El pares de l’Antònia van ocupar un pis del Banc Santander el 2018 al barri de la Verneda de Barcelona, que un any més tard va passar a mans de la Generalitat de Catalunya. Lluny de poder regularitzar la seva situació, l’administració pública va obrir un procediment de desnonament. Des d’aleshores, han intentat desnonar-los tres vegades, l’última quan el seu pare ja patia un càncer terminal. Al cap de pocs dies del darrer intent, va morir i ara la seva mare, que cobra una pensió de viudetat, i el seu germà, que no té ingressos, tenen una nova data de llançament, demà, 15 d’octubre.
És un dels casos que podria acabar engreixant els desnonaments que enguany ja carrega a les espatlles la Generalitat. Des de l’inici del 2025 fins a l’octubre, s’han executat 203 llançaments en habitatges de la Generalitat, tant en parc públic com en parc privat cedit a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. La xifra representa un increment del 27% respecte al 2024, quan es van se’n van registrar 160. La majoria dels procediments s’han iniciat per okupació de l’immoble sense títol habilitant, gairebé el 60%, i la resta, per impagament del lloguer social.
Un dels altres llançaments previstos aquest mes d’octubre en habitatge públic és el de Nerea Ceballos, que viu en un pis de la Generalitat a Via Trajana (Sant Adrià de Besòs). Ha viscut tota la vida en aquest barri de classe treballadora, on l’Agència de l’Habitatge de Catalunya disposa de diversos blocs, la majoria en règim de lloguer. La seva àvia, titular del contracte vitalici, hi vivia amb la seva germana i quan va morir, Ceballos va entrar-hi. Amb tres criatures a càrrec, en l’actualitat cobra l’ingrés mínim vital i espera un habitatge de la mesa d’emergència. “Em diuen que no tinc dret a aquest pis, però no entenen que no tinc elecció, no puc anar enlloc més. Les condicions en què et trobes sovint no et permeten ‘fer les coses be’”, lamenta. La Generalitat es nega a regularitzar la seva situació i el pròxim serà el quart intent de fer-la fora.
Les administracions públiques, tant la Generalitat com els ajuntaments, argumenten que l’ocupació no és una via lícita per accedir a l’habitatge públic, perquè hi ha persones que han seguit un llarg procés i estan en llistes d’espera. Però els col·lectius i sindicats d’habitatge repliquen que qui ha de garantir el dret a l’habitatge no pot desnonar persones en situació de vulnerabilitat.
Marta López, del Sindicat d’Habitatge de la Verneda i el Besòs, reconeix que és un tema complex, però denuncia que l’administració “acaba pagant amb les famílies vulnerables el fet que no hi ha un parc públic suficient”
Marta López, membre del Sindicat d’Habitatge de la Verneda i el Besòs, reconeix que és un tema complex, però denuncia que l’administració pública “acaba pagant amb les famílies vulnerables el fet que no hi ha un parc públic suficient”. De fet, el mes de setembre es va batre rècord a la mesa d’emergència de Barcelona: hi ha 785 sol·licitants esperant un habitatge, quan el gener n’hi havia 719. A més, l’activista assegura que hi ha pisos que passen molt temps desocupats. “Això evidencia que tampoc hi ha una gestió eficient per rehabilitar i adjudicar”, conclou.
És una opinió compartida amb Filiberto Bravo, president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana. L’activista veïnal lamenta que al seu barri les administracions desnonen les famílies que ocupen els pisos “per deixar-los buits i sense control”. Fa anys que demanen una auditoria dels pisos públics i la situació en què es troben, perquè per “regla general els deixen tancats durant anys”.
La Generalitat defensa que nou de cada deu habitatges es troben en situació regular, és a dir, que només l’11% del total que administra no s’han lliurat. D’aquests, la meitat “corresponen a la mateixa rotació del parc” i “estan en reparació o rehabilitació”. Per tant, dels 23.000 habitatges administrats per l’Agència el 2024, en l’actualitat, n’hi ha 2.530 que estan buits o que no s’han lliurat.
El reglament del Consorci d’Habitatge de Barcelona contempla la possibilitat de la regularització en casos d’ocupació, quan la persona es troba en situació de vulnerabilitat econòmica i en risc d’exclusió residencial
L’Agència explica que davant l’acumulació de casos d’habitatges il·legalment ocupats amb sentència de desnonament pendent d’execució a finals de 2021, en col·laboració amb els ajuntaments, va posar en marxa un protocol d’actuació. En alguns casos, es va autoritzar l’ocupació durant un any i en d’altres, es va acordar regularitzar la situació si complien els requisits per ser beneficiaris d’un habitatge del parc públic.
A escala municipal, per exemple, el reglament del Consorci d’Habitatge de Barcelona –ens públic integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona– preveu la possibilitat de la regularització contractual en casos d’ocupació, quan la persona es troba en situació de vulnerabilitat econòmica i en risc d’exclusió residencial, si fa almenys un any que viu al pis. En els casos de deute, l’Agència assegura que abans d’iniciar una demanda, ofereixen la possibilitat de fraccionament i ajuts, sempre acreditant la situació econòmica.
Impagaments i pujades de lloguer
A Girona, fa mesos que el Sindicat d’Habitatge Socialista està mobilitzat per impedir que l’Ajuntament desnoni la família de Nouama el Hamri d’un pis municipal. Hi viu des de fa més d’onze anys, però el setembre de 2024, el Consistori va instar la recuperació de la possessió de l’habitatge per “l’incompliment de diverses condicions contractuals de la cessió d’ús de l’habitatge: impagament i no seguiment del pla de treball”.
Si bé és cert que El Hamri ha acumulat un deute de més de 18.000 euros, la portaveu del Sindicat, Fàtima Aatar, replica que des del 2017 El Hamri ha estat subjecta a un seguiment constant de serveis socials i té l’informe de vulnerabilitat actualitzat. Separada i amb criatures a càrrec, ha alternat feines precàries amb prestacions i Aatar assegura que no podia fer front a la quota mensual estipulada i que l’Ajuntament s’ha dedicat a fer “acusacions falses” i a “criminalitzar” la família. Per això, proposen que se li condoni el deute i li adaptin el lloguer als seus ingressos.
El Sindicat d’Habitatge Socialista demana a l’Ajuntament de Girona que se li condoni el deute a Nouama El Hamri i li adaptin el lloguer als seus ingressos
La regidora d’Igualtat i Justícia Social, Amy Salaby, va denunciar per xarxes que l’afectada no vivia al pis, un extrem que el Sindicat nega rotundament. El passat mes de juliol, la mobilització a porta va evitar l’execució de l’ordre de desnonament. Des de principis de 2025, el Consistori gironí ha executat per via judicial dos llançaments.
Al barri del Raval de Barcelona també hi ha diverses famílies que no poden fer front als lloguers socials marcats per l’Ajuntament. A l’edifici del número 2 del carrer Santa Elena, les quotes mensuals s’han disparat, tot i que les inquilines defensen que les seves condicions socioeconòmiques no han canviat.
Rita González, que hi viu amb les seves dues filles –de 19 i 21 anys–, fa tres mesos que no pot pagar el lloguer a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMAHB). Aquesta veïna del Raval de tota la vida denuncia que ha passat de pagar 120 euros mensuals a 400, quan cobra un subsidi per a majors de 52 anys que no arriba als 500. González ha treballat tota la vida de netejadora d’hotel, però els impactes que això ha tingut en la seva salut li han impedit continuar. Fa mesos que està angoixada perquè tem que li obrin un procediment de desnonament i malgrat haver protestat a les oficines de l’IMHAB, no han aconseguit treure’n l’entrellat.
Rita González, veïna del Raval, denuncia que ha passat de pagar 120 euros mensuals a 400, quan cobra un subsidi per a majors de 52 anys que no arriba als 500
“Pretenen que pràcticament pagui de lloguer més del que ingresso i això és impossible”, lamenta. Les seves condicions només es van veure alterades perquè la seva filla va rebre una beca per estudiar. El veïnat del bloc denuncia que no els han donat cap motiu per als increments i Raval Rebel afegeix que el Consistori està incomplint el seu propi reglament. El text, a l’article 4, estableix que no es pot destinar al pagament de l’habitatge més del 18% dels ingressos bruts.
Enguany, l’Ajuntament ha tirat endavant 24 desnonaments en pisos públics, de moment, tretze menys que el 2024. Asseguren que només cinc encara estaven ocupats el dia del llançament. En el moment de publicar l’article, l’Ajuntament no havia contestat a les preguntes en relació amb aquest cas.
