Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la 'Directa' 464?

Una investigació de Blanca Todó ens detalla com la desokupació extrajudicial d'habitatges s'ha convertit en un suculent negoci que alhora reinserta laboralment expolicies, paramilitars, porters de discoteca i guardes de seguretat. A la secció Miralls Gemma Garcia entrevista l'antropòloga ecofeminista Yayo Herrero, que ens alerta del naufragi cap on es podria dirigir la humanitat

La desokupació extrajudicial d’habitatges ha esdevingut un suculent negoci encapçalat per l’empresa Desokupa, líder amb una facturació anual de cinc milions d’euros. L’activitat amaga una maquinària de reciclatge laboral d’expolicies, paramilitars, ultres de l’afició futbolística i porters de discoteca. Blanca Todó els posa cara en el marc d’una investigació que en ressegueix tot el seu entramat. Amb infografies de Pau Fabregat i il·lustracions de Señor Plástiko (Ricardo Hermida).

Al Miralls, Gemma Garcia entrevista amb profunditat l’ecofeminista Yayo Herrero, qui alerta del “naufragi antropològic” al qual s’aboca la humanitat, però també obre clarianes per a altres mons possibles i vivibles, que passen per una conversió social i ecològica. L’antropòloga ha publicat recentment Petróleo (Arcadia, 2018), juntament amb Jorge Riechmann i Emilio Santiago Muíño, i ha visitat Barcelona amb motiu de la primera Biennal de Pensament Ciutat Oberta. La retrata Montse Giralt.

Yayo Herrero, antropòloga, enginyera i professora / Montse Giralt |Montse Giralt

 

A la secció d’opinió, Vicens Valentín, professor de la Universitat Oberta de Catalunya, posa sobre la taula el debat entorn l’ús polític dels carrers a Catalunya. “En els últims anys s’han creat formes d’organització gairebé horitzontals que tenen en el carrer el seu escenari d’acció principal. El seu modus operandi ha desbordat el marc jurídic i el model administratiu de relació entre l’Estat i la ciutadania”. Acompanya el text una il·lustració d’Andrea Lucio. A continuació, Maria Ferrer exposa les reaccions humanes –com por, indignació, ràbia, impotència o sentiment de culpabilitat–davant la repressió, especialment en contextos de militància. Amb il·lustració de Paula Zapata.

Seguim l’edició passejant per les vinyes de la Vall del Corb, la Plana Alta i l’Alt Camp guiades per Esther Bermejo. Arreu del territori sorgeixen projectes vinícoles que tenen el treball artesanal, el respecte per l’entorn i l’arrelament al territori com a valors diferencials. Conversem amb algunes de les seves impulsores per conèixer les iniciatives de més a prop.

Anna Montull Garcia posa la mirada a l’Estat francès, on l’augment de víctimes mortals per trets d’armes de foc, bales de goma, electroxocs o reduccions d’agents de policia ha fet saltar totes les alarmes. Diana Gener i Juan Vicente Iborra ens parlen de les raons polítiques i socioeconòmiques que són al darrera de la caravana migrant que viatja des d’Hondures fins als Estats Units. I tornem a Europa amb l’anàlisi d’Àlex Amaya Quer sobre la inestabilitat política a Romania.

Dos joves castellers es fan un petó després de descarregar un castell |Mireia Comas

 

El reportatge d’obertura d’Expressions explica l’origen dels castells, que es troba en els balls valencians; l’entrada de les dones en les estructures humanes i el sorgiment més recent de comissions feministes dins les colles; debats entorn la competitivitat, amb el Concurs de Castells de Tarragona com a màxim exponent, i el naixement de colles universitàries com a escola i planter. Text signat per Joan Pol Alcaraz i fotografies de Mireia Comas. Tot seguit, Ivet Eroles escriu un relat ple de realitat, “L’estructura líquida quotidiana”. L’acompanya una il·lustració de Visual Omelette. Les ressenyes literàries que tanquen la secció cultural les escriuen Anna Celma Melero (Hambre, de Roxane Gay), Gemma Garcia (Florescència, de Kopano Matlwa) i Ivet Eroles (Escola de pastors, de Joan Alvado).

Finalment, a la secció Indirecta, Mariana Cantero entrevista Spitou Mendi. Amb una trajectòria de més d’una dècada com a activista del Sindicat d’Obrers del Camp – Sindicat Andalús de Treballadors, dona veu a les vulneracions de drets que pateix aquest col·lectiu. Amb fotografia de Freddy Davies.

 

I en aquest número hi trobareu un suplement de setze pàgines sobre el cicle Cinema de la Mediterrània i del Llevant de la Mostra de Cinebaix, que se celebra del 8 al 18 de novembre a Sant Feliu de Llobregat. Hi trobareu la programació i totes les dades de l’esdeveniment, però també una sèrie de sis articles en relació al contingut cinematogràfic i a temàtiques vinculades a la Mediterrània i l’Orient Pròxim. Ignasi Franch ens porta una crítica dels films més destacats del cicle i detalla els continguts de Cinebaix.Educa, una oferta de cinema específica per a les escoles. Laura Silvia Battaglia ens explica des del Iemen l’estat d’emergència crònica dels infants sotmesos pels bombardejos de l’Aràbia Saudita. Marc Español al reportatge “Líbia: una col·lecció de conflictes” detalla la profunda divisió de tots els actors que operen al país àrab, agreujada per les ingerències exteriors. Marc Almodóvar ens descobreix la poc coneguda història dels “Brigadistes del sud”, centenars d’activistes dels països àrabs que van viatjar fins a la península Ibèrica durant la Guerra Civil espanyola en defensa del front republicà. I per tancar les pàgines especials, Ricard Gonzàlez, ens alerta amb dades i especialistes de “La Mediterrània sud, una costa en perill”. La portada és obra de Ricardo Hermida.

Article publicat al número 464 publicación número 464 de la Directa