Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Què hi trobem, a la 'Directa' 461?

Obrim portada amb un reportatge sobre les irregularitats que envolten el complex turístic Marina d'Or. El número inclou una entrevista amb l'activista argentina pel dret a l'avortament Ruth Zurbriggen, l'anàlisi de com l'Estat d'Israel instrumentalitza disciplines artístiques com la dansa per netejar la seva imatge i parlem amb una supervivent de l'atemptat contra el setmanari satíric El Papus

Marina d’Or, el megacomplex turístic de la Plana Alta (País Valencià), se sustenta sobre peus de fang. Jesús Ger, empresari català artífex del projecte, s’ha vist involucrat en nombrosos episodis d’irregularitats, tràfic d’influències i pràctiques fiscals sospitoses. Què s’amaga darrera la campanya “Marina d’Or, que guai”? Un reportatge d’obertura elaborat per Ester Fayos, Noa Tendero i Gemma Garcia. Amb infografia d’Andreu Blanch i Pau Fabregat. Per subscriure’t als continguts de l’edició en paper omple el nostre formulari.

Després d’un any d’intenses lluites pel dret a l’avortament a l’Argentina, a la secció Miralls donem veu a una de les seves milers de protagonistes. Anna Celma conversa amb Ruth Zurbriggen, destacada activista pel dret al propi cos, sobre interseccionalitat i les lluites més enllà del refermat conservadorisme del Senat argentí. Les fotografies són de Freddie Davies. Podeu veure un avançament de l’entrevista en aquest audiovisual de Bart Grugeon.

 

En la secció d’opinió, Carme Porta parla de les represaliades en el marc de l’independentisme català: Dolors Bassa, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Meritxell Borràs, Marta Rovira, Anna Gabriel, Anna Simó, Ramona Barrufet, Montse Venturós, entre moltes altres. I recorda que “en la lluita política i la repressió, les dones som invisibles i víctimes per partida doble amb components de discriminació, misogínia i abús sexual que resten ocults”. Il·lustra aquest tema What The studio. També tractem sobre el futur de l’edifici de la Model, el centre penitenciari barceloní que es va tancar el juny de 2017. MaríaCruz Santos, vicepresidenta de SOS Monuments, exposa les reivindicacions veïnals sobre la reforma i els usos que s’han de donar en aquesta antiga presó, defensant la preservació de les galeries que envolten la panòptica torre central. L’acompanya una il·lustració de Pol Guillen.

I tornem de vacances amb més propostes a la secció Cruïlla. Ecotopia Biketour va començar a caminar fa 28 anys, esdevenint estiu rere estiu un espai d’experimentació comunitària amb esperit ecologista. Enguany han passat i viscut el País Basc, la costa del cantàbric i Galícia, fins a arribar a Portugal. Guillem Martí ens hi acompanya.

Les barques de l’arxipèlag Kerkennah (Tunísia) es converteixen en pasteres

 

En les següents cinc pàgines, obrim la mirada al món. En el primer reportatge, Ricard Martínez visita l’arxipèlag de Kerkennah, a la costa sud-est de Tunísia, d’on surten el 40% de pasteres que viatgen cap a Europa. A continuació, Berta Camprubí denuncia l’augment dels homicidis a Colòmbia amb l’arribada d’Ivan Duque a la presidència del país. I, per últim, Gabriel Garroum analitza la reconstrucció a Síria com un mecanisme de segregació demogràfica.

I en aquest número, a l’obertura d’Expressions no ens desviem de la mirada internacional. Marta Santacatalina i Blanca Casterà expliquen com l’Estat d’Israel utilitza la dansa per netejar la seva imatge. En concret, la companyia Batsheva, contra qui el moviment BDS internacional (Boicot, Desinversions i Sancions) ha promogut diversos boicots. Tot seguit, el relat literari d’Olga Codina, titulat “Alegria fúnebre”, és acompanyat per una il·lustració de Ruth Molas. Tanquen la secció les ressenyes dels llibres Els dics, d’Irene Solà; Multitudes y partidos, de Jodi Dean, i El mito vegetariano, de Lierre Keith.

A l’entrevista de la contraportada, Àlex Romaguera conversa amb una víctima de l’atemptat contra la revista satírica El Papus. El testimoni de Rosa Lores és un tribut a les víctimes oblidades de la Transició que encara lluiten per ser ateses i reconegudes com es mereixen. Amb fotografia de Roser Gamonal.

Article publicat al número 461 publicación número 461 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU