Sergi Fabri, un dels quatre regidors de Vox a Salt (el Gironès), penjava l’11 de març un vídeo en els seus perfils de diverses xarxes socials on es veien flames en un contenidor d’escombraries mentre assegurava, mirant a la càmera: “Ara mateix, Salt està fora de control. El bonisme d’ERC i Junts ha portat el poble a estar fora de control i els veïns abandonats. Tenim el poble cremant”. Unes hores més tard, des del compte d’Aliança Catalana, el partit de l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, reblava: “Activem una resposta contundent a l’incivisme organitzat dels fanàtics religiosos. La nostra condemna més ferma a la violència tercermundista”. El dia anterior, els Mossos d’Esquadra havien desnonat la família de l’imam de Salt del pis on vivien des de feia anys, amb un balanç de diverses persones ferides que van ser ateses a l’hospital de Santa Caterina, a Girona. Unes corredisses a les portes de la comissaria i tres contenidors en flames que es van extingir al cap de pocs minuts van ser suficients perquè les imatges arribessin a les pantalles dels mòbils d’arreu del món. A dos carrers dels fets, el veïnat feia vida normal.
Arran de les protestes a Salt, el regidor de Vox, Sergi Fabra, parlava d’“un poble en flames, fora de control” i Sílvia Orriols demanava una “resposta contundent” als “fanàtics religiosos”
Diverses webs i comptes a les xarxes socials de l’escena neofeixista apujaven el llistó amb missatges com el que publicava l’influencer @magnoamable –creador d’El Occidental TV, fundador del sindicat ultra Respuesta Estudiantil i col·laborador de Facta, associació des d’on s’han difós idees negacionistes dels camps d’extermini d’Adolf Hitler– i que després va esborrar: “Això de Salt ho arreglarien 1.000 hooligans ben organitzats. Que els guàrdies mirin a una altra banda durant dos dies. I que la gent de bé no surti de casa. No demanem molt”.
Aquesta apel·lació a les escenes de la sèrie La Purga (2013) –en la qual, un règim totalitari als Estats Units instaura un sistema de terror que permet que durant les nits els assassinats en massa siguin legals– o del pogrom contra la població jueva del 1938 a l’Alemanya nazi conegut com la Nit dels vidres trencats, va ser un dels missatges que va tenir més difusió –promocionat pel nou algorisme de la xarxa X d’Elon Musk. Les crides directes o poc dissimulades a apallissar, expulsar o matar musulmans es van normalitzar, sense cap conseqüència, després que diversos mitjans de comunicació sensacionalistes parlessin de “caos”, “assalt de la comissaria dels Mossos” o de barris convertits en “zones prohibides”. “Vine a Salt, crema tot el que trobis al carrer i et regalarem un pis!”, reblava Sílvia Orriols com a colofó, malgrat que l’Ajuntament de la població gironina va desmentir en reiterades ocasions que la família de l’imam hagués rebut cap habitatge de la mesa d’emergència.
Judit Font, portaveu del Sindicat d’Habitatge de Salt, considera que “les informacions alarmistes del que va passar són fora de la realitat, es fan en el marc de campanyes polítiques i pretenen desviar l’atenció de la problemàtica real”. En relació amb les cròniques difoses a programes de televisió com Horizonte d’Iker Jiménez (Cuatro) o al canal de YouTube del reporter Cake Minuesa –expulsat pels Mossos de l’entorn de manifestacions independentistes, acusat de provocador–, Font desmenteix que a Salt hi hagi cap zona prohibida (o No Go Zone, en llenguatge policial): “És una mentida flagrant. Tot el municipi és transitable, sense cap sensació d’amenaça. Quan parlo amb companys de feina no tenen aquesta visió de perillositat”. La Directa ha fet l’exercici de transitar a peu, en diferents franges horàries, pels carrers del polígon Grup Sant Jaume –on posen el focus les cròniques de Jiménez i Minuesa–, sense trobar cap impediment, i observant un pas regular de vehicles policials, periodistes i famílies amb criatures. Sorprèn, a més, que la referida “zona prohibida” es troba a quaranta metres en línia recta de la façana de l’Ajuntament.
L’activista veïnal, que conviu amb el dia a dia del municipi, vol reivindicar que “a Salt hi ha activisme social, esportiu, cultural, festiu… Un dia importantíssim és Sant Jordi, quan totes les AFA surten al carrer. Hi ha un moviment enorme de gent que lluita per una vida digna i no mira d’on ve cadascú. Fa molts anys que ho construïm i hi treballem, i alguns missatges pretenen dilapidar-ho amb mentides”. A més, assenyala un element que considera determinant: “un terç de la població de Salt no té dret a vot i aquest fet condiciona la política local”. Vox hi va aconseguir quatre regidors a les municipals l’any 2023 amb 1.279 vots, un 8 % escàs de les 16.292 electores censades –a les quals caldria sumar les empadronades que no consten al cens.
“Mohammed not welcome”
Una setmana més tard, tota la maquinària del partit de Santiago Abascal es bolcava en una convocatòria contra la “islamització” a Terrassa (el Vallès Occidental). Alícia Tomás, portaveu del grup municipal de Vox a la cocapital vallesana es feia una foto davant de la seu de la Comunitat Islàmica Al Umma, vestint una samarreta amb el lema “Mohammed not welcome”, per cridar el veïnat a participar-hi. Tot el grup de la formació d’extrema dreta al Parlament de Catalunya es va sumar a la convocatòria, encapçalat pel seu portaveu, Joan Garriga. Jordi de la Fuente, recentment escollit secretari general de Solidaridad –el braç sindical de Vox–, persona de la màxima confiança d’Abascal i antic dirigent del neofeixista i avui ja dissolt Moviment Social Republicà (MSR), s’adheria a la cita amb un cartell on es veia un encaputxat i mobiliari urbà en flames i s’hi llegia el lema “Contra la islamització. Barris obrers dempeus”.
El dia de la concentració, el 22 de març, la realitat va quedar molt lluny dels maximalismes èpics del món virtual. Al barri del Raval de Montserrat, davant de l’Ajuntament, s’hi van aplegar 214 manifestants. La regidora Tomás lluïa una samarreta en català que cridava l’atenció: “Prou islam. Salvem Terrassa”. Una rèplica exacta de l’eslògan més emprat per Aliança Catalana. La gran majoria dels presents eren càrrecs electes: del Parlament, d’altres consistoris o persones alliberades del partit. En una segona fila més discreta, al costat dels joves del grupuscle Reconquista España i rere una pancarta on es llegia el missatge “Remigració”, s’hi va deixar veure Alejandro Fernández, actual regidor de Vox a Barberà del Vallès i conegut per la seva militància neonazi. Encara es pot trobar a les xarxes una fotografia de Fernández desfilant rere una pancarta amb la consigna: “Rudolf Hess. Presoner de la pau” –en referència al lloctinent d’Adolf Hitler–, en un acte organitzat a Alemanya pel grup neonazi Blood & Honour. Quan era militant del MSR, Fernández estava a les ordres de Jordi de la Fuente, amb qui va fer el salt a la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada abans d’acabar a Vox.
En la convocatòria, només s’hi van poder detectar una vintena de persones residents a la població sense afiliació coneguda, atretes pel missatge de la crida. A pocs metres, a la plaça Vella o a la Rambla de Sant Pere, la gent feia vida normal, aliena a la crida antiislàmica. Una manifestació antifeixista perimetrada a distància pels Mossos d’Esquadra i diverses pancartes als balcons van fer de contrapès a la concentració xenòfoba. L’Ajuntament de Terrassa ha confirmat a aquest mitjà que des de l’octubre de 2021 els seus serveis jurídics posen en coneixement de la Fiscalia “totes les manifestacions públiques que porta a terme Alícia Tomás, sobretot per mitjà de les xarxes socials, que tinguin connotacions racistes o xenòfobes”. A més, s’assegura que ja se li hauria obert un “expedient”.
Marc Ferrer, un dels portaveus d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme de Terrassa considera que “tot és mentida i demagògia, per crear por i odi”. Alerta que les convocatòries de Vox als barris populars són “una estratègia per captar vots amb el desconeixement”. Al seu torn, Domènech Merino, membre de la junta de l’associació de veïnes del barri de Ca N’Anglada, afegeix que la recent convocatòria de l’extrema dreta “és un intent de dividir els veïns i veïnes treballadores, amb falsos pretextos com els costums o la llengua. No dubten a fer servir qualsevol eina al seu abast per créixer, també la provocació”. Merino conclou que “el pitjor parany en el qual podem caure és seguir-los allà on vagin”. Tanmateix, tot seguit, afegeix que “tampoc podem estar sense fer res”. A parer seu, Vox pretén “separar els veïns a partir del color de pell i nosaltres hem d’unir-los sobre la base de reivindicacions comunes, de persones que patim els mateixos problemes”.
En l’acte convocat per Vox el 22 de març contra la “islamització” de Terrassa van participar 214 persones, gairebé totes dirigents i càrrecs del partit d’altres localitats
Hamid Azaroual, membre de la Comunitat Musulmana de Terrassa, adverteix que “volen provocar la gent només per poder gravar un vídeo de cara a la seva campanya electoral,
i la nostra resposta és no entrar en provocacions, no donar-los cap argument”. Amb relació a la manifestació de Vox del 22 de març, recorda que es van posar en contacte amb la Generalitat, l’Ajuntament i els Mossos per advertir-los que “s’estava cometent un delicte d’odi contra l’islam amb el mateix lema de la manifestació”. El Departament d’Interior va traslladar la concentració a la plaça de l’Ajuntament, evitant que la marxa passés per l’avinguda que creua el barri de Ca N’Anglada de punta a punta, com era la previsió inicial. Els articles 522 i següents del Codi Penal espanyol vigent contemplen els delictes contra els sentiments religiosos; i el 510 es va redactar per impedir “el foment de l’odi, l’hostilitat, la discriminació o la violència contra un grup per motius racistes, antisemites, antigitanos o altres referents a la ideologia, religió o creences”. La legislació penal en aquest àmbit ja s’ha aplicat en els últims anys de forma reiterada contra persones que han manifestat posicions crítiques amb la jerarquia catòlica o amb el govern d’Israel.
“Volien travessar tot el barri, passant per habitatges amb població musulmana i aconseguint fer caure en la provocació, perquè la gent els cridés o insultés. Si no haguéssim detectat que era una manifestació per imposar l’odi, s’haurien endut el que volien”, destaca Azaroual. El dirigent comunitari es referma dient que “tot l’odi que mostren, en forma d’islamofòbia, de masclisme o d’LGTBI-fòbia, ens dona més energia i ganes de treballar per aturar-los”. L’assemblea que es va fer a Ca N’Anglada per respondre a la manifestació de Vox va reunir més de 150 persones, amb especial presència de dones joves. “Vam decidir organitzar un acte pel nostre compte en direcció del tot oposada al que pretenien ells, una activitat per estrènyer els llaços entre el veïnat”, destaca satisfet Merino.
Esquadristes a les institucions
El fotoperiodista i expert en extrema dreta Jordi Borràs considera que, en el cas de Catalunya i l’Estat espanyol, es dona una circumstància diferencial que explicaria l’opció “de la confrontació al carrer” de Vox, a la qual s’hauria sumat Aliança Catalana. “A Europa hi ha dues grans famílies, la dreta radical conservadora de Fidesz (Hongria) i Pau i Justícia (Polònia) amb un biaix integrista i nacionalcatòlic, i la dreta radical populista d’Alternativa per Alemanya i el Reagrupament Nacional francès, que opta per no rebutjar certs valors, donar-los la volta i usar-los com arma llancívola. La figura de la dona i la dels homosexuals es poden ubicar en primera línia per atacar l’islam”, explica. I tot seguit desenvolupa la seva tesi: “A tots aquests països hi ha una segona branca que no aposta pel combat institucional. És l’escena neonazi esquadrista de tota la vida, que a Catalunya, amb la irrupció de Vox, ha quedat com una anècdota”. “A diferència de Suècia o Alemanya, la desactivació de l’esquadrisme de carrer ha vingut donada perquè bona part dels quadres s’han integrat a Vox i ja se senten representats. I ho fan sense renunciar al que pensen”, conclou Borràs.
Per la seva banda, Alba Sidera, corresponsal del diari El Punt Avui a Roma i especialista en extrema dreta, considera que, en el cas d’Itàlia, “el fet que l’extrema dreta sigui al poder fa que no pugui fer servir la mateixa retòrica que quan era a l’oposició, però l’adapta: en comptes de culpar el govern, culpen els jutges, els periodistes, contra els quals hi ha una forta persecució, amb denúncies i censures”. Afegeix que la presidenta del Consell de Ministres, Giorgia Meloni, des del poder, “continua criminalitzant la immigració i atiant l’odi, perquè és la base de la seva propaganda”. Puntualitza, però, que “la feina més bruta la deixa fer a grups d’ultradreta, neonazis o neofeixistes, que tenen carta blanca als carrers per intimidar”.
Ideòlegs d’AC molt actius a les xarxes com Jordi Aragonès o Magí Hildebrandt han arribat a planejar la deportació massiva de milions de persones per evitar la “destrucció de Catalunya”
Sílvia Orriols, que s’ha autodefinit com a “islamòfoba”, estaria competint pel mateix segment de votants de Vox. L’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, del mes de març, revelava que el 40 % dels simpatitzants d’Orriols són contraris a la independència de Catalunya, una idea que proclama el partit. “Aliança Catalana està desplegant un eix polític que no és ni nacional, ni d’esquerra-dreta: és l’eix del nosaltres o ells. Orriols no fa política independentista com a tal, i diu que si les mocions de Vox estiguessin escrites en català, les votaria”, apunta Jordi Borràs. El periodista es remunta a l’època de Plataforma per Catalunya del vigatà Josep Anglada per trobar l’origen d’aquest fenomen: “Hi ha una competència ideològica directa entre els dos partits, i la mare dels ous no és ni l’un ni l’altre: és Anglada. El cas de Salt és claríssim, perquè són els hereus de Plataforma per Catalunya entre la població. Tenien l’habilitat d’atraure un votant nítidament xenòfob, però alhora catalanista”. Aquests dies s’observa a la xarxa X una reveladora sintonia entre elements de l’espanyolisme extrem i l’essencialisme identitari català d’Aliança Catalana. El compte Guaje Salvaje, que va liderar una campanya d’atacs contra estelades i llaços grocs després de l’1 d’octubre de 2017, ara rep suports i difusió per part de perfils que segueixen Orriols i li donen difusió quan fa publicacions de caràcter xenòfob.
Un dels veïns de Ripoll que més s’ha confrontat amb l’alcaldessa és Omar Elabdali, que hi va arribar fa un parell d’anys per estudiar i va ocupar el càrrec de secretari de l’Associació Marroquina Juvenil del Ripollès. “Ni soc polític, ni estic al ple municipal, ni res, però m’intenta provocar perquè ella veu que la imatge d’una dona catalana contra un noi musulmà li pot anar bé. A més, ha utilitzat informació privada”, assegura. Elabdali es refereix al dia que Orriols li va etzibar a través de les xarxes socials: “A dia d’avui encara soc batllessa de Ripoll. I tu, un immigrant il·legal amb procés d’expulsió obert. Menys fums, Omar. I més fer les maletes…”. El jove assegura que aquella informació “només podia sortir d’agents de policia que la van filtrar a periodistes” i que finalment va presentar un recurs i “es va tancar l’expedient d’expulsió”.
L’activista, indignat pel tracte rebut a les xarxes, va presentar un escrit al registre de l’Ajuntament sobre la salut mental d’Orriols, on al·legava que una persona amb “islamofòbia” no podia tractar la ciutadania de manera imparcial i justa. L’alcaldessa li va respondre amb una carta amb data 2 de setembre de 2024, en la qual, entre altres arguments, li deia que no patia “cap trastorn d’ansietat derivat de la meva islamofòbia” i que, en cap cas, la seva “voluntat de combatre una ideologia politicoreligiosa incompatible amb Occident” la privava d’actuar amb imparcialitat i justícia. El fet “incompatible” entre l’islam i Occident és una de les constants de l’argumentari dels líders d’AC. El seu ideòleg i fundador, Jordi Aragonès, ha descrit com a “xifres certament conservadores” el projecte de deportar més de dos milions de persones de Catalunya. El seu company de partit, Magí Hildebrandt, ha assegurat que “deportar massivament és una decisió difícil, però és la que s’ha de prendre quan l’alternativa és la destrucció de Catalunya”.
Banalitzar la violència
L’any 2020, l’Oficina Federal d’Exteriors d’Alemanya va encarregar un estudi sobre l’extremisme violent d’extrema dreta i el terrorisme d’inspiració neofeixista a l’Estat francès, Alemanya, Finlàndia, Suècia, el Regne Unit i els Estats Units. Les signants de l’estudi, dirigides pel professor David Ibsen, advertien que la narrativa d’aquests grups es fonamenta en idees apocalíptiques, com ara el “gran reemplaçament” o el suposat “genocidi blanc”, amb l’imaginari d’una “revolta blanca” als carrers i amb l’argument al rerefons que l’islam és incompatible amb els “valors occidentals”. Davant d’això, aquests grups apostaven per salvar Europa amb l’acció directa contra les persones migrades i migrants. Només a l’Europa occidental, des de l’any 1990 i fins a l’actualitat, s’han produït 757 atacs induïts per les creences d’aquests grups extremistes. Els més recents, un atemptat contra el mercat de Nadal de Magdeburg (Alemanya), perpetrat per un ciutadà saudita islamòfob i admirador del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, i un atropellament massiu a Mannheim, també a Alemanya, que segons l’organització d’investigació Exif Recherche, hauria estat perpetrat per un seguidor del grup Ring Bund, que agrupa militants neonazis. Tant Orriols com dirigents de Vox van vincular al principi ambdós atemptats a l’islam, i després es van limitar a esborrar els missatges. Quan es fan cerques a través de Google dels dos atacs, les principals referències que selecciona el cercador són articles d’última hora que van donar per fet el lligam amb el gihadisme. La posterior rectificació queda relegada.
La violència contra les persones per raons racials també s’ha normalitzat a la ciutat de Barcelona en els darrers mesos. Un individu encaputxat sota el pseudònim Jan Sin Miedo, s’ha dedicat a atacar amb gas pebre persones d’origen magrebí i sudsaharià que circulaven pels carrers del Barri Gòtic i del Raval. En alguns casos atemptava contra personal d’empreses de repartiment que circulaven en bicicleta, llançant-los gas a la cara. Ho enregistrava i ho penjava a les xarxes –alguns vídeos van arribar als dos milions de reproduccions–, i rebia respostes d’aprovació de comptes seguidors d’Aliança Catalana i Vox. L’Associació Acció contra l’Odi el va denunciar a la Fiscalia de Barcelona i el mitjà de comunicació Diario Red el va investigar i va concloure que es tractava de Jan Ersan Xuriguera, qui tindria un llarg currículum d’agressions a l’espai públic, també de caràcter misogin. Tot i la llarga llista de denúncies i de víctimes no ha estat detingut en entregar aquest article. Però sí que va ser entrevistat al canal de YouTube del líder de Frente Obrero, Roberto Vaquero, i les justificacions de Jan Sin Miedo van tenir altaveu en mitjans de comunicació com el diari Sport o el web de Somatemps –associació fundada per Javier Barraycoa i que, en paraules de Jordi Borràs, “fa de pont entre l’activisme neonazi i l’ala més benestant de l’extrema dreta”– que el qualifica de “gran heroi dels nostres temps”.
