Des de 2006, cada any, el dia 7 de juny té lloc al cementiri nord de Perpinyà un homenatge a l’OAS (Organització de l’Exèrcit Secret, en francès Organisation Armée Secrète), organització terrorista, colonialista i paramilitar francesa. Creada a Madrid el 1961, tenia l’objectiu d’impedir els acords d’Evian que, un any després, van permetre la independència d’Algèria i van posar fi a una de les ocupacions més destacades del colonialisme francès. Fora de l’oficialitat, l’OAS va néixer de la mà de destacats militars francesos, que posteriorment van ser condemnats per la justícia.
Tot i això, però, des de fa 17 anys, l’Ajuntament de Perpinyà autoritza, de manera anual, l’homenatge a una organització terrorista, colonialista i d’extrema dreta. Aquesta i altres accions impulsades pels dos anteriors batlles de dreta moderada a Perpinyà, Jean-Paul Alduy i Jean-Marc Pujol, han deixat el camí aplanat a l’actual batlle d’extrema dreta, Louis Aliot, que no ha tingut cap entrebanc per mantenir viva, i creixent, la flama de la nostàlgia de l’Algèria colonial francesa a la capital de Catalunya Nord.
Els dos anteriors batlles de dreta moderada a Perpinyà, Jean-Paul Alduy i Jean-Marc Pujol, han deixat el camí aplanat a l’actual batlle d’extrema dreta, Louis Aliot
Si bé, fins ara, l’Ajuntament ha permès l’homenatge a porta tancada dins del cementiri, on el 2003 també es va permetre la construcció d’una estela dedicada als terroristes de l’OAS morts en combat, des que governa Aliot es continua fent, però amb portes obertes, un pas més cap a la normalització d’un acte que atempta contra els valors democràtics i els drets humans. Per part del Prefecte (el representant més important de l’Estat francès a Catalunya Nord), oficialment no se pot prohibir la concentració a dins del recinte perquè és de gestió municipal, només de les desenes que se concentren fora per protestar en contra i amb lemes com “Per una història franco-algeriana no falsificada” o “Homenatge a totes les víctimes de la guerra d’Algèria”.
“Des de 2005 hem demanat de suprimir aquesta estela a cada president de la República i al Prefecte i cada vegada ens han dit que, com que això és dins d’un cementiri municipal, no hi poden fer res. Els hi hem dit que el Prefecte i la República han de ser els garants dels valors democràtics i republicans. Com se pot permetre, encara avui, mantenir un monument dedicat a uns assassins que han estat condemnats per la justícia? Se permetria una estela dedicada a Hitler?”, denuncia Jacky Malléa, fundador de l’Associació de Peus Negres Progressistes.
Pel sociòleg perpinyanès Gautier Sabrià, de moment, l’acte “és sobretot un reagrupament d’homes grans d’edat, sovint vestits amb els seus uniformes militars, i serà interessant veure si aquest perfil de gent va canviant o, més ben dit, si la nova militància local d’ultradreta se comença a unir a aquest esdeveniment”.
“La població nord-catalana augmenta un 10% amb l’arribada de peus negres i la majoria s’instal·len a Perpinyà. Ningú vol deixar escapar un electorat tan important”, explica Gautier Sabrià
L’estela del cementiri nord, dedicada als “105 afusellats i desapareguts perquè visqui l’Algèria francesa”, i aquest acte no són els únics artefactes que demostren que a Perpinyà es respira en moltes llars un sentiment nostàlgic cap al colonialisme francès, especialment el practicat a l’Algèria. Com moltes altres poblacions de la costa mediterrània dins l’Estat francès, la comunitat de peus negres (els colons europeus d’Algèria) té un pes sociodemogràfic molt important. “Grosso modo, el 1962 la població nord-catalana augmenta un 10% amb l’arribada de peus negres i la majoria s’instal·len a Perpinyà. Estem parlant de ciutadans francesos amb dret a vot i ningú vol deixar escapar un electorat tan important com aquest. I per una part d’aquesta comunitat, l’OAS no és considerada com una organització terrorista d’extrema dreta, sinó més aviat com la gent que ha lluitat per evitar que se perdi l’Algèria”, especifica Sabrià.
És així com s’explica que, per exemple, els anteriors batlles hagin autoritzat i finançat part de la creació del Mur dels Desapareguts (2007), dedicat només a comptabilitzar persones franceses desaparegudes en la guerra d’Algèria, o el Centre de documentació dels francesos d’Algèria (2012), creat només amb documents aportats pel Cercle Algérianiste i que el col·lectiu “Per una història franco-algeriana no falsificada” ja va denunciar per falta de rigor històric i imparcialitat. Aquest context també explica per què el batlle Pujol va instaurar el fet de posar, cada 19 de març, les banderes de l’Ajuntament a mitja asta amb motiu dels Acords d’Évian “amb el discurs que és un dia fosc en la nostra història, ja que és sinònim de pèrdua d’un territori i d’un exili forçat dels colons europeus d’Algèria, quan en realitat és senzillament la declaració d’independència del país”, puntualitza Sabrià.
Així doncs, podem trobar diferències entre els anteriors batlles de Perpinyà, Alduy i Pujol, a priori representants de la dreta moderada, amb l’actual alcalde d’extrema dreta, Louis Aliot? Primer de tot, cal explicar que tant Pujol com Aliot provenen de famílies de peus negres. En tot cas, per Sabrià, “Pujol és qui va començar a radicalitzar la posició institucional de l’Ajuntament sobre el tema d’Algèria, exaltant la nostàlgia colonial. I Aliot ha seguit la mateixa dinàmica, però, en aquest cas, ell ho ha convertit en un tema estratègic de comunicació política, quan Pujol ho feia un poc d’amagat”.
Els fets demostren que, amb el poc temps que Aliot és alcalde, proporcionalment ha destinat més temps i recursos a la nostàlgia de l’Algèria francesa a Perpinyà. A part de mantenir el llegat anterior, Sabrià recorda que Aliot “fa dos anys va organitzar una exposició de fotos on l’encaix era ‘Per a les víctimes oblidades de la guerra d’Algèria, als harkis i peus negres assassinats pel FLN’. Crec que aquest punt ja ens mostra la lectura que té el batlle”, sentencia.
En un ple municipal de setembre, Aliot va anunciar el bateig d’una esplanada de la vila amb el nom de Pierre Sergent, antic cap de l’OAS i primer diputat d’extrema dreta a Catalunya Nord
A més a més, en un ple municipal de setembre de l’any passat, Aliot va anunciar el bateig d’una esplanada de la vila amb el nom de Pierre Sergent, antic cap de l’OAS i primer diputat d’extrema dreta a Catalunya Nord, els anys vuitanta, a través del Front Nacional (anteriors sigles del RN) de Jean-Marie Le Pen. Tot i no ser de Catalunya Nord, Pierre Sergent va aconseguir aquest càrrec gràcies al nombrós electorat peu negre de Perpinyà que li va donar suport.
Per Malléa, “la grossa diferència entre els anteriors alcaldes i l’actual és que Aliot és clarament un feixista i Pujol és bàsicament un electoralista que sempre ha tingut clar que a Perpinyà el 1962 arriben uns 20.000 peus negres i que són una bossa de vots realment important”. Segueix: “Aliot va més lluny, ha donat 100.000 € de subvenció al Cercle Algérianiste, inimaginable d’una associació que falsifica la història i que no aporta res a Perpinyà”. I afegeix: “per cert, als harkis (algerians que van combatre amb França durant la guerra d’independència) els ha donat una irrisòria subvenció de 400 €. Això també demostra que sí, molt bé, els harkis també han combatut per la França, però, atenció, són àrabs”, evidenciant el racisme de fons d’Aliot i el seu RN.
Per Jacky Malléa, els identitaris i nostàlgics colonialistes sempre menystindran l’autoritarisme, la repressió i l’espoliació d’aquesta ocupació
Per Roger Hillel, autor de diversos llibres especialitzats en la temàtica i també membre de l’Associació de Peus Negres Progressistes, “Aliot té una línia encara més dura, però no li ha calgut fer grans obres perquè els altres dos anteriors batlles de Perpinyà ja havien posat en plaça tota aquesta cultura de tribut al colonialisme francès a Algèria, a total disposició de les peticions de la forta comunitat de peus negres colonialistes de Perpinyà. Ara, Aliot troba el camí fet i una opinió pública malauradament acostumada a aquesta política i amb poca oposició frontal”.
Aquesta política permesa a Perpinyà durant dècades i que encara continua el dia d’avui és, segons Malléa, “un senyal que l’Estat francès encara no ha paït haver perdut l’Algèria”. Els identitaris i nostàlgics colonialistes “sempre diran que la colonització francesa a Algèria ha estat una obra benèfica i que tan sols ha aportat coses bones per al poble algerià”, afegeix Hillel, deixant clar que aquest sector sempre menystindrà l’autoritarisme, la repressió i l’espoliació d’aquesta ocupació.
Què podria passar si l’extrema dreta acaba tenint majoria a l’Assemblea Nacional francesa i al govern de l’Estat? Per Gautier Sabrià, de moment cal relativitzar la força de la nostàlgia de l’Algèria francesa: “és un fenomen prou local o concentrat en una zona concreta del Mediterrani. Si aquí hi ha una exaltació identitària forta dels peus negres és també perquè representen una comunitat relativament important del territori nord-català. A la resta de l’Estat francès és un tema poc important”. Per últim, Malléa creu que el creixent desconeixement general al carrer a mesura que passen els anys tampoc ajuda. “Caldria treballar per escriure la història real del colonialisme i la guerra a Algèria, però, a França, avui dia això encara està per fer i a l’escola encara no s’explica”, remata.
