Amb l’aigua al coll, Maria Antònia Castillo va acabar signant un contracte-trampa fa poc més de dos anys que l’ha dut a patir cinc intents de desnonament, el darrer dels quals està previst per al divendres 14 de gener a l’Hospitalet de Llobregat. El novembre de 2019, Inverpriban Rent SL va comprar la seva hipoteca –es va fer càrrec del deute– amb la condició que es convertís en llogatera. Amb una incapacitat permanent total per malaltia des de 2006 i cobrant una pensió mínima, Maria Antonia no va poder fer front al lloguer amb les condicions que estableix el contracte a partir de juny del 2020. El document conté clàusules abusives com l’obligatorietat de fer-se càrrec de l’impost IBI i de les despeses de comunitat.
Malgrat la situació de vulnerabilitat que viu Castillo, argumentada pel seu advocat, el jutjat de primera instància 57 de l’Hospitalet de Llobregat, de moment, no ha acceptat la suspensió del llançament, tot i que un jutjat de primera instància de Barcelona ho ha sol·licitat com a mesura cautelar. A més, el Comitè de Drets Humans de l’ONU també ha demanat que s’aturi el desnonament o que se li ofereixi un “habitatge alternatiu adequat a les necessitats per evitar possibles danys irreparables mentre els cas és examinat”.
Des del darrer intent a porta el 13 de desembre de l’any passat, el Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet ha intensificat la campanya per frenar el desnonament, però Marcos Vivancos lamenta que els intents d’establir contacte amb la propietat “mai han sigut fructífers”. Avui s’han presentat a les oficines, que es troben al número 37 del Passeig de Gràcia de Barcelona, per reclamar un lloguer social.
Del Banco Pastor a una gestora d’inversions
Maria Antonia Castillo ha passat de tenir una hipoteca amb Banco Pastor a dependre d’Inverpriban Rent, una empresa que es dedica a la inversió en renda immobiliària. Entremig, la seva hipoteca va passar pel Banco Popular –que va absorbir el Pastor el 2012– i pel Banco Santander, que se’l va quedar el 2017. Un dia de 2019, amb el pes dels endarreriments en el pagament de la quota mensual a les espatlles, Castillo va obrir la seva bústia i hi va trobar publicitat d’una empresa que prometia ajudar-la a fer front al deute hipotecari: “Estava molt angoixada, pensava que qualsevol dia el banc em faria fora de casa i vaig trucar. No ho vaig dir a ningú”, relata Castillo. L’empresa va dir-li que havia aconseguit uns inversionistes que comprarien la seva hipoteca.
La seva filla exclama que ja han pagat el deute de lloguers impagats de la seva mare, però que Inverpriban volia renovar-li el contracte el mes de juliol amb unes condicions que no pot assumir
“Els inversionistes” són Inverpriban Rent i van obtenir unes condicions que han ofegat Castillo. Segons explica, van cobrir els 58.000 euros de la hipoteca que faltava per pagar, l’endarreriment de l’IBI i 8.000 euros. És a dir, l’empresa és propietària d’un pis de 47 metres quadrats al carrer Josep Tarradellas, 247 per uns 70.000 euros, als quals s’han d’anar restant les quotes de lloguer que Castillo ha anat pagant mensualment mentre ha pogut: 580 euros al mes més despeses de comunitat i l’IBI del primer any i els següents, en total 660 euros més IBI. A ella, en canvi, li oferien la possibilitat de recomprar el seu habitatge els tres primers anys de contracte d’arrendament, per 106.000 el primer any i per 116.000 els següents dos anys. La seva filla exclama que ja han pagat el deute de lloguers impagats de la seva mare, però que Inverpriban volia renovar-li el contracte el mes de juliol amb unes condicions que no pot assumir. “Fent molt esforç, amb la meva pensió per jubilació d’incapacitat permanent total de 758 euros, podria arribar a pagar 300 euros de lloguer al mes”, reconeix Castillo.
L’empresa demandada està especialitzada en el que anomenen “gestió alternativa d’inversions” i concretament Inverpriban Rent es dedica a la inversió en renda immobiliària, que segons assegura el seu administrador Gastón Luis Apraiz a la plataforma Tiempo de Inversión, genera una rendibilitat del 8,75% –de l’Ibex-35 ha sigut d’un 7,4% el 2021. El modus operandi consisteix a comprar un immoble a un propietari, en aquest cas a Castillo que tenia una hipoteca, i que aquest no abandoni el seu habitatge, però es converteixi en llogater. La clau de la rendibilitat es troba en el fet que la compra, segons el mateix Apraiz, s’efectua per sota del valor del mercat i amb una previsió de “revalorització a mitjà llarg termini”.
