La vida de milers de famílies monoparentals va quedar-se en xoc el 8 de març de fa un any, quan el Tribunal Suprem va anunciar que els denegava la duplicitat de les baixes per naixement. És a dir, els impedia comptar amb les 16 setmanes de permís que són reconegudes a un segon progenitor. Tenint en compte que els permisos per naixement fan efecte de cascada en relació amb altres permisos, com ara el de lactància, les discriminacions es multipliquen.
“Tot està muntat per a famílies biparentals”, denuncien des de l’associació Mares Solteres per Elecció (MSPE). Això, malgrat la monoparentalitat —més del 80%, famílies encapçalades per dones—, sigui una realitat a l’alça, en un context en què, alhora, es registren xifres mínimes de naixements a escala estatal.
Sandra Alonso, mare soltera del municipi de Bétera, està pendent de la resposta de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), però ja sap que li denegaran les 32 setmanes de baixa per naixement. “Estan vulnerant els drets a la infància, i no els drets laborals de les mares”, afirma.
Actualment, el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea han de resoldre els recursos interposats després de la sentència del Suprem
Per les famílies que denuncien aquesta discriminació, és clau traslladar el focus: treure’l de les mares i el no-progenitor i posar-lo en les criatures. Remarquen, de fet, que es tracta de “drets furtats als infants” en famílies monoparentals, perquè, sense disposar d’aquest temps, no poden ser cuidats amb les mateixes garanties que criatures que neixen en famílies amb dues progenitores.
Actualment, el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea han de resoldre els recursos interposats després de la sentència del Suprem. L’advocada Aida Casanova remarca que l’interès superior del menor ha de ser “una consideració primordial” a l’hora de resoldre la causa, que hauria de tenir en compte la Convenció dels Drets de la Infància. En concret, la lletrada es refereix al dret de “no discriminació” dels nounats amb independència del model de família.
Fa una setmana que el Consell de Ministres espanyol ha aprovat la Llei de Famílies, que no corregeix les discriminacions que viuen les famílies monoparentals
Tanmateix, fa pocs dies que el Consell de Ministres espanyol ha aprovat la Llei de Famílies i no recull cap mesura que “corregisca les discriminacions” que viuen les famílies monoparentals, afirma Alazne Páramo, membre de MSPE. Malgrat que la llei incorpore la definició de família monoparental i el reconeixement de les monoparentals amb dos menors a càrrec com a famílies nombroses, les famílies amb una sola adulta a càrrec de menors continuen “desprotegides”, planteja Páramo. “El que reivindiquem és que se’ns protegisca des de la primera criatura”, afegeix.
Diversitat de criteris als tribunals
Fins l’any 2019, només les dones tenien dret al permís de 16 setmanes de maternitat. És aleshores quan s’implementa el permís de naixement, amb què els segons progenitors aconsegueixen 10 setmanes de permís. En 2020, passen a ser 12 setmanes i a partir de l’any 2021 s’equipara a les 16 setmanes de prestació de les mares, fent un còmput total de 32 setmanes de permís per a cuidar els nadons.
Fins el 2019, per tant, no es planteja la lluita per obtenir la duplicitat, “perquè no es produïa cap discriminació”: “Les famílies amb dos progenitors cuidaven 16 setmanes (la mare) i el segon progenitor comptava amb els 15 primers dies de permís”, explica l’advocada Casanova.
En octubre de 2020, arriba la primera sentència, per part del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Basc, que reconeix a una mare monoparental el dret a acumular aquesta prestació.
En octubre de 2020, arriba la primera sentència, per part del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que reconeix a una mare monoparental el dret a acumular aquesta prestació
Començar a equiparar els permisos i instaurar les 32 setmanes dels dos progenitors, respon a la necessitat de posar en el centre el temps de cura dels nadons, i no solament la corresponsabilitat en les cures. “D’altra manera, s’hagueren repartit les 16 setmanes, en vuit setmanes per a una persona i vuit setmanes per a l’altra; no s’hagueren ampliat al doble”, planteja Casanova. Ací comença a operar la discriminació cap als nadons de les famílies monoparentals.
Mirant les dades de principi de l’any 2021 fins a març de 2023, veiem que el criteri dels tribunals i la situació que en resulta és molt diferent segons el territori. El TSJ al País Valencià sempre s’ha pronunciat en contra de la duplicitat de permisos, però en algunes ocasions algun jutjat sí que l’ha reconegut a famílies monoparentals.
A les illes Balears, hi ha sentències que han reconegut una ampliació de 10 setmanes, ja que les sis primeres de la prestació són obligatòries d’agafar immediatament després del part o l’adopció, i en el cas de les famílies amb dos progenitors, han d’agafar-les alhora.
“Cuidar és estar present, però també tenir diners per poder pagar tot el que es derive d’un infant i això depèn de la prestació per naixement”, exposa l’advocada Aida Casanova
“Puc entendre aquest argument, però no estan tenint en compte la part econòmica: cuidar és estar present, però també tenir diners per poder pagar tot el que es derive d’un infant i això depèn de la prestació per naixement”, exposa Casanova.
A Catalunya, més d’un 90% de les sentències dels tribunals han estat a favor de les demandes de les famílies monoparentals.
Periple burocràtic en ple postpart
Les dones monoparentals es troben amb una cursa burocràtica en mig del puerperi: “Comença a l’INSS, que sempre recorre, i després passes a la via judicial”, segons relata Maria José Alepuz, mare sense parella de Benifaió, que va obtindre una resolució negativa al seu procés per comptar amb 32 setmanes de baixa per naixement.
Hi ha moltes dones que desisteixen d’encetar el procés judicial, que es pot prolongar més d’un any. Un periple de paperassa, visites a oficines i jutjats, en mig de la falta de descans, desconeixement del procediment, dalt-baixos emocionals i físics. “Hi ha una gran angoixa davant el circuit administratiu, en mig del postpart”, descriu Anna Albero, que és una de les mares que han aconseguit una sentència estimatòria i ha pogut gaudir de les 32 setmanes.
Moltes dones desisteixen d’encetar el procés judicial, un periple de paperassa, visites a oficines i jutjats, en mig de la falta de descans i dalt-baixos emocionals i físics
La lletrada Casanova insisteix que la gran majoria de dones que recorren a la via administrativa i judicial ho fan per tal que no lleven als seus fills “el dret de ser cuidats i acompanyats”. De fet, una de les sentències positives a la demanda de 32 setmanes de permís que va dictar el TSJ de les Balears reconeixia que “no és solament un dret de les treballadores, sinó també dels nadons”.
Després de la sentència del Tribunal Suprem, totes les sentències que estan arribant són desestimatòries, excepte en Catalunya. A hores d’ara, des de MSPE, expliquen que després de la resolució del Suprem, hi ha advocades que estan indicant que és millor no encetar cap procés judicial, perquè segurament acabaran sent desfavorables i les mares hauran d’acabar pagant costes dels judicis.
Malgrat tot, en territoris com Aragó, Galicia, Castella i Lleó es concedeixen les 32 setmanes de permís al personal funcionari. A Navarra també s’ha aprovat al Parlament per als empleats públics. I també és així per al personal de l’Ajuntament de Barcelona. Fins i tot, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en 2021 va donar la raó a una magistrada de Barcelona per acumular aquests permisos per cura dels fills i va publicar un acord que fixava aquest criteri per al col·lectiu de jutges i jutgesses.
Una de les sentències del TSJ balear reconeixia que ampliar el permís per naixement a una família monoparental “no és només un dret de les treballadores, sinó també dels nadons“
En el pla polític, agafa centralitat la Llei de Famílies, que pròximament passarà al Congrés dels Diputats, on els partits podran presentar esmenes. Les associacions de famílies monoparentals insten els grups polítics a incloure les esmenes proposades sobre la necessitat d’accedir a la duplicitat dels permisos dirigits a cuidar. També, a treballar per ampliar els models de família i desfer-se del biaix heteropatriarcal, per “tenir un marc legislatiu d’àmbit estatal on poder existir”, apunta Maria Guruceta, advocada de la Comissió Legislativa i Institucional de MSPE.
Reconegudes, però discriminades
Mónica Jorrin, també part de l’associació MSPE al País Valencià, denuncia que la discriminació és una conseqüència de la mirada patriarcal i que suposa un colp econòmic diferencial i discriminatori per a les famílies monoparentals. Més de la meitat estan en risc de pobresa, segons les dades més recents de l’INE. En el cas de les famílies amb dues progenitores, es redueix a la meitat.
L’advocada Guruceta remarca que la precarietat laboral entre les famílies monoparentals no és comparable, perquè compten amb un sol sou i assumeixen més despeses que una família biparental. Per això, des de MSPE reivindiquen que el model familiar monoparental necessita més suports per a conciliar, ja que en ser una única persona progenitora, es recorre de manera més habitual a la reducció de la jornada laboral i les excedències.
“Tot el món pensa que tenim ajudes i no és així; el que tenim és només un carnet de famílies monoparentals [que proporciona descomptes en alguns serveis només a Catalunya i el País Valencià] i despeses per cuidar”, plantegen des de l’associació, que aplega 3.000 dones monoparentals.
Són moltes les mares monoparentals que topen amb recriminacions davant la decisió de tenir criatures sense una parella
Aitziber Martínez acaba d’encetar la via judicial per reclamar la baixa de 32 setmanes, just abans que la seua criatura complisca un any, per entrar dins dels terminis. “En el nostre cas no hi ha dues persones adultes que facen ni paguen les coses a mitges”, exposa sobre la situació de moltes mares sense parella, forçades a pagar serveis extres, com ara contractar altres persones per cobrir necessitats de cures, cosa que, critica, no es compensa amb suports públics.
“No té sentit que haja de pagar algú per fer el que podria estar fent jo si tinguera una cobertura i retribució per a la cura de la meua criatura, que és qui veritablement necessita que jo puga tenir aquest permís”, exposa en la mateixa direcció Sandra Alonso.
Són moltes les mares monoparentals que coincideixen a explicar que, a més de les dificultats econòmiques i de conciliació per garantir la cura, han de suportar que se’ls recrimini la decisió de ser mares sense una parella. Una decisió que, critiquen, a ulls de la societat, encara suposa haver d’assumir no tenir els mateixos drets que una família normativa, amb dos progenitors.
Gairebé 90.000 dones als Països Catalans són mares en solitari i la criança, les despeses i l’educació de la seua criatura corren a compte d’elles al complet. “Aquesta lluita té un gran sentit col·lectiu, perquè lluite pel meu bebé i també per totes les famílies de mares monoparentals que estan per venir”, sosté Alonso.
