El dissabte 15 de novembre, al voltant de 500 neonazis provinents de tot el món es van citar en una vesprada grisa i plujosa a la localitat de Lonate Pozzolo, situada al nord de la ciutat de Milà, a la regió de Varese. En una sala prefabricada, compartiren un cap de setmana per celebrar el 30è aniversari dels hammerskins d’Itàlia, sota el paraigua del festival anual Hammerfest. Aquest esdeveniment, organitzat amb l’impuls de la xarxa supremacista Hammerskin Nation (HSN), està assenyalat en el calendari de l’escena internacional skinhead neonazi com una data clau.
Els orígens de l’organització HSN es remunten al 1988. Es tracta d’una agrupació fundada als Estats Units i amb més d’una desena de sucursals repartides per diferents països. Alhora és una xarxa de producció musical d’ideologia supremacista blanca i de l’anomenat Rock Againts Comunism (RAC, Rock contra el Comunisme), i conforma una de les organitzacions neonazis més perilloses del món.
Una investigació de la web alemanya antifeixista Exif ha pogut documentar, amb vídeos gravats d’incògnit, detalls d’aquesta trobada en què es van sentir crits de “Sieg Heil”, i es van veure adhesius amb el logo Hammerskin (dos martells creuats amb un engranatge darrere), o la salutació hitleriana.
Crits de “Sieg Heil”, adhesius amb el logo Hammerskin, o la salutació hitleriana van ambientar els concerts celebrats a la localitat italiana
La investigació també revela que la jornada va ser un punt d’encontre pels representants de les estructures internacionals de la xarxa Hammerskin. En la publicació del web alemany, els investigadors detallen que en la vigília del concert va celebrar-se una reunió clandestina, a la qual va assistir el líder de l’associació, Malte Redeker. Al seu torn –apunten des d’Exif– hi van participar diferents delegacions internacionals procedents de països com Itàlia, Alemanya, Estat espanyol, Estat francès, Països Baixos, Estats Units, Suècia, Finlàndia o Suïssa.
Organitzats en la clandestinitat
Segons les investigacions periodístiques, a la trobada secreta va destacar la delegació alemanya pel que fa al nombre de representats, amb una trentena de membres de diverses branques de l’organització. Van suposar quasi la meitat dels assistents a la reunió. La informació és rellevant perquè, en 2023, el Ministeri Federal d’Interior alemany va prohibir els hammerskins i va ordenar l’escorcoll dels domicilis de nombrosos militants de l’organització. Fonts del ministeri asseguraven que Hammerskin-Alemanya feia gala d’una ideologia d’extrema dreta “centrada en la protecció de la raça blanca i ària, i la lluita contra un suposat reemplaçament de la població”.
Tanmateix, aquesta és una decisió que el tribunal de Leipzig va revocar el 19 de desembre per qüestions de forma. A jutjar pel material disponible i les declaracions de la ministra de l’Interior, Nancy Feaser, la prohibició no va servir per aturar l’activitat dels hammerskins.
En 2012, el Tribunal Suprem espanyol va ratificar la il·legalització de la secció espanyola dels hammerskins, condemnada per associació il·lícita i per promoure l’odi i la violència
Malgrat això, aquestes prohibicions no han sigut un cas aïllat en el context europeu. A l’Estat espanyol, en 2012, el Tribunal Suprem va ratificar la il·legalització del grup neonazi i va desarticular la secció espanyola Hammerskin-Espanya, condemnada per associació il·lícita i per promoure l’odi i la violència. Va ser en 2004, quan la Guàrdia Civil va llançar la batejada com Operació Punyal a les ciutats de Madrid, Barcelona, València i Guadalajara. Es van detenir setze persones acusades d’integrar els hammerskins. Fins aquella data, ja s’havien efectuat 48 detencions per delictes perpetrats per membres de l’organització, s’havien decomissat huit armes de foc, diverses armes blanques, punys americans i abundant material d’apologia del nazisme.
Els hammerskins espanyols al festival
Les investigacions de la web antifeixista també assenyalen que membres destacats de la facció espanyola de Hammerskin foren presents en el festival neonazi, malgrat la il·legalització del grup. Els investigadors van poder identificar i documentar la presència de l’històric líder de la sucursal espanyola, José Eduardo Chapela, amb imatges captades a l’entorn del festival. Chapela, àlies “Chappé”, va liderar la secció dels Hammerskins-Espanya i va ser condemnat a dos anys i sis mesos de presó per associació il·lícita, en ser considerat el cap de l’organització criminal neonazi. Recentment, Chappé ha exercit com a àrbitre d’esports de combat de l’escena neonazi europea.
En el festival de música nazi, entre altres reconeguts hammerskins, es va identificar un altre membre destacat de la secció espanyola condemnat per associació il·lícita, Francisco Javier Antuñano del Toro. Conegut en l’entorn neonazi com “El Fichaje”, va servir a l’exèrcit espanyol com a paracaigudista a Bòsnia i compta amb un llarg historial d’antecedents policials vinculats al crim organitzat i al narcotràfic. Així mateix, també és conegut per la seua influència a la graderia dels Ultra Sur, a la secció dels Outlaw Madrid.
Condemnat per apallissar a un professor de la Universitat de València
Un dels grups convidats al festival va ser la banda espanyola de música RAC oi!, Klan. Els periodistes infiltrats en el festival van certificar l’assistència del seu líder, José Ignacio Vega Peinado, qui el passat 2023 va saltar als mitjans per la seua relació amb Vox Toledo i va aparèixer fotografiat amb l’aleshores secretari del partit, Javier Ortega Smith. Després de la publicació de La Marea, el partit d’Abascal va anunciar que obriria una investigació contra aquest neonazi i revisaria els estatuts del partit.
Els periodistes infiltrats en el festival van poder veure-hi José Ignacio Vega Peinado, àlies “El Toro”, que el passat 2023 va saltar als mitjans per la seua relació amb Vox Toledo
Tal com recorda aquest mitjà, José Ignacio Vega també va copar titulars de premsa en la dècada dels anys 90, després de ser condemnat en 1995 a quatre anys de presó per propinar-li una brutal pallissa a un professor de sociologia de la Universitat de València. Aquesta agressió li va provocar al professor una coixera i una discapacitat permanent del 20%.
Vega Peinado és conegut als entorns skinheads neonazis com “El Toro”, i té un llarg historial de causes amb la justícia, segons diferents mitjans. Va ser arrestat cinc dies per participar en una baralla i jutjat per participar en una pallissa a diversos membres d’una família d’ètnia gitana. També va colpejar un jove en la zona de Cànovas (València) amb un gat hidràulic, que va estar ingressat en l’hospital un any i mig. Recentment, en una entrevista en la web de notícies i difusió de musica d’extrema dreta, Bombardeo webzine, el cabdill d’aquest grup va dir les següents paraules: “Personalment, en accedir a l’armada espanyola em vaig fer skinhead, com una cosa combativa i una manera de defensar Espanya i la cultura occidental”.
Arran dels seus problemes amb la justícia, el skinhead neonazi va fugir a Londres, des d’on va ser entregat per la Interpol a les autoritats espanyoles i va ingressar en la presó de Picassent (València) per complir més d’un any de presó.
“Concert per la Raça” a València i la petjada d’Acción Radical
Cal recordar que “El Toro” també va ser jutjat i condemnat per associació il·lícita com a militant d’Acción Radical, un grup neonazi conegut per la seua activitat als anys 90, sobretot en la zona de València. Integrants del grup es van presentar en 1988, en una vaga general, amb una bandera decorada amb una creu cèltica sota el lema: “Contra el capital, lluita radical”.
Aquest grupuscle amb connexions internacionals va organitzar en falles el primer “Concert per la Raça”, on es van reunir a València centenars de neonazis provinents de tota Europa. A més, es dona la circumstància que en una d’aquestes edicions, una de les bandes que actuava dalt de l’escenari en aquells concerts fou el mateix grup d’Ignacio Vega, Klan, tal com recorda l’hemeroteca de El Temps.
“El Toro” va ser jutjat i condemnat per associació il·lícita com a militant d’Acción Radical, un grup neonazi conegut per la seua activitat als anys 90
En la seu d’Acción Radical, quan la Policia Nacional investigava els neonazis rere l’apunyalament d’un home, l’agressió a un testimoni i el segrest a un ciutadà d’origen àrab, van trobar-hi un arsenal compost per bats de beisbol, matxets, llibres sobre Hitler i més material relacionat amb el nazisme.
A més, segons va publicar llavors El Temps, en una de les revistes d’Acción Radical anomenada Zyklon B, en referència al gas que va matar milions de jueus als camps d’extermini, apareixia com adreça de contacte el mateix domicili que la companyia de seguretat i vigilància, Levantina de Seguridad, que dirigia Jose Luis Roberto, és a dir, l’actual líder de la formació ultra, España 2000. Vega Peinado va formar part de les llistes d’aquest partit en 2015.
