El postpart és una etapa molt sexual de la vida d’una persona. I ara algú potser dirà: “Sí, és clar! Molt sexual, ja…”. Doncs sí, perquè tot el que passa durant el postpart té relació directa amb la nostra sexualitat. Això sí, sovint té poca relació amb aquesta idea del sexe com a gimnàstica sexual en la qual dues persones (mínim) es toquen, es llepen i juguen a la penetració.
La gestació, el part i el postpart és una etapa explícitament sexual. Avui, que parlem del postpart, us explicaré que és molt sexual perquè és un moment de molta pell i molt contacte, això sí, amb la criatura que acaba de néixer. Per diversos motius, un d’ells, perquè aquesta criatura necessita atenció plena, moltes cures i molta pell.
I què passa amb tot plegat? Doncs que pot ser habitual que la parella (en els casos en els quals passa més sovint parlem d’un home cis hetero) senti que la sexualitat que es tenia abans de l’arribada de la criatura hagi desaparegut. En tot cas, està de vacances i, a més, necessita urgentment una revisió.
Qui no ha parit pot sentir que no rep les mateixes atencions que abans i això succeeix perquè el focus està posat en la criatura que acaba de néixer. Moltes vegades ens trobem amb unes expectatives de què “tot tornarà a ser com abans” (sexualment parlant), quan hagi passat la famosa quarantena i, és clar, passa la quarantena i tot segueix com en el postpart més recent. Per què? Doncs perquè la quarantena només marca el temps en el qual una part del cos s’ha recuperat i ha tornat a com estava abans del part. És a dir: la quarantena marca quan el coll de l’úter ha tornat a la seva posició original, està completament tancat i torna a fer la funció d’evitar que hi hagi una infecció uterina –us explico tot això de manera superresumida!
Ha arribat el moment en què volem alçar la veu, conèixer el nostre desig sexual i viure la sexualitat en totes les etapes de la nostra vida
Però que el coll de l’úter torni a estar en la posició original no vol dir que el desig per tenir relacions sexuals amb la parella hagi tornat com per art de màgia. Això ja és una altra història. I potser tu, que estàs llegint això, comprens perfectament que una persona, després de parir, no estarà pensant a tenir relacions sexuals compartides i, a més, amb penetració durant tota l’estona. I, malgrat que tu ho comprenguis, a la consulta ens trobem moltes parelles que estan preocupades perquè el desig sexual no ha tornat quan fa poques setmanes o mesos que han estrenat l’aventura de tenir un bebè a casa.
Et poso l’exemple típic que apareix habitualment a la consulta (tenint en compte que, sobretot, atenc a parelles cis hetero). Pot aparèixer una dona cis, que ha sigut mare fa uns mesos, preocupada perquè la seva parella la pressiona per tenir relacions sexuals i a ella no li ve de gust. O una parella amb ganes de recuperar el desig sexual on, sobretot ell (un home cis hetero), se sent abandonat després de l’arribada de la criatura. Aquests són dos casos molt habituals i jo em pregunto: Cal pressionar per tenir relacions sexuals? En quin punt d’equilibri o desequilibri està la corresponsabilitat a casa? El desig sexual marxa i torna de la nit al dia?
Cada pregunta donaria per molt més, però, per començar, reflexionem sobre tot plegat. En primer lloc, ens han educat pensant que el desig sexual masculí és inevitable i que s’ha de saciar. Sobretot això s’ha construït partint d’aquesta idea de lligar (ves a buscar la que sembli més desesperada, convida-la a algun glopet més, a veure si cau…) i de satisfer els desitjos sexuals (sobretot masculins). Les persones hem après aquest model, per tant, el reproduïm. I quan arriba l’etapa de la criança tot es dinamita, sobretot per a la persona que ha gestat i parit la criatura. Però per qui no l’ha gestat ni ha parit, el model segueix sent vàlid (sobretot si és un home cis hetero que no ha deconstruït aquesta masculinitat hegemònica). I si sent que aquest model és vàlid, voldrà tenir relacions sexuals amb la seva parella, i potser no tindrà en compte els elements nous que han entrat a formar part de l’equació.
Tracte d’igual a igual
En segon lloc, és important plantejar quin grau de corresponsabilitat hi ha a casa (si hi ha convivència). Què vol dir això? Doncs, si la logística domèstica, de la criatura o del que sigui, està repartida equitativament o se sent que ambdues persones estan implicades i són responsables del que comporta la convivència i la criança en la mesura que ho haurien d’estar. Perquè en un equip en el qual un s’esforça molt més que l’altre no hi ha equilibri. I si no hi ha equilibri, el tracte no és d’igual a igual. De persona adulta a persona adulta. I el desig no es desplega si no sents que et tracten com a una persona adulta (i amb això vull dir que hi ha moltes dones que acaben fent de mare de les seves parelles i això dilapida el desig sexual).
Per acabar, sovint pensem que el desig apareix per art de màgia, però no és així. El desig es construeix segons el que ens han dit que és desitjable. I aquest model tan masclista de sexualitat en què vivim no té gens en compte com funciona i com es fa bullir el desig sexual, sobretot el femení… A les pel·lícules tot flueix sense fer res: dues persones es desitgen de manera tan salvatge que no poden fer res per impedir que aquest desig sorgeixi i tinguin sexe. I amb aquesta idea, sovint ens pensem que funciona la resta de la nostra vida sexual. Doncs no. Quan dues persones es coneixen i viuen les primeres etapes del desig, tot flueix, perquè la dopamina i la novetat fan que el desig sorgeixi, però quan dues persones decideixen tenir una criatura o fa cert temps que tenen la relació, aquesta dopamina ja no surt a vessar, i la novetat ja no és novetat.
Ara ja ha arribat el moment en què volem alçar la veu, conèixer el nostre desig sexual i viure la sexualitat en totes les etapes de la nostra vida
Per tant, hem de pensar altres maneres per enriquir aquest desig. I perquè això pugui començar a succeir, abans he de saber com funciona el desig i quina educació he rebut per fer que funcioni d’una manera o d’una altra. Per tant, el que t’estic proposant és que facis un petit treball d’investigació sobre com funciones i què desitges. Què et fa fer xup-xup? I que un cop ho sàpigues, puguis parlar-ne amb la teva parella i pugueu reflexionar, llavors, sobre què esteu fent per enriquir el desig sexual dins de la relació, tenint-vos a totes dues persones en compte.
Si tornem a l’etapa del postpart, és important tenir treballats els tres punts per poder gaudir de la sexualitat (molt més àmplia que la simple penetració) després que la canalla arribi a casa. Perquè quan les persones petites entren per la porta, et veus a tu en una nova faceta que no havies conegut mai. I moltes coses canvien. La sexualitat, evidentment, canvia. I no té per què ser pitjor, senzillament passa per diferents etapes. I si l’únic model de sexualitat i desig que tenim és un model que no es correspon per res amb el món a la realitat, llavors, evidentment, ens encaminem cap a la frustració i el mal rotllo dins de la relació, perquè ningú ens havia explicat que la història continuava així. I estic convençuda que no volem seguir reproduint aquell model de callar i acatar perquè la nostra parella té ganes de tenir sexe. Per tant, ens toca complir, oi? No, ara ja ha arribat el moment en què volem alçar la veu, conèixer el nostre desig sexual i viure la sexualitat en totes les etapes de la nostra vida. I deixar molt lluny aquest model de sexualitat masclista que, en l’etapa de la criança, ha fet sentir culpables a moltes dones i persones que estan en ple postpart i que la gimnàstica sexual els interessa ben poc, en aquest moment vital (i en tants d’altres).
