Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Propostes per la nova normalitat fiscal

Des de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària, proposen abordar una veritable "revolució del sistema fiscal" amb una sèrie de mesures fiscals per pal·liar la crisi econòmica i social per la COVID-19. En aquest article, fan un avançament del document de propostes que publicaran al web. El text forma part de la sèrie de col·laboracions d'opinió i anàlisi que la 'Directa' posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

/ Roser Pineda

Amb l’anterior crisi financera del 2007, els poders econòmics mundials van prioritzar el salvament del sistema financer a costa dels pressupostos públics i l’assistència a les persones. Ara ja ens parlen de la “nova normalitat”, un oxímoron per dir-nos que res no tornarà a ser com abans. Hi ha una gran incertesa sobre com serà el món un cop la pandèmia s’estabilitzi. En bona mesura, tot dependrà de si l’estratègia de sortida escollida serà un retorn als desequilibris anteriors o bé si ens portarà a una nova societat més sostenible i justa.

En el curt termini, cal augmentar exponencialment la despesa social i les ajudes per a la recuperació del sistema productiu i els llocs de treball, combinant-ho amb la caiguda de la recaptació d’impostos estimada en 42.000 milions d’euros, la qual cosa augura un augment del dèficit i del deute públic. Davant aquest repte, la fiscalitat ha de ser l’eina revulsiva per afrontar el nou escenari. L’Estat espanyol té, però, un sistema fiscal ineficient amb uns percentatges de recaptació d’impostos per sota de la mitjana europea d’entre sis i set punts respecte al PIB.

Cal redefinir les prioritats de despesa pública posant per sobre l’atenció a les persones, assegurant que tothom contribueixi a finançar-les, sense privilegis fiscals i sense tolerar l’evasió i l’elusió fiscals

Ha arribat l’hora de complir de veritat l’article 31 de la Constitució quan diu que “tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica”. Cal redefinir les prioritats de despesa pública posant per sobre l’atenció a les persones, assegurant que tothom contribueixi a finançar-les, sense privilegis fiscals i sense tolerar l’evasió i l’elusió fiscals, i que ho faci més qui més capacitat tingui. Per això, des de la Plataforma, proposem abordar una veritable revolució del sistema fiscal amb la l’elaboració d’un document titulat “Rescat fiscal. Mesures fiscals com a resposta a la crisi econòmica i social per la COVID-19″ que publicarem al nostre web. Proposem dos grups de mesures: un pla de xoc inicial i unes reformes estructurals. A continuació us en fem una síntesi.

Dins les mesures de xoc, apostem per la creació d’una Taxa Covid, un nou impost extraordinari amb el qual es podria recaptar l’1,05% del PIB de la UE cada any per pal·liar els efectes de la COVID-19, gravant la riquesa de l’1% més ric que té més de 2.000 milions d’euros de patrimoni. Als qui tenen més de 8.000 milions se’ls gravaria amb un 2% i els mil milionaris pagarien un 3%. Amb aquesta taxa, en deu anys, es finançaria tota la despesa causada per la COVID-19. Caldria que fos un impost consensuat a tota l’Eurozona, però mentre, demanem que cada estat la comenci a aplicar en el seu àmbit territorial respectiu.

En el curt termini, proposem fixar el mínim exempt a l’impost sobre el patrimoni en 350.000 euros i suprimir les bonificacions autonòmiques a la quota. Proposem, de forma addicional i transitòria, un recàrrec a la tarifa. En l’impost sobre successions i donacions demanem suprimir les bonificacions autonòmiques a la quota i limitar la reducció per accions a un 80% del seu valor, condicionant-les a què l’empresa generi ocupació, destini immobles a lloguer social o apliqui mesures mediambientals.

Apostem per la creació d’una Taxa Covid, un nou impost extraordinari amb el qual es podria recaptar l’1,05% del PIB de la UE cada any per pal·liar els efectes de la COVID-19, gravant la riquesa de l’1% més ric

Quant a l’impost sobre societats, exigim assegurar de forma immediata la tributació efectiva de totes les societats d’un mínim del 15% (18% en grans empreses i banca) i habilitar un sistema específic de compensació de pèrdues per a les petites i mitjanes empreses afectades per la pandèmia. També proposem incorporar tres trams addicionals a la tarifa estatal de l’IRPF a partir dels 60.000 € (per a les rendes de més de 100.000 € al 23,5%; les de més de 140.000 €, 24,5% i les de més de 175.000 €, 25,5%) i igualar la tributació de les rendes del capital a les rendes del treball. A més, atès que l’IVA és un impost regressiu, demanem abaixar els tipus de determinats productes de primera necessitat (fins tipus zero en productes sanitaris o d’higiene) i únicament apujar els tipus per a béns sumptuaris. I pel que fa a l’impost sobre dipòsits de les entitats de crèdit, proposem apujar la tarifa del 0,03% actual a com a mínim el 0,06%.

Demanem que es comenci a recaptar com més aviat millor la taxa sobre les grans tecnològiques (que són les grans beneficiades, novament, en aquesta situació de confinament global). Per això proposem que s’avancin les declaracions a compte de manera que es facin de forma trimestral i es fixi el tipus impositiu en el 4%. La Taxa Tobin ha de permetre activar-ne la recaptació a les transaccions financeres. Per últim, proposem augmentar la definició de tipus d’empreses i operacions que han de quedar subjectes per millorar la seva potència recaptatòria.

Quant a les mesures estructurals, apostem per la creació d’un impost permanent sobre les grans fortunes que ha de suposar una consolidació i extensió la Taxa Covid amb la unificació a l’impost sobre el patrimoni. És imprescindible la creació d’una autoritat fiscal europea amb competències en la lluita contra l’evasió fiscal, el dumping fiscal intraeuropeu i l’establiment de criteris harmonitzats, especialment en l’impost sobre societats, igual com ho han de ser els impostos cedits a les comunitats autònomes.

És imprescindible la creació d’una autoritat fiscal europea amb competències en la lluita contra l’evasió fiscal, el dumping fiscal intraeuropeu i l’establiment de criteris harmonitzats

En la lluita contra els paradisos fiscals, ja fa anys que des de la Plataforma impulsem la campanya “Zones lliures de paradisos fiscals”, que pretén evitar la contractació i bonificació amb ajudes públiques d’empreses que tenen seus a paradisos fiscals.

Els beneficis fiscals aplicats per a totes les administracions territorials fan renunciar a uns 100.000 milions d’euros anuals i són una de les causes de la ineficiència recaptatòria del sistema fiscal espanyol, com ja denunciàvem en el darrer informe de la Plataforma. Hi remarcàvem que molts resultaven discutibles tant per la seva utilitat pública com pel seu caràcter regressiu. En el nou escenari s’ha de replantejar, repensar i reorientar l’existència un a un per tal d’evitar que tinguin efectes regressius.

Finalment, cal abordar una veritable reforma fiscal integral verda perquè totes les figures tributàries vagin en la mateixa direcció de sostenibilitat ambiental. El reagrupament de la tributació sobre l’automòbil en un únic impost mediambiental o la pujada de la fiscalitat dels hidrocarburs (especialment del dièsel i el querosè) en són petits exemples. Aviat trobareu aquestes mesures i moltes més en l’informe de propostes a la nostra pàgina web.