Benvinguda a una novel·la gràfica d’escenes costumistes des del moll de l’apocalipsi. Una història de mort i sexe digna de Bataille, on els protagonistes saben molt bé què hi passa, però on hauràs de descobrir-ho en un viatge cap a les profunditats de tu mateixa. En un món on la natura ha embogit amb la humanitat i s’ha aliat amb els routers, hi ha rius de foc, piscines de semen i ocells que, en comptes de volar, cauen. Una estranya malaltia –o potser el curs natural dels esdeveniments– ha fet que el que abans estava darrere, ara surti cap endavant via malformacions o, diguem-ne, formes humanes menys heterogènies.
La protagonista és “una nena no nascuda d’una dona” que intenta provar fins a quin punt arriben els seus sentits. Vol trobar el que no li està permès. “Què m’estic perdent per culpa que els meus sentits no em permeten percebre-ho?”. De la mateixa manera que la lectora pot intentar albirar les motivacions ocultes dels personatges que l’habiten i que es dediquen a mossegar medul·les òssies, per aconseguir proteïnes i seguir endavant.
L’escriptor Francisco Jota-Pérez ens marca la banda sonora a ritme de cançons –per les quals haurem de forçar els sentits i posar-hi nosaltres mateixes la música– i textos críptics. Les escenes es desenvolupen en multitud de plans alhora, en una cadena de presents possibles, de casualitats o potser es tracta de profecies acomplides. Ens en parlarà finalment l’oracle?
Les vinyetes de Víctor F. Dunkel són il·lustracions sufocants que no estalvien cap detall a l’ull, per escabrós que sigui. Tot i això, ves a saber si serem capaces d’endevinar tot el que hi passa. Potser l’important, més que entendre totes les profecies, sigui que aquestes imatges simbòlicament potents ens facin de mirall. Aquesta és una obra que juga d’una manera pragmàtica amb el biaix de la percepció. Els seus buits donen una força alliberadora i imaginativa, que acompanya el procés mateix dels seus protagonistes.
