Un observador extern podria pensar que tots els panells solars són exactament iguals, però res més lluny de la realitat. Seria com dir que tant és l’aigua de la pluja, que brolla d’una font, com la que comprem embotellada. De l’electricitat, és substancial com es genera, distribueix, consumeix i governa. Les comunitats energètiques locals (CEL) són, de totes totes, l’antítesi d’un gran oligopoli com Endesa o Iberdrola, malgrat que l’electricitat que generen casos pugui originar-se en tots els casos amb panells solars. Malgrat la propaganda, els grans oligopolis continuen apostant per generació d’energia amb altes emissions de gasos d’escalfament global, prenen decisions en un consell d’administració governat per les elits de sempre i busquen el màxim benefici pel seu accionariat i no el del conjunt de la societat.
En aquest context, l’energia governada des de baix ha passat a l’ofensiva. El 7 de novembre es van reunir per primera vegada al Bloc 4 del recinte de Can Batlló (a la Bordeta, Barcelona) més de vuitanta referents de les comunitats energètiques cooperatives en el marc de la jornada L’Energia que coopera, amb l’objectiu d’“articular i posicionar l’ecosistema cooperatiu energètic català”, tal com es proposa des de la Federació de Cooperatives de Consumidores i Usuàries de Catalunya (Coopsconsum).
La cooperativa és una de les formes jurídiques de governança de les CEL, però no l’única. Altres opten pel model de l’associació i, en el cas d’alguns municipis petits, n’hi ha que, malgrat conservar l’esperit comunitari, es constitueixen en societats limitades participades per les administracions locals. Aquest model els permet un accés més ràpid a recursos financers, equipaments i teulades on generar electricitat neta. En el cas de Catalunya ja són una setantena les comunitats constituïdes i registrades al Registre de Cooperatives, que es presenten com “una eina per democratitzar l’energia i promoure un model més just, participatiu i arrelat al territori”. Entre les conclusions de la jornada al Bloc 4 hi ha la d’arribar a més massa crítica per fer avançar el model, augmentar els incentius fiscals i l’eficiència, així com ampliar la mirada i sumar forces a les fites de l’autoconsum, la mobilitat sostenible i la rehabilitació de llars i empreses en pro de l’eficiència.
Una setantena de comunitats estan donades d’alta al Registre de Cooperatives de Catalunya, però també n’hi ha que són associacions o societats participades per administracions locals
Rafel Florenciano, president de la cooperativa Energia Comunitària Penedès-Garraf, apunta que volen ser “el punt de referència en la transició energètica en el nostre territori”. Actualment, la iniciativa ha aconseguit associar-hi 150 famílies i una desena d’empreses, però l’equip responsable ha arribat a la conclusió que s’havien d’estendre al conjunt de les comarques del Garraf i el Penedès. “Mantenim la proximitat mitjançant les seccions locals i deleguem part de la gestió en l’estructura comarcal. S’ha de trobar l’equilibri, perquè si crees una comunitat que abraci tota Catalunya la gestió serà molt difícil”, apunta Florenciano, que posa exemples per entendre com l’enxarxament comarcal fa més viable les comunitats energètiques: “Fem compres compartides, estem associats a Osona Energia per adquirir calderes o bateries, o per fer la rehabilitació energètica d’un domicili millorant els aïllaments”, detalla.
Igualment, aquest cooperativista destaca els beneficis de tenir més llars i empreses connectades en una xarxa d’autoconsum: “En una casa unifamiliar consumeixes un 30% o 35% del que generes, la resta va a la comercialitzadora a un preu irrisori. En autoconsum compartit, pràcticament consumeixes el 100%, es minimitzen els excedents. Quan tu no tens la llum o la rentadora encesa, el consum el farà un veí o un comerç proper”, puntualitza. D’aquesta manera, explica Florenciano, l’impacte per a cada consumidora de la despesa inicial destinada a comprar els panells és molt menor i repercuteix al conjunt de la comunitat.
Sumant petites taques d’oli
“Un dia un veí ens preguntava: ‘però quant estalviarem amb això?’, i un altre li va respondre: ‘encara que em cobrin més que Endesa em faré de la comunitat energètica’”, recorda Ramon Roig, membre fundador de la cooperativa Balenyà Sostenible, a la comarca d’Osona. L’anècdota exemplifica la filosofia de fons del projecte, malgrat que, a la pràctica, a qui es fa sòcia sí que li surt a compte. Roig posa l’èmfasi en el fet que es tracta “d’un exercici potent d’empoderament social i una forma d’avançar en la transició energètica gestionada des de la societat, no des de les corporacions oligopolistes que es mouen per interès econòmic”. Recorda que la guspira per impulsar la cooperativa va arribar després dels confinaments de la pandèmia de l’any 2020: “vam fer pancartes, vam enviar missatges i vam convocar el veïnat a la pista poliesportiva de l’institut. Va venir quasi un centenar de persones, vam organitzar-nos i va començar tot el procés”, detalla. També li agrada posar sobre la taula una reflexió: “el que fem a Balenyà és una petita taca d’oli, però si ho fan també a Seva, a Taradell o a Vic, ja no és una petita taca, és fer la transició arreu del país”.
Amb dades actualitzades de l’Institut Català de l’Energia, les CEL actives a Catalunya són un centenar, de les quals una vintena a la comarca d’Osona i onze a la ciutat de Barcelona. La Comunitat Energètica de la Bordeta (al districte barceloní de Sants-Montjuïc) és una de les referents d’aquest model en zones urbanes i ja disposa de tres instal·lacions de generació fotovoltaica i autoconsum als edificis cooperatius La Borda i La Diversa, així com en una nau industrial de l’Hospitalet de Llobregat. A partir del 9 de febrer es col·locaran panells solars a la teulada de La Comunal –pol cooperatiu on hi ha la redacció de la Directa, entre altres projectes. També és previst ubicar-ne al sostre de l’edifici del carrer de Premià 13-15, seu històrica de la cooperativa L’Empar de l’Obrer que actualment acull la Federació Catalana de Cooperatives de Treball i Consum, així com l’entitat de serveis financers ètics i solidaris Coop57. En total, aplega una seixantena de sòcies d’autoconsum.
En total, la CEL de la Bordeta aplega una seixantena de sòcies de consum. Giulia Torri, coordinadora del projecte, remarca que “els serveis energètics es dissenyen a partir de les característiques i necessitats reals de cada comunitat, que poden ser molt diferents entre elles. Aquesta participació activa del teixit social i econòmic local és fonamental a l’hora d’implementar els projectes de forma eficaç i capil·lar”. Torri destaca que estan desenvolupant “eines per dur a terme la nostra part en la lluita contra la pobresa energètica, i per facilitar la participació en els nostres serveis a persones en situació vulnerable en aquest aspecte, trencant barreres socioeconòmiques”. Alhora, posa el focus també en la formació en l’àmbit de l’energia: “uns dels reptes que tenim és trencar la por, comunicar de forma simple però sense banalitzar, i fer que les persones s’apropin al món de l’energia i puguin sentir que hi tenen control i possibilitat de decisió real”.
Consciència, també en la mobilitat
Per anar més enllà d’aquest autoconsum, gran part de les CEL posen el focus en la mobilitat i en l’adaptació dels immobles perquè siguin més eficients a l’hora de preservar una temperatura confortable. A Balenyà Sostenible ja es disposa de sis carregadors de bateries i un vehicle d’ús compartit que es gestionen amb l’aplicació per a mòbils de Som Mobilitat. “El projecte de Som Mobilitat és molt encertat i encaixa amb la nostra filosofia”, destaca Ramon Roig. Al conjunt de Catalunya aquesta cooperativa de mobilitat sostenible ja disposa de 140 vehicles, accessibles a particulars i empreses, i una aplicació que permet integrar-hi cotxes els cotxes elèctrics de les comunitats energètiques locals. És el cas de la CEL Penedès-Garraf. El seu president, Rafel Florenciano, assevera “no volem tornar a inventar la roda, treballem amb Som Mobilitat i disposem d’un cotxe compartit a Vilanova”. Algunes CEL impulsen projectes de calderes comunitàries i sistemes de calefacció basats en l’aerotèrmia o la geotèrmia.
A banda de l’autoconsum, moltes comunitats posen el focus en la mobilitat, com Balenyà Sostenible, que disposa de sis carregadors de bateries i un vehicle d’ús compartit
En l’actual carrera a contrarellotge contra l’escalfament global, és prioritari posar el focus en les generacions que pugen, que seran les que patiran si no transformem del tot els nostres hàbits de consum. “Una de les línies que potenciem és col·laborar amb l’institut-escola Carles Capdevila per fer formacions sobre transició energètica en el context del canvi climàtic, perquè és important que el jovent que puja es conscienciï”, explica Ramon Roig. “A la mostra d’entitats de Balenyà també fem un taller de construcció de petits ginys a motor que funcionen amb energia solar, per tal que nens i nenes ho vegin”, prossegueix. Però la conscienciació també va dirigida als adults, perquè el camí a recórrer pot ser llarg i costerut. “L’altra dificultat és l’individualisme. Socialment, està molt implantat i quan fas un projecte com aquest d’associacionisme econòmic sempre se’t mira com si fóssim quatre pirats. I trencar els mantres té les seves dificultats”, reconeix Rafel Florenciano.
Sinergia entre veïnat i ajuntaments
“Ens vam posar a treballar acompanyats per l’Ajuntament de València. Si no hagués estat així no haguérem encetat el projecte col·lectiu perquè ens hagués faltat molta formació i informació”, reconeix Empar Puchades, presidenta de la comunitat energètica local Castellar – L’Oliveral i de l’Associació de Veïns i Veïnes d’aquest barri al sud de València. El procés que explica va tenir lloc durant el mandat de Joan Ribó (Compromís) amb l’empenta de l’Oficina de l’Energia de la Fundació Clima i Energia, que depèn del municipi. Es lamenta que ara el consistori dirigit pel PP els està posant “moltes traves”. Recorda, però, que se senten “com un poble” i això “ens impregna” per tirar endavant amb la força de la gent. “Som un territori eminentment agrícola, envoltat d’infraestructures grises de tota classe que ens generen moltes afectacions, però també tenim energia i motivació per millorar el poble”, destaca. “Més de seixanta persones van estar disposades a fer-se sòcies i ens vam constituir com a associació sense ànim de lucre”, recorda, alhora que vol fer valdre que “les famílies vulnerabilitzades en són beneficiàries gratuïtes”.
Per ara, el projecte ha instal·lat panells solars per a l’autoconsum en el sostre del centre cívic i en una nau industrial del barri de Font d’Alcedo que es troba dins del radi de dos quilòmetres on pot operar una comunitat energètica, “els polígons industrials són un lloc idoni, no cal anar a depredar territori, interessa als empresaris i a la ciutadania, compensa a tots els participants”, subratlla Puchades, en clau de solució. I recorre també a la idea de la taca d’oli que, un cop consolidats projectes pioners, es va estenent: “el col·legi Ballester Fandos de la Malva-Rosa està tirant endavant un projecte; a la Saïdia, en Russafa o en Malilla, s’estan constituint associacions per fer comunitats energètiques i batallant per aconseguir sostres públics”.
Més a l’interior del País Valencià, a la comarca dels Serrans, hi trobem una de les comunitats energètiques més pioneres, per convicció però també per necessitat. Mutaz Alajami, gerent de la Comunitat Energètica d’Ares dels Oms, recorda que el municipi es troba al final de la línia de distribució d’Iberdrola i això generava molts problemes al veïnat. “És una xarxa simple, no mallada, i si hi ha una incidència sempre ens quedem sense llum”, denuncia. Les impulsores van contactar amb la Universitat Politècnica de València, que va proporcionar-los un estudi de viabilitat d’un sistema híbrid d’energia, amb producció solar, eòlica, de biogàs i hidràulica, que s’ha anat desplegant. “Ens ofereix sobirania energètica, millora la qualitat del subministrament i genera llocs de treball. Durant l’apagada elèctrica del 28 d’abril de 2025, en menys de mitja hora la gent d’ací ja tenia llum, perquè vam connectar el poble a instal·lacions de panells solars de domicilis i granges”, es felicita Alajami. I no s’està d’enviar un missatge a les administracions: “Els reguladors haurien de mirar d’una altra manera els projectes, no és el mateix una comunitat energètica petita que un projecte d’un gegant de l’electricitat. Qui busca millorar la situació dels veïns ha de tenir premi, sobretot en unes comarques castigades”.
