Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què fan les institucions per pal·liar la segregació?

La Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya i el sindicat USTEC-STEs denuncien que algunes polítiques públiques han agreujat el problema

Dos alumnes de primeria els ultims dies de l’estat d’alarma a Barcelona / Carlos Moreno

El març de 2020, la Lisbeth (nom fictici) va rebre una comunicació del Consorci d’Educació de Barcelona, el qual li oferia una plaça a un institut concertat d’un districte diferent d’on viu per a la seva filla, que comença l’any que ve l’educació secundària. El fet de portar-la a aquell institut, que mai els hauria passat pel cap si no se’ls hagués ofert, comporta per a la nena haver d’agafar el transport públic cada dia, perdre les amigues de l’escola i deslligar-se de la xarxa que durant anys mare i filla han anat teixint amb altres famílies de l’escola i el barri. Tot allò que, per contra, dona el fet d’escollir una escola de proximitat. Però a la Lisbeth li van oferir unes contraprestacions i va acabar acceptant la plaça. La seva filla ha estat inclosa en el que es coneix com a pla de xoc contra la segregació escolar del consorci. “El que es fa és distribuir l’alumnat d’entorns desfavorits i, per fer-ho, se’ls diu: ‘Jo et pagaré la quota de material escolar, el menjador escolar, la quota de sortides i les extraescolars’. En el cas de les concertades, també se’ls paga la sisena hora”, explica Lidón Gasull, directora de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC). Per posar-ho en pràctica s’ha identificat l’alumnat vulnerable abans que entri a P3 i a l’ESO per la via de serveis socials.

Segons les dades de l’informe 2020 de la Fundació Bofill, Estat de la segregació escolar a Catalunya, la ciutat de Barcelona té un problema de segregació escolar en alguns casos encara més elevada que la segregació urbanística o per nivell de renda. “A Barcelona tots els districtes tenen nivells de segregació molt alts, excepte Sant Martí i Ciutat Vella, que es troben en nivells alts”, cita l’informe. Així, dins d’un mateix barri, certa part de l’alumnat es concentra en unes escoles i una altra part en d’altres. Hi ha segregació a la pública (entre les innovadores i les que no ho són) i a la concertada (algunes tenen diversitat de famílies per nivell de renda i altres concentren població de classe mitjana o alta). Un altre element que hi ha afectat és el sistema d’assignació d’escola: el fet de poder triar entre una desena d’escoles afavoreix la segregació. Per últim, a Barcelona hi ha escoles poc sol·licitades que tenen places sense ocupar; llavors, quan comença el curs, són les que solen rebre l’alumnat nouvingut i l’alumnat que no s’ha matriculat. Aquestes escoles arrosseguen una “mala imatge” i cada vegada són menys sol·licitades.

Davant d’aquesta realitat, el Consorci d’Educació de Barcelona decideix portar a terme el pla de xoc, intervenint quirúrgicament i redistribuint només els infants de famílies en risc d’exclusió o amb necessitats educatives especials (NEE); un greuge comparatiu amb la resta de famílies, que escullen escola per a les seves filles lliurement tenint en compte variables com el projecte educatiu, la proximitat o les seves preferències, segons opinen des de la FaPaC.

Des del consorci sostenen que el principal objectiu del pla “és garantir la detecció de l’alumnat en situació greu de vulnerabilitat, la seva distribució equilibrada dins de la xarxa educativa i l’assignació de recursos compensatoris per garantir la igualtat d’oportunitats per a l’èxit educatiu, des d’una perspectiva integral, tant dins com fora de l’escola”. El consorci preveu “augmentar progressivament” el desenvolupament de la mesura, que es va iniciar el curs passat per a alumnes de P3 i primer d’ESO. Des del seu servei de premsa expliquen que no poden avançar el nombre d’alumnes que s’han inclòs en aquest pla ni quants van decidir acollir-s’hi.

El Consorci d’Educació de Barcelona vol detectar, redistribuir i assignar recursos complementaris a l’alumnat vulnerable

Pel que fa a la pèrdua de les bonificacions en cas de negativa a apuntar-se en l’escola suggerida, el consorci afegeix que el pla “contempla unes mesures addicionals sempre que s’accepti la plaça proposada”, perquè amb l’acceptació d’aquesta plaça se’ls “ajuda a avançar cap a un sistema menys segregat, que des del punt de vista de tots els experts afavoreix l’aprenentatge i l’èxit educatiu de tots els infants i joves. Les famílies poden decidir que no accepten la plaça proposada i tindran accés als ajuts pertinents a la seva situació social, però no als ajuts extraordinaris del pla de xoc contra la segregació escolar”, conclouen.

La Maria és mestra de sisè i coordinadora de cicle superior d’una escola pública del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. El centre, explica, ha gestionat diversos casos d’alumnes enquadrades dins del pla de xoc. Entre ells, el d’una família que tenia diversos fills i als quals els van atorgar una plaça a una escola que no era de proximitat. Van renunciar a la plaça perquè els era impossible anar a portar la nena a aquesta escola i gestionar la logística de la resta d’infants, però llavors van perdre el dret a l’assignació dels ajuts per a l’escolarització. “Si són nens que ja s’ha valorat que ho necessiten, per què es fa això? És molt injust. La idea de donar l’escolarització gratuïta és bona, però no pot ser que tothom tingui dret a l’elecció de centre menys les famílies vulnerables”, valora la docent.

“Té tant dret d’anar a una escola pública, laica i de proximitat un nen que prové d’un entorn socioeconòmic mitjà com un que prové d’un entorn socioeconòmic baix o que té necessitats educatives especials. Per tant, si volem canviar les regles de la segregació, hem de fer una assignació d’ofici des de les administracions per a tot l’alumnat, i tindrem una escolarització equilibrada”, considera Lidón Gasull. Des de la FaPaC recorden, a més, que l’assignació que es fa a les privades concertades no és gratuïta, sinó que surt dels recursos públics.


Manca de “polítiques valentes”

Segons estableix l’informe del Síndic de Greuges La segregació escolar a Catalunya (novembre de 2016), la composició social dels centres educatius ha de ser representativa de la realitat social del barri o municipi on desenvolupa l’activitat, cosa que no passa a Catalunya, que té uns índexs de segregació escolar elevats i estructurals. “És un fenomen que, com que des dels inicis no s’ha tractat com calia, ha anat augmentant al llarg dels anys”, reflexiona Mireia Martí, responsable de l’Oficina Municipal d’Escolarització de Banyoles (Pla de l’Estany). Martí situa el començament de la segregació abans del 2000 i en descriu un augment gradual fins a l’actualitat. Les administracions, i el Departament d’Ensenyament en particular, han sigut “molt passives” en l’aplicació de mesures concretes per pal·liar aquest fenomen. “Tot i ser conscients possiblement que està passant això, no s’ha anat cap a unes polítiques valentes i atrevides per lluitar contra la segregació, sinó que s’ha tendit a fer polítiques més encaminades a acontentar les famílies”, diu.

Les famílies denuncien que es perden les bonificacions en cas de negativa a apuntar-se a l’escola suggerida per l’administració

Martí coincideix amb Xavier Bonal, professor del Departament de Sociologia de la UAB i autor de diversos articles i estudis sobre la segregació. Bonal –l’obra del qual el Consorci d’Educació de Barcelona considera de referència per implementar el pla de xoc contra la segregació– diu que la “passivitat del Departament d’Ensenyament en aquest àmbit ha estat evident” i assenyala que “la reproducció de la segregació escolar s’ha produït més per omissió que no pas per acció”. En parlem també amb una de les veus més autoritzades de la docència. “Les polítiques que s’han portat a terme han generat la segregació escolar. No és un paper passiu. El que s’ha fet és fer un model amb escoles concertades i altres públiques que cobren quotes, amb projectes atractius que fan màrqueting per atraure la classe mitjana”, diu Ramon Font, portaveu d’USTEC-STEs (IAC), sindicat amb més representació al sector de l’ensenyament. Font denuncia que el sistema d’igualtat d’oportunitats no està garantit, sinó més aviat l’elecció de centre, i que el sistema, tal com s’ha concebut, selecciona l’alumnat en origen. “Quan una família tria centre, el que està triant és la futura agenda dels seus fills”, ironitza.

USTEC creu que el problema de fons, però, és la norma que permet que el sistema funcioni tal com ho fa, la llei d’educació de Catalunya, que “per primer cop posa en el mateix pla l’escola pública i la privada concertada”. “Estem generant un sistema que reprodueix les classes. Per aquest tipus de societat, el sistema que tenim és perfecte, és generador de desigualtats”, es lamenta.

“No s’han pres mesures per pal·liar la segregació. Catalunya se situa entre les comunitats autònomes, juntament amb Madrid, amb més segregació de l’Estat espanyol”, rebla Lidón Gasull. La portaveu de la FaPaC enumera altres mesures que s’han pres, com regular ràtios i destinar recursos als centres catalogats d’alta complexitat, però considera que no han acabat de funcionar: “Només hi ha una manera de posar fi a la segregació: posar fi a la lliure elecció de centres”.

“Limitar la zona d’influència, reduir el nombre possible d’escoles a escollir a les dues més properes a l’habitatge o vincular unes escoles amb un determinat institut són mesures que acotarien el dret a l’elecció de centre i confrontarien la segregació”, considera l’analista de polítiques educatives Jaume Blasco. I puntualitza que “totes aquestes són mesures que generen un alt rebuig social, encara són incipients i caldria intensificar”.

El pacte contra la segregació escolar a Catalunya impulsat pel Síndic de Greuges va assentar les bases de les línies d’actuació en aquest àmbit sobre el futur decret d’admissió de centre, actualment en fase d’elaboració i amb al·legacions tant per part de la FaPaC com de la patronal de la concertada. És una oportunitat per a l’administració per portar a terme mesures que ajudin a revertir les dinàmiques que generen la segregació, tant les que s’han propiciat des de les administracions públiques com les que es reprodueixen des de la mateixa societat.

Article publicat al número 504 publicación número 504 de la Directa

Articles relacionats