabal explica que “hi ha molta gent que, si els cables estan malament, en compren de nous, mentre que nosaltres els llimem amb paper de vidre, hi posem oli, els desdoblem si estan doblegats… i continuen funcionant”.
Un projecte que recull algunes idees de la filosofia dels bike kitchen, però amb una fesomia pròpia és Biciclot, una cooperativa de treball amb més de trenta anys d’experiència del barri del Clot de Barcelona. És coneguda pels cursos de mecànica que ofereixen i les activitats educatives i de conscienciació viària. Per trenta euros l’any, les sòcies poden utilitzar el taller d’autoreparació. Els hi arriben moltes bicicletes de dipòsits públics gràcies a acords amb diversos ajuntaments. Álex Benito, de l’equip mecànic de Biciclot, apunta que “a Barcelona s’abandonen moltes bicis, ja sigui perquè hi ha molta gent de pas, estudiants d’Erasmus que les deixen, bicis robades i després abandonades, i moltes que acaben confiscades per la Guàrdia Urbana perquè estan mal aparcades”.
Mecànica no mixta
Clara Primante és voluntària del taller Freno-pático, ubicat a l’ateneu Rosa de Foc, al barri barceloní de Gràcia, en funcionament des de l’any 2015. L’any 2019, Primante es trobava de viatge i va participar en un taller no-mixt a la cooperativa Bristol Bikeproject d’aquesta ciutat anglesa. “Hi havia un clima molt més cooperatiu, de menys competència”, assegura. “En un principi, no hi creia especialment, però vaig descobrir que, efectivament, venien dones que normalment no vindrien als tallers mixtos, per exemple dones musulmanes”. Primante es va inspirar en aquell model i va crear Les Palometes, un taller per a dones i identitats trans que ha operat també a l’ateneu Rosa de Foc fins al seu tancament –“temporal, per manca de forces”, diu–, el 21 d’abril.
“Un espai sense homes cis dona seguretat a l’hora de mostrar les vulnerabilitats que tenim davant d’aspectes tècnics”
“Estic molt contenta, ha passat molta gent per aquest taller i moltes dones m’han dit que els ha canviat la vida”, recorda emocionada. “Si ho penses, surts d’aquí amb una bicicleta que t’has arreglat tu o que t’has fet tu mateixa i això té molt valor”. Segons que assenyala, “el taller no és només la mecànica, sinó l’ambient, els riures, la companyia i l’estona boja que passem. No fa falta saber gaire de mecànica per venir,” afirma.
Les Palometes s’ha aturat, però ha obert Fora d’Eix, un nou taller lliure d’homes cis situat al CSO La Taràntula (antic CSOA La Llamborda, al barri barceloní del Guinardó, desallotjat el 2020 i alliberat de nou el mes de novembre). “Un espai lliure d’homes cis dona seguretat a l’hora de mostrar vulnerabilitats que tenim totes amb relació a aspectes tècnics de la vida, com pot ser la mecànica”, explica Aina Burgos, membre del col·lectiu. “És l’autoorganització dins dels espais ja autoorganitzats”, reivindica. “És molt encoratjador i responsabilitzant aprendre a reparar fent-ho tu mateixa i, sense tenir una gran experiència, muntar el taller col·lectivament i familiaritzar-te amb les eines, i sense tenir un home cis darrere cada vegada ensenyant-te, alliçonant-te i posant-se per sobre teu”.
Miniguia del ciclisme autoorganitzat
Al voltant de la bicicleta com a eina per fer activisme ecosocial ha sorgit una extensa i dinàmica xarxa arreu del món. Aquest són alguns dels seus conceptes i esdeveniments clau:
Bici-monstres: Bicicletes amb formes estranyes, normalment construïdes soldant dos o més quadres de bicicleta. La més coneguda és la bicicleta alta.
Bikewars: Trobada de caràcter festiu pròpia de l’escena punk on s’organitzen diversos jocs al voltant de la bicicleta i l’exhibició de bici-monstres i altres bèsties.
Ciemmona (o massa crítica interplanetària): És una protesta/concentració de bicicletes/festival que té lloc a Itàlia des de fa onze anys. Enguany serà del 27 al 29 de maig a Torí.
Cyclocamp: Trobada internacional de bike kitchens i ciclo-viatgeres. S’organitza cada estiu de forma autònoma per algun col·lectiu d’amants de la bicicleta i inclou concerts, tallers mecànics, jocs i col·lectivitat. Enguany tindrà lloc del 27 al 31 de juliol, a prop de Budapest, a Hongria.
Ecotopia Biketour: Tour ciclista antijeràrquic, anticapitalista, ecofeminista i vegà, i projecte de comunitat itinerant que planteja viatjar de forma sostenible i col·lectiva amb bicicleta. S’organitza cada estiu des de 1990 de forma autònoma en algun lloc d’Europa. Enguany recorrerà el trajecte entre Amsterdam i Marsella i disposarà d’un bloc lliure d’homes cis.
Freilauf DIY Bike-Camp: Trobada de tallers de reparació de bicicletes a la ciutat alemanya de Berlín. Enguany serà del 18 al 21 d’agost.
Massa Crítica: Celebració ciclista i moviment d’acció directa que es fa cada mes a més de 500 ciutats arreu del món per reivindicar una major presència i protecció per a les bicicletes als carrers
i la reducció de l’ús dels vehicles motoritzats, omplint els carrers amb una massa de bicicletes.
Piratislava: Cada any, durant el primer cap de setmana de gener, s’organitza aquesta cursa entre Viena i Bratislava on cal anar vestit de pirata i no tenir por al sabotatge per part d’altres participants.
Vélorution: Xarxa coordinada de bike kitchens amb presència a quaranta ciutats de l’Estat francès. S’autodefineixen com a moviment social que promou la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport urbà per sobre del cotxe.
Warm Showers: Servei web d’intercanvi d’hospitalitat (basat en l’economia del regal, sense transacció monetària) exclusiu per a amants del ciclisme i del cicloturisme.
