Elon Musk és un anarcocapitalista, un extremista antiestat. L’única virtut que té és haver-nos posat en alerta del que significa l’actual concentració de poder en mans de les empreses tecnològiques: el control de l’espai cívic digital per mitjà d’algoritmes de moderació que fomenten un ideari molt concret de neoliberalisme, turbocapitalisme, discurs de l’odi i superioritat del Nord Global.
Les organitzacions de drets humans fa temps que ens plantegem marxar de X perquè lluitem cada dia contra el shadowbanning (el silenciament dissimulat) i el caràcter autoritari i racista de l’algoritme, però sobretot perquè fa temps que analitzem les vulneracions de les empreses que les controlen. En són exemple els conflictes relacionats amb l’extracció d’aigua i el consum energètic a països com Xile, els acords per proporcionar infraestructura digital a Israel –oferint accés a internet amb Starlink durant l’ocupació de Gaza–, l’explotació de treballadores dedicades a la moderació de continguts, etcètera. Així, a part de malmetre la llibertat d’expressió i informació, les pràctiques en tota la cadena de distribució –per dir-ho d’alguna manera– són nefastes i completament incoherents amb el que defensem.
A Musk li és igual si anem marxant a poc a poc o si es retiren les marques. És l’arma de guerra d’un ultraric. Quines són les conseqüències si abandonem l’espai públic virtual i ens repleguem a espais més còmodes? Com el monitorarem si no hi som? Volem deixar-li tot l’espai al discurs més violent i sense rèplica? I, d’altra banda: estem preparats per a una mudança col·lectiva cap al fedivers? És a dir, podem fer el salt cap a xarxes distribuïdes, mancomunades i autogestionades o gestionades per col·lectius voluntaris? Quan la digitalització o la ciberseguretat són encara una assignatura pendent per a la majoria d’associacions i col·lectius del país, sembla un triple salt mortal perquè la seva usabilitat i el seu disseny no són aptes encara per a majories.
De X marxarem per coherència i per salut mental, per les seves pràctiques i la cultura digital tòxica que ha generat, però la pregunta és quan, com i cap a on. Hem de sortir de les xarxes de les Big Tech, però hem d’abordar-ho com un procés, una transició, perquè hem de desenganxar-nos primer de les lògiques de les xarxes majoritàries, és un canvi de cultura digital que convindria plantejar-se col·lectivament. No menys important és la lluita política per impulsar i sostenir aquesta transició. Els governs que diuen que volen frenar l’extrema dreta i el discurs de l’odi han de deixar d’alimentar la màquina. Podem exigir recursos a les administracions per dissenyar espais alternatius? Podem demanar-los que valorin l’ús de xarxes alternatives per accedir a recursos públics com a una opció especialment positiva?
El neguit és generalitzat. És un bon moment per construir totes plegades aquesta transició i redefinir pràctiques i lògiques, perquè estarem redefinint la democràcia futura.
