Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Intimidacions, plaques de policia i contractes falsos

Entitats i moviments veïnals i socials han denunciat les pràctiques coaccionadores de les empreses de desokupació i han donat una resposta des dels barris, en forma de querella o de campanyes de denúncia i conscienciació

Roda de premsa a la seu de la FAVB / Arxiu

Persones afectades per les intervencions de Desokupa han denunciat les pràctiques fraudulentes que utilitza l’empresa en els seus operatius. Col·lectius en defensa de l’habitatge han constatat que, tot i negar-ho, Desokupa treballa per grans propietats i immobiliàries (com en el cas del CSO La Yaya, propietat de la família de Julio Iglesias). Ha expulsat famílies amb menors a càrrec (els casos dels carrers de la Cera o Lancaster, al Raval barceloní, on fins i tot una mare va denunciar haver patit una interrupció de l’embaràs com a conseqüència de l’actuació dels desokupadors). També utilitza intimidacions i amenaces (querella del cas de Can Dimoni, al districte de Gràcia), identifica els operaris amb plaques de policia falses (intent de desallotjament a La Clota) i realitza falsos contractes de lloguer.

Aquest darrer supòsit es desprèn d’una conversa telefònica intervinguda pels Mossos d’Esquadra durant un operatiu de Desokupa a Premià de Dalt. Des d’allà, l’operari truca a la seva cunyada perquè vagi a la casa amb la seva filla i es faci passar per la propietària del pis davant de les persones okupants: “Hi vas tu com a propietària (falsa), et poses a plorar i els dius: ‘Ostres, és que, mira, aquesta casa me l’haurien d’haver entregat fa dues setmanes. Estic desesperada, han de venir uns familiars, no sé on posar-los i tal, no sé què…’. Plores una mica i dius: ‘Escolta, jo he de marxar, però hem de buscar una solució perquè això no pot ser’. I després et poses a plorar i dius: ‘Ostres, és que no us imagineu el que m’esteu fent passar a mi podent estar a casa meva’”. L’individu, ara investigat pels Mossos, també demana a la seva cunyada una foto de DNI per falsificar el contracte de lloguer. La dona accepta l’encàrrec, pel qual, a més, cobrarà una propina.


Processos judicials i sancions

“Desokupa es pren la justícia per la mà. Diu que fan mediació però en realitat intimiden i pressionen desnonant persones sense ordre judicial, sense que un jutge hagi determinat que aquella família no pot continuar vivint allà. Ho fa amb la presència d’homes corpulents, visites recurrents i, com denunciàvem a la querella, amb amenaces i coaccions”. Ho explica Irene Escorihuela, portaveu de l’Observatori DESC, col·lectiu que des de fa dos anys impulsa l’única querella existent contra Desokupa. Tot i les traves en la instrucció del procediment, Escorihuela destaca que “la importància d’aquest cas rau que ha estat l’únic procediment contra Desokupa que ha pogut tirar endavant per la via judicial”. I apunta que la denúncia “va permetre posar el focus sobre els propietaris que la contractaven i que eren coquerellats (en concret, l’empresa Norvet SL). L’assetjament immobiliari sovint forma part d’una cadena de valor que comprèn el buidatge, la compra i la rehabilitació i eventual venda, lloguer de luxe o apartaments turístics de l’edifici. Dilatar el procés de buidatge fa perdre molts diners a les empreses com Norvet SL, que es dediquen al negoci immobiliari”.

A més de la querella contra Desokupa, altres empreses del sector, com Eviction o Elite Control, tenen denúncies o procediments penals oberts fruit de les seves actuacions. El gerent d’Eviction ha estat acusat per la fiscalia d’haver coaccionat una família perquè abandonés el seu habitatge.

L’Observatori DESC va presentar una querella contra Desokupa per l’assalt extrajudicial a un habitatge okupat al districte de Gràcia

La Generalitat, a més, ha obert un procediment sancionador a l’empresa Elite Control per una presumpta infracció molt greu de la llei de seguretat privada, que podria dur a una multa d’entre 30.000 i 600.000 euros. Un sindicat de vigilants privats va denunciar aquesta empresa dos anys abans per la seva participació en el desallotjament de la Benaventurada, fent tasques de vigilància i control d’accés sense tenir l’autorització pertinent.


Lluita des dels barris

Entitats de drets humans, moviments socials i els cada cop més estesos grups d’habitatge i sindicats de barri i de llogateres d’arreu (n’hi ha més d’una vintena només als barris de la ciutat de Barcelona), s’han oposat als abusos de les empreses antiokupa mitjançant campanyes de desobediència, informació i denúncia. Un exemple fou el sorgiment de la campanya StopDesokupa o el recent informe sobre okupació elaborat per l’Obra Social, que alerta sobre aquestes empreses i altres dinàmiques de violència immobiliària.

En altres regions d’Europa s’han creat sindicats i moviments que lluiten per exercir el dret a l’habitatge i combatre les pràctiques de les empreses antisquat. A Londres, un grup d’activistes va okupar temporalment la seu de Camelot en protesta per l’activitat de l’empresa. Als Països Baixos ja fa anys que es va crear el Bond Precaire Woonvormen, una unió de persones en situació de precarietat habitacional que ofereix assistència a residents i guàrdies antiokupa que es troben sota l’amenaça permanent d’expulsió.

Des de la vessant institucional, alguns d’aquests moviments han denunciat el retrocés de l’Estat espanyol en relació amb l’habitatge i han pressionat les diferents administracions per exigir que es protegeixi aquest dret, actuant sobre pisos buits, impulsant habitatges socials i legislant per garantir l’estabilitat de la tinença. Escorihuela conclou: “Aquesta expansió és un exemple més de la perversió del mercat immobiliari. Es podria fer un paral·lelisme amb els pisos rusc: si permetem que iniciatives com aquestes, que denigren el dret a l’habitatge, s’instal·lin amb impunitat a les nostres ciutats, acabaran arribant noves formes encara més perilloses per al dret a l’habitatge”.

 


Planter a les competicions de lluita

Daniel Esteve és el promotor de l’International Fighting Championship, una vetllada de combats de renom internacional que se celebra anualment a Barcelona i manté relació amb l’entorn de les arts marcials de l’Estat espanyol i de l’Europa de l’Est. Això permet que Desokupa disposi habitualment de desallotjadors corpulents i practicants d’alguna art marcial. Va ser al gimnàs Meguro, al barri barceloní de Roquetes, gestionat pel lluitador Chinto Mordillo, on practicaven junts Ivanov i Navas, membres del posterior escamot de Desokupa que va assaltar Can Dimoni. Gimnasos com Eixample Fitness, Puro Impacto (al barri barceloní del Congrés) o Tizona Fight Club (a Castelldefels) són altres espais amb presència regular o puntual d’individus que compaginen els entorns de lluita i la desokupació.

 


Milers de ‘guàrdies’ per vigilar immobles buits

Els Països Baixos, el Regne Unit, Alemanya o l’Estat francès són alguns dels països on l’empresa Camelot funciona des de fa anys en col·laboració amb administracions i governs locals. Camelot i una cinquantena d’empreses del sector ofereixen a les propietats dels immobles buits protecció per a les seves finques en desús mitjançant guàrdies antiokupa, els quals protegiran la propietat perquè no sigui okupada i l’immoble mantingui el valor de mercat. Les guàrdies són llogateres precàries, persones que paguen un import més baix que en un lloguer convencional per viure allà. Camelot fa un doble negoci, ja que rep els pagaments de les propietats perquè els protegeixi la finca, alhora que aquestes persones amb pocs recursos també li paguen per viure protegint la finca d’un tercer. El pacte queda segellat amb els contractes temporals que les empreses de protecció de propietats proposen a les seves guàrdies i que són molt diferents dels arrendaments habituals, ja que no tenen cap dret laboral ni com a inquilines. Només als Països Baixos hi ha 50.000 guàrdies.

L’informe “Precarietat habitacional i seguretat privada a Europa”, elaborat per l’Observatori DESC, recull la col·laboració dels estats amb aquestes empreses, que les financen amb fons públics. A Londres, l’any 2016, més de 200 edificis públics estaven gestionats per aquestes empreses. Als Països Baixos, el 2014, al voltant de 200 edificis del govern i 900 dels ajuntaments estaven sota el seu control.

 

Article publicat al número 464 de la ‘Directa’

Article publicat al número 464 publicación número 464 de la Directa

Articles relacionats