L’esport escurabutxaques obre la nostra portada. Les sales d’apostes esportives i les plataformes en línia han revitalitzat el negoci del joc i s’han introduït al patrocini de clubs esportius de prestigi. Milers d’empreses ubicades en paradisos fiscals apunten el jovent com a nínxol de mercat. Un reportatge d’Adrià Crespo amb infografies de Carlos Villafranca.
Gemma Garcia conversa amb el pedagog Salomó Marquès sobre el model educatiu de la Segona República Espanyola. Marquès ha recollit testimonis de mestres que no consten a cap arxiu perquè es van exiliar abans que els depurés el franquisme. Ho retrata Carles Palacio.
A la secció d’opinió, Ramon Vagué fa un balanç dels tres anys del Sindicat de Músics Activistes de Catalunya. Des de la primera assemblea a les portes del Primavera Sound, exposa la feina feta i la que queda per fer en matèria de drets laborals i des d’una perspectiva feminista i combativa. L’acompanya una il·lustració de Cafeina Prints. Tot seguit, Natàlia Wuwei Climent parla de la violència de la comunicació no violenta: “És una eina comunicativa que he vist utilitzar tantes vegades per manipular, maltractar i abusar que cal comprendre millor quins són els seus punts problemàtics”. Amb il·lustració de Tània Manzanal Cerdà.
La Nova Usurpada, Ediciones Wanafrica i l’Espai de l’Immigrant són projectes impulsats per persones migrants i racialitzades que tenen en comú la lluita descolonial i la necessitat de sortir d’espais on s’exerceixen rols de poder racistes. Irina Illa reflecteix a la secció ‘Cruïlla’ les experiències d’aquestes iniciatives antiracistes gestades a Barcelona. Amb fotografies de Freddy Davies i Sandra Malandro.
Ens desplacem fins a les Tres Mil Viviendas, un barri suburbial de Sevilla, a través de la vivència sobre terreny de Guille Larios. La tasca d’associacions locals com Vencedores impulsa la transformació progressiva del barri, paradigma durant anys de l’oblit administratiu, la guetificació i el sensacionalisme mediàtic. A continuació, creuem l’Atlàntic fins a Haití. Milo Milfort contextualitza les crisis intermitents que marquen la història recent del país caribeny. I arribem a Xile, on el 22 de març es van reunir els presidents de la dreta neoliberal llatinoamericana per constituir un nou organisme d’integració regional, el Prosur. Un anàlisi de Meritxell Freixas.
El reportatge d’obertura de la secció cultural el signa Ivet Eroles. La primera llei contra el crim de la bruixeria en l’àmbit europeu data de 1424 i es va escriure a les Valls d’Àneu, amb la consegüent persecució de dones basada en l’estigma i el rumor. Diverses investigacions recents estan obrint noves línies d’anàlisi de l’extermini secular que van patir, majoritàriament, dones. El relat, titulat “Vomitar-me”, l’escriu Elena Guardiola i l’il·lustra Paula R. Zapata. Les ressenyes les signen Irene Alerm, Ignasi Franch i Pau Fabregat.
Tanca aquest número l’entrevista a Antonio Centeno, activista a favor de la diversitat funcional que demana un canvi cultural i social que obligui la gent a deixar de parlar de discapacitat per entendre que el problema és d’un sistema dissenyat per i per a la normalitat estadística. Amb preguntes de Joan Ballart i fotografia de Victor Serri.
Suplement ‘Des de dins’
Conjuntament amb l’edició impresa 474 de la ‘Directa’, encartem un suplement especial de vuit pàgines i 8.000 exemplars on donem veu a la lluita pels drets de les persones preses. Una contextualització històrica, la cronologia dels diferents espais de reivindicació dins i fora dels centres penitenciaris, les dades dels maltractaments i morts en privació de llibertat i el patiment de les famílies. Un suplement escrit per Fernando Alcatraz, Vicent Almela i Guille Larios que ha estat possible gràcies a la col·laboració de les entitats que treballen en l’àmbit anticarcerari i de preservació dels drets humans.
